Estimat bloc:
Doncs, sí, ahir vam anar a sopar. Al restaurant Matsu de Sant Cugat, un restaurant japonès amb classe, no d'aquells que estan portats per xinesos... El sopar boníssim, boníssim, boníssim, el lloc fantàstic i la companyia, evidentment, immillorable.
I quan ja havíem acabat de sopar i ens preníem un te de gessamí, em va dir que el sopar no era l'única sorpresa de l'aniversari!! Primer només em va dir si el dia 6, sortint del curs que tinc al matí, estava disposada a marxar el cap de setmana... Després de dubtar si demanar-li que m'ho expliqués o deixar-me sorprendre, li vaig preguntar on aniríem... i si ho arribo a saber no li ho pregunto i em deixo sorprendre: anirem a l'Hotel Sant Roc de Solsona, on vam passar la nit del nostre primer aniversari de "nòvios" :)
No m'ho esperava!!! Gràcies, cari!
dijous, 28 d’octubre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Primer aniversari
Estimat bloc:
Avui fa un any que la meva parella i jo vam anar a l'Ajuntament a signar i a fer-nos oficialment "parella de fet".
Diu que avui anirem a sopar fora, però no em vol dir on anirem... Una sorpresa? M'agraden les sorpreses!
Bé, havia de ser una sorpresa anar a sopar, però com que vaig veure que insistia que congelés el peix que vam comprar que jo volia fer aquest vespre, doncs, vaig descobrir-li els plans. A veure on anem...
Avui fa un any que la meva parella i jo vam anar a l'Ajuntament a signar i a fer-nos oficialment "parella de fet".
Diu que avui anirem a sopar fora, però no em vol dir on anirem... Una sorpresa? M'agraden les sorpreses!
Bé, havia de ser una sorpresa anar a sopar, però com que vaig veure que insistia que congelés el peix que vam comprar que jo volia fer aquest vespre, doncs, vaig descobrir-li els plans. A veure on anem...
divendres, 8 d’octubre del 2010
Un nou bloc...
Estimat bloc:
Per si tingués poca feina, des de fa unes setmanes he decidit començar també un altre bloc. Un bloc més "professional". És un bloc que es diu "Lletra de metge" i la intenció és escriure-hi sobre temes mèdics però a nivell moooooooolt bàsic, perquè ho pugui entendre tothom. Es tracta d'acostar el llenguatge mèdic al públic general... no sé si me'n sortiré... De moment, la voluntat hi és.
A més, com que és una mena d'estratègia (que ja veurem si funcionarà o si servirà de res) per donar a conèixer el meu web professional, doncs, també l'escric en castellà, per allò d'arribar a més gent.
La veritat és que són ganes de buscar-me més feina, però m'ho passo realment bé buscant la informació que necessito i redactant-la de manera que sigui entenedora per a la gent. Això de la redacció realment m'agrada més que la traducció, però no ho puc dir gaire alt, que de moment, la traducció és la que paga les factures ;)
Per si tingués poca feina, des de fa unes setmanes he decidit començar també un altre bloc. Un bloc més "professional". És un bloc que es diu "Lletra de metge" i la intenció és escriure-hi sobre temes mèdics però a nivell moooooooolt bàsic, perquè ho pugui entendre tothom. Es tracta d'acostar el llenguatge mèdic al públic general... no sé si me'n sortiré... De moment, la voluntat hi és.
A més, com que és una mena d'estratègia (que ja veurem si funcionarà o si servirà de res) per donar a conèixer el meu web professional, doncs, també l'escric en castellà, per allò d'arribar a més gent.
La veritat és que són ganes de buscar-me més feina, però m'ho passo realment bé buscant la informació que necessito i redactant-la de manera que sigui entenedora per a la gent. Això de la redacció realment m'agrada més que la traducció, però no ho puc dir gaire alt, que de moment, la traducció és la que paga les factures ;)
dijous, 23 de setembre del 2010
"En sèrio?"
Estimat bloc:
Ahir, que era un dia d'aquells apretadets, apretadets, em va enviar uns quants mails un client que sempre m'envia molta feina, però que la majoria de vegades són feinetes petites... per tant em passo el dia rebent mails seus i petites comandes, amb la pèrdua de temps que això suposa. L'avantatge és que com que la majoria de feinetes són de tarifa mínima, al final m'acaba sortint a compte i tot.
Resulta que em va enviar un text molt petit per tenir-lo ahir mateix. Com que anava una mica contra-rellotge, li vaig dir que no me'n podia fer càrrec, que ho sentia molt, però que ja no podia agafar res més per ahir.
La seva resposta va ser: "En sèrio???"
Doncs, sí, de debò. Ahir no podia agafar res més. Anava al màxim per tenir tots els lliurements a l'hora i no pensava sacrificar altres feines, i en aquest cas tampoc no volia sacrificar temps personal com faig de vegades plegant tard per abastar-ho tot. Sempre faig l'impossible per colar tots els encàrrecs que puc, però arriba un moment que he de dir prou, i ahir li va tocar a un text ridículament curt, què hi farem!
Ahir, que era un dia d'aquells apretadets, apretadets, em va enviar uns quants mails un client que sempre m'envia molta feina, però que la majoria de vegades són feinetes petites... per tant em passo el dia rebent mails seus i petites comandes, amb la pèrdua de temps que això suposa. L'avantatge és que com que la majoria de feinetes són de tarifa mínima, al final m'acaba sortint a compte i tot.
Resulta que em va enviar un text molt petit per tenir-lo ahir mateix. Com que anava una mica contra-rellotge, li vaig dir que no me'n podia fer càrrec, que ho sentia molt, però que ja no podia agafar res més per ahir.
La seva resposta va ser: "En sèrio???"
Doncs, sí, de debò. Ahir no podia agafar res més. Anava al màxim per tenir tots els lliurements a l'hora i no pensava sacrificar altres feines, i en aquest cas tampoc no volia sacrificar temps personal com faig de vegades plegant tard per abastar-ho tot. Sempre faig l'impossible per colar tots els encàrrecs que puc, però arriba un moment que he de dir prou, i ahir li va tocar a un text ridículament curt, què hi farem!
dimarts, 21 de setembre del 2010
Oh, nooooooo!!!
Alguna vegada ja m'he queixat del soroll de les obres del carrer, però ara feia dies que estava tranquil·leta...
Avui, amb el temps que fa, no m'esperava pas sentir que feien obres un altre cop. Des de les 8 del matí que sento el trepant d'algunes obres que no poden ser gaire lluny...
Ara fa una estona he tret el cap per la finestra per veure si realment era gaire lluny i per si podia endevinar si en tenen per gaire... Doncs, bé, ja val que em vagi carregant de paciència perquè en un altre bloc d'aquí darrera els comencen a montar l'ascensor exterior!
Ja hi ha un bloc que els el van posar i van estar gairebé 1 any d'obres, amb parades intermitents... Així que ja em puc tornar a mentalitzar per 1 any més de soroll...
Bufffffffff.........
dimarts, 7 de setembre del 2010
Què hauria passat si...
Suposo que com que avui sembla que no passi res més al món que l'inici del curs escolar, he recordat que quan vaig acabar la carrera, el director de l'institut on havia estudiat em va oferir feina com a professora d'anglès al centre.
Sí que tenia certa experiència fent classes, però havia fet classe a grups de màxim 8-10 persones i si acceptava m'hauria hagut d'enfrontar a grups de 30 adolescents amb les hormones alterades. Vaig recordar per uns instants com n'arribaven a ser de maleducats, prepotents i passotes alguns dels meus companys, vaig recordar com n'arribàvem a ser tots plegats d'insuportables i no m'hi vaig veure en cor. A més, no tenia cap mena d'interès per dedicar-me a l'ensenyament (ara, després d'haver estat uns quants anys treballant en acadèmies, encara en tinc menys!). Així que vaig rebutjar l'oferta amb bones paraules, malgrat que ma mare creia que era una oportunitat que no podia deixar escapar.
Uns anys després d'això, em vaig trobar el Rossell, el profe d'història que teníem a COU i em va dir: "Mira, el vostre grup era dolent, éreu molt gamberros, però us canviava sense pensar-m'ho per aquesta canalla que tinc ara, que amb 12 anys no hi ha qui els aguanti". Vaig pensar que havia fet bé de rebutjar l'oferta.
Després de recordar això, m'he plantejat on seria jo ara si hagués acceptat la feina... L'institut ha desaparegut, així que o bé estaria a l'atur, o recol·locada a una altra escola, o hauria plegat abans que tanquessin, o m'haurien tancat perquè hauria parat boja amb els alumnes... Potser hauria acabat sent una amargada com més d'una profe que teníem (de cuyos nombres no quiero acordarme).
Clar que potser aquest estiu hagués fet 2 mesos de vacances en lloc d'1 setmana, per Nadal tindria 2 setmanes de vacances en lloc dels dies justos de les festes i per Setmana Santa tindria 10 dies en lloc de 4... Em vaig equivocar?
dimecres, 25 d’agost del 2010
Ensurt!
Estimat bloc:
M'acabo d'endur un ensurt! És una història una mica llarga, així que començo des del començament.
Tinc un client, una agència, per qui treballo poc, molt poc (en tot l'any passat vaig facturar-li uns 50€, perquè te'n facis una idea). Fa uns 3 mesos em va dir si estava disponible per participar en un projecte que va ser complicat, va ser farragós, va ser un pal de cuidadu... Després, hi va haver consultes per part del client del meu client, una altra agència, queixes que l'altra traductora i jo havíem fet la feina malament, i hores perdudes intentant justificar la feina feta.
La cosa és que fa dies que em plantejo deixar de treballar per aquest client perquè sempre tenen projectes molt complicats, paguen molt poc i si poden encara regategen, i sempre paguen tard. A més, paguen amb un xec, que he de desplaçar-me per cobrar i no cal dir que em cobren comissió per fer-ho.
Ahir, rebo un mail del meu client amb l'assumpte "Anul·lació" i em diu que aquest client seu anul·la el projecte i tornem a començar. Jo flipava... no entenia com es podia anul·lar un projecte que feia mesos que estava entregat. Ja pensava que no cobraria la feina (que la factura venç aquesta setmana), així que li vaig preguntar directament si la feina ens la pagarien o no.
I avui la project manager em respon: "però si em vas dir que encara no havies començat". I aquí sí que he flipat molt, perquè la cosa fa dies que està acabada, enviada i facturada! Així que li he preguntat: "Estem parlant del projecte X, no?". I em diu: "No, és el projecte Y!" Llavors he vist que s'havia confós...
Buffffff!! Sort!! Jo ja pensava que no cobraria els 500€ d'aquesta feina i que, a més, l'hauria de repetir!!!
Està clar que he de dir adéu a aquest client. Les persones amb qui he tractat sempre han estat molt simpàtiques i amables, però les agències que treballen per altres agències no m'interessen. Les agències subcontractades per força han de pagar tarifes baixes.
A més, l'altra agència, que entenc que és un dels clients més importants del meu client, és molt desorganitzada! Ara anul·laven un projecte perquè els arxius de traducció s'havien creat malament... i és just el que va passar amb el projecte que vaig fer jo fa 3 mesos.
Res, res... No és que em falti feina, gràcies a déu (és un dir, és gràcies a posar-hi el coll durant 3 anys), així que per ara, diré bye-bye a aquest client.
M'acabo d'endur un ensurt! És una història una mica llarga, així que començo des del començament.
Tinc un client, una agència, per qui treballo poc, molt poc (en tot l'any passat vaig facturar-li uns 50€, perquè te'n facis una idea). Fa uns 3 mesos em va dir si estava disponible per participar en un projecte que va ser complicat, va ser farragós, va ser un pal de cuidadu... Després, hi va haver consultes per part del client del meu client, una altra agència, queixes que l'altra traductora i jo havíem fet la feina malament, i hores perdudes intentant justificar la feina feta.
La cosa és que fa dies que em plantejo deixar de treballar per aquest client perquè sempre tenen projectes molt complicats, paguen molt poc i si poden encara regategen, i sempre paguen tard. A més, paguen amb un xec, que he de desplaçar-me per cobrar i no cal dir que em cobren comissió per fer-ho.
Ahir, rebo un mail del meu client amb l'assumpte "Anul·lació" i em diu que aquest client seu anul·la el projecte i tornem a començar. Jo flipava... no entenia com es podia anul·lar un projecte que feia mesos que estava entregat. Ja pensava que no cobraria la feina (que la factura venç aquesta setmana), així que li vaig preguntar directament si la feina ens la pagarien o no.
I avui la project manager em respon: "però si em vas dir que encara no havies començat". I aquí sí que he flipat molt, perquè la cosa fa dies que està acabada, enviada i facturada! Així que li he preguntat: "Estem parlant del projecte X, no?". I em diu: "No, és el projecte Y!" Llavors he vist que s'havia confós...
Buffffff!! Sort!! Jo ja pensava que no cobraria els 500€ d'aquesta feina i que, a més, l'hauria de repetir!!!
Està clar que he de dir adéu a aquest client. Les persones amb qui he tractat sempre han estat molt simpàtiques i amables, però les agències que treballen per altres agències no m'interessen. Les agències subcontractades per força han de pagar tarifes baixes.
A més, l'altra agència, que entenc que és un dels clients més importants del meu client, és molt desorganitzada! Ara anul·laven un projecte perquè els arxius de traducció s'havien creat malament... i és just el que va passar amb el projecte que vaig fer jo fa 3 mesos.
Res, res... No és que em falti feina, gràcies a déu (és un dir, és gràcies a posar-hi el coll durant 3 anys), així que per ara, diré bye-bye a aquest client.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)