dimarts, 19 de maig del 2009

Un llibre molt recomenable

Estimat bloc:

Avui escriuria sobre altres coses que m'ocupen la ment, però com que serien coses molt llargues d'explicar, i no són precisament gaire alegres, he decidit passar-ne i escriure sobre l'últim llibre que m'he llegit: Converses amb Xavier Sala i Martín de Jordi Graupera.

És un llibre que resumeix una sèrie d'entrevistes que el periodista Jordi Graupera va fer-li a en Sala i Martín l'any 2006. Aquest home té respostes per a tot. A més, totes les respostes que dóna, són tan raonades, són tan lògiques, que no et toca més remei que donar-li la raó la majoria de vegades. Sempre aporta dades que donen suport a les seves opinions. És implacable!

A mi m'ha agradat molt. Està molt bé veure la visió que té del món, opina de tot, del Barça, dels Estats Units, d'Espanya i Catalunya, de la situació de l'Àfrica, de l'evolució de la Xina, de la pena de mort, del capitalisme, del comunisme, de la moda... Si us el llegiu, fixeu-vos en el capítol que parla de la situació econòmica d'Espanya (any 2006), dels punts febles que hi troba, i analitzeu una mica la situació econòmica actual... Entendreu moltes coses. És un crack!

Si us agrada en Xavier Sala i Martín, us recomano molt el llibre. I si no us agrada, doncs, també us el recomano.

És una llàstima que l'edició estigui taaaaaaaan plena de faltes. Els que ens guanyem la vida amb això, se'ns posen els pèls de punta quan veiem la quantitat que n'hi ha.

divendres, 8 de maig del 2009

El futbol

Estimat bloc:

A mi no m'ha agradat mai massa el futbol, i encara menys aquesta obsessió que tenen alguns de veure tooooooooooots els partits que fan per la tele, encara que juguin els alevins de qualsevol equip de barri, i això que a la tele facin partits gairebé cada dia de la setmana, que sembla que no sàpiguen fer res més.

Vaig començar a sortir amb el meu home, just el dia que començaven els mundials del 2006, i evidentment es va perdre tots els partits, perquè "lo primer és lo primer". :)

Aquest estiu passat hi havia els europeus de futbol... Poca cosa va veure... Algun partit, però poca cosa... i m'anava dient "Ei, que em vaig perdre tot un mundial, eh!" Bueeeeeeeeenu...

I després, quan va començar la lliga i TV3 va dir que tindria tots els partits del Barça, el meu home es fregava les mans, mentre jo pensava "Quin pal!". Total, que aquesta temporada he vist més futbol que en els darrers 33 anys de la meva vida. Cal dir que la majoria de partits els he passat llegint, o fent altres coses, però hi ha hagut partits que els he vistos sencers!! Un rècord per a mi... I ara, a més, resulta, que aquest any el Barça ha fet la millor temporada de la seva història (o això diuen) i que jo he vist tants partits (o estaven de fons mentre llegia) que aquest any fins i tot sé qui són els jugadors, i fins i tot sé en quina posició juguen alguns!!! Bé, amb matissos... Jo amb davanters, mitjos i defenses en tinc prou... El tema dreta i esquerra em costa més.

Resumint, que el dissabte vaig celebrar els 6 gols al Madrid, i dimecres, que aprofitava per treballar mentre el meu home escoltava el futbol per la ràdio i jugava a la Wii, vaig deixar a mitges el que estava fent per celebrar el gol!!

Què m'està passant?? M'han convertit?? Ha estat el meu home amb la insistència que el caracteritza? O ha estat el Guardiola amb el "peaso" d'equipàs que té? Bé, els de Crackovia suposo que també hi han ajudat... no?

Bé, ara esperem que aquest equipàs, guanyi tot el que té pendent de guanyar, que no és poc!

dimecres, 22 d’abril del 2009

Insults (i expressions malsonants) que t'omplen la boca...

Estimat bloc:

L'altre dia, la Gri-gri tenia un dia dolent, i al seu bloc va deixar anar una expressió d'aquelles que t'omplen la boca quan la dius: "A cagar a la via". És d'aquelles coses que dius quan estàs tip d'algú o d'alguna situació... i si la dius arrossegant una miga la g (a cagggar a la via!) et quedes ben descansat.

Després, parlàvem amb el meu home d'aquest tipus d'expressions... Ell pensa que no hi ha res com un bon insult en castellà, un "gi-li-po-llas", dit ben a poc a poc, pronunciant bé cada síl·laba... que t'ompli la boca... però un bon "fill de puta" (amb totes les seves variants) o un "desgraciat" són una opció excel·lent en català.

De fet, en català, no ens cal recórrer al castellà per insultar o per engegar a algú a fregir espàrrecs. Una altra expressió d'aquelles que també et quedes descansat és "i una merda que et mengis", arrossegant la e... "i una meeeeeeeeeeerda que et mengis" (fa poc va sortir en un gag del Polònia i vaig trobar que era d'una expressivitat magnífica) o un "fooooooooooote't!" (en lloc de "tomaaaaaaa"). I quan una cosa ens surt malament o ens sorprèn, no hi ha res com un "coooollonssss"!!

Estem massa acostumats a insultar i renegar en castellà, i estaria bé que anéssim fent campanya per utilitzar el català en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. O sigui, encomanar el català, també amb expressions malsonants, que vulguem o no, formen part de la nostra llengua, i per tant, l'enriqueixen. Així, potser aniríem recuperant, a poc a poc, expressions que ara molta gent troba ridícules, o que potser fins i tot no han sentit mai, com "carallot" o "cap de suro".

Jo, almenys, ho intentaré...

Vosaltres què dieu quan us enfadeu? Renegueu en català o en castellà?

divendres, 3 d’abril del 2009

El noi del pijama de ratlles

Estimat bloc:

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir El noi del pijama de ratlles de John Boyne i puc dir que m'ha agradat molt. És senzill, és ràpid de llegir, i com que tot està explicat des de la perspectiva d'un nen de 9 anys, com menys saps de la història, més et sorprèn tot plegat. El nen és fill d'un alt càrrec militar a les ordres de Hitler, però el nen no sap res de res del que passa al seu país... perquè és un nen, i perquè és blanc i fill de militar i per tant, viu aliè a tots els problemes que pateixen la resta de nens que no són com ell. El que més sorprèn (almenys a mi em va sorprendre) és que és un nen molt ben educat, sap que no ha d'interrompre als grans quan parlen, sap que no pot molestar al pare quan està treballant... Llegiu-vos-el. No dóna la típica visió fosca i morbosa de l'època nazi i dels camps de concentració, perquè el nano senzillament no sap res de tot això. De fet, el terme "camp de concentració" i "nazi", crec que no surten en tot el llibre. El nen té 9 anys, i té tota la innocència que pot tenir un nen d'aquesta edat.

Ara, el final em va deixar amb la boca oberta i la pell de gallina. Y hasta aquí puedo leer, que si no l'heu llegit no us vull espatllar el final, que no tindria gràcia.

Res més, si el llegiu, espero que us agradi.

dimarts, 31 de març del 2009

Vaguetats...

Estimat bloc:

T'has fixat mai que solem utilitzar expressions molt vagues a l'hora d'expressar l'hora? "Quedem a quarts de sis." Quarts? Dos quarts? Tres quarts? Tot són quarts... Se sobrentén que ens referim a dos quarts, però si ens presentem 15 minuts tard, no ens poden dir res... oi?

També hi ha l'expressió "a primera hora"... Per mi, "a primera hora" entre setmana vol dir a "quarts de vuit" (el cap de setmana vol dir "les deu"). Ara mateix, per exemple, estic esperant un text que he de corregir per un client per a qui normalment només faig traduccions. Ahir em van trucar i em van dir, "demà a primera hora t'enviem el text". Com que sé com treballen, és molt probable que la persona que ha fet la traducció, tingués com a hora límit les 9 del matí d'avui per enviar la feina... Sí, és primera hora per a ells, però jo a les 9 ja espero amb ànsia l'hora de parar per al segon esmorzar. Són les 10 (per a mi això és "mig matí") i encara no he rebut res.

No m'estic de braços plegats esperant que arribi la feina, de feina en tinc per fer... Tranquil que no m'avorreixo!

De vegades, molt poques, et trobes que et posen d'hora límit per enviar una feina "abans de dinar"... Bé, hi ha gent que dina a les 4, hi ha gent que dina a la 1... Quan l'he d'enviar? D'altres, que et diuen "a última hora de la tarda", per mi serien les 5 o les 6... per a altres potser són les 8.

Afortunadament, aquestes vaguetats es donen poc quan parlem de feina, i cada vegada es donen menys. Fora de la feina ja és una altra història. M'és igual quedar a quarts de sis, després de dinar o una estona abans de sopar, les probabilitats de fer tard són tan altes com si concretem una hora més exacta i quedem a dos quarts de sis, a les quatre o a les vuit. ;)

dimecres, 18 de març del 2009

Crònica de 27 hores offline (Aviso: és llarg)

Estimat bloc:

És dimarts, em poso davant de l'ordinador una mica més aviat de l'habitual, encara no són dos quarts de 8 del matí. Penso que si em poso les piles podré avançar prou per acabar demà dimecres la feina que he d'enviar el divendres al matí.

Però just mentre contesto un e-mail que acaba d'arribar la connexió a internet "mor". Ara, mentre escric sobre paper el que després escriuré al meu estimat bloc, són gairebé les 4 de la tarda i continuo offline (fa més de 9 hores que estic sense internet).

No és que hagi estat tot el matí sense treballar, eh! Treballar he treballat, però com que he hagut de deixar coses pendents per quan torni a tenir connexió, no podria qualificar el dia com a especialment productiu.

Òbviament, a les 8 del matí ja estic parlant amb els d'ONO. Em fan fer toooooooot de comprovacions que jo ja he fet abans de trucar, però sembla que la descripció de "no hi ha senyal perquè el llumet de cable del router està apagat" no és prou explícita... Em demanen que desconnecti l'antivirus (després de l'ensurt del cap de setmana amb els 200 virus no estic massa segura de fer-los cas), després em fan desconnectar el router (i els dic que ja ho he fet 4 vegades, però ells com si sintissin ploure), després em diuen que em connecti a internet (a veure, si no arriba senyal, com vol que em connecti? Com no sigui a través d'un mèdium... perquè per mòdem està clar que no...). Després, em fa comprovar que els cables estiguin ben connectats. Comprovat, tot OK. Després li he de dir com està cada llumet... "El de power està encès, els de rebre i enviar fan pampallugues, el de senyal de cable està apagat, i el de xarxa i Wi-Fi estan encesos". "Me dice que la luz de cable está apagada, ¿no?". "Sí, sí, ben apagada". Després –-avui m'ha tocat el llest-- he d'anar a Inici > Executar i escriure "cmd" (tres hores, perquè et parlen com si fos la primera vegada que veus un PC, "c de Cádiz, m de Madrid y d de Dinamarca"), he d'escriure "ping www.ono.es" ("p de Portugal, i de Italia..."), i penso "sense línia ja puc anar fent tots els pings que vulguis que no farem res de bo." I llavors, em demana la IP i intentem canviar-la. A veure, jo no hi entenc pas massa, però no haurien de mirar que m'arribés el senyal del cable abans de reconfigurar les coses? No sé, dic jo... Perquè tot pot estar perfectament configurat, tots els cables perfectament connectats, que si no hi ha línia no servirà de gaire tot plegat!!

Total, després de 25 minuts al telèfon i de demanar-me 2 vegades el telèfon i el mail de contacte (que ja em diràs perquè volen el mail si no hi puc accedir), m'acaba informant que passa la incidència a un departament especialitzat en aquest tipus d'incidències (quin departament? El de "no tinc ni idea de què passa, mira-t'ho tu"?), i que la incidència hauria d'estar solucionada en menys de 48 hores i que "el 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas"... i penso, "hauria d'estar solucionada en menys de 24 minuts, jo he de treballar!", i sense deixar que m'envaeixi el pànic li dic allò de "és que necessitaria que estigués solucionat el problema el més aviat possible, perquè necessito internet per treballar" i em responen "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". "Així no té idea de quanta estona poden trigar, oi?" "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". I a partir d'aquí es podria iniciar una conversa sense sentit que podria durar hores, en què la resposta per part del treballador d'ONO sempre seria "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". Però com que tots tenim feina, penso que no val la pena... Penso que el problema se solucionarà en un parell d'hores com va passar fa unes setmanes, i em poso a treballar...

Encara no són les 2 del migdia i rebo un SMS d'ONO dient que la incidència està solucionada i que ja funciona tot bé... Doncs, deu ser a casa del veí, perquè aquí, després de reiniciar l'ordinador i el router per enèssima vegada, tot continua igual.

Torno a trucar, em fan reiniciar el router UNA ALTRA VEGADA, i intentar connectar a internet sense tenir senyal UNA ALTRA VEGADA, per acabar-me dient que tornen a passar la incidència UNA ALTRA VEGADA, sense oblidar-se de demanar-me un mòbil i un mail de contacte UNA ALTRA VEGADA!

Falten 5 minuts per dos quarts de 5 i torno a rebre un SMS d'ONO, amb el mateix missatge. I jo sense connexió. Torno a trucar. I ara ja no passen una incidència sinó "un parte de avería", que se solucionarà en un màxim de 48 hores I UN MÍNIM DE 24 HORES! Però 24 hores a comptar des de quan? Des de dos quarts de 8 del matí o des de tres quarts de 5 de la tarda? Ah, i la frase "y no hace falta que vuelva a llamar hasta transcurridas estas 48 horas" m'arriba al cor... Per cert, em fan reiniciar el router UNA ALTRA VEGADA, i intentar connectar a internet sense tenir senyal UNA ALTRA VEGADA, sense oblidar-se de demanar-me un mòbil i un mail de contacte UNA ALTRA VEGADA!

Penjo el telèfon, i mentre espero a veure com se soluciona aquest culebrot, decideixo que me'n vaig a la biblioteca amb el portàtil del meu home a veure si, com a mínim, puc llegir els mails i veure si hi ha res important o urgent... Temps just d'aixecar-me de la cadira del despatx, i es produeix una situació totalment surrealista: sona el telèfon, l'identificador de trucada mostra "Anónimo"... Penso, "Ja està, deuen ser els d'ONO, que ràpids!" Despenjo, i en lloc d'una persona, em surt la musiqueta que sona quan truques a ONO. En condicions normals hauria penjat, però com que m'interessa que em solucionin el problema, m'espero... Em surt un senyor, d'aquells que només sentir-lo parlar ja et dóna la impressió que és dels que "no sap fer la O amb un canuto", i em diu "Disculpe la llamada, tengo una incidencia técnica". I jo, que la feina que tinc a entendre la frase, perquè la seva dicció és horrible, no sé si em diu que el problema el té ell, o si es refereix al meu problema amb internet... Total, que al final no aclarim res... Jo encara no entenc perquè m'ha trucat, perquè quan veu que hi ha una averia oberta, m'acaba dient que ja em trucaran. Surrealista...

Marxo cap a la biblioteca. Miro els mails, poca cosa. Comunico a alguns clients que estic sense connexió, que no facin servir el mail per comunicar-se amb mi.

Just abans d'arribar a casa, em tornen a trucar d'ONO. Aquesta vegada algú que sabia de què anava. "Té el router engegat?". "Sí, i l'ordinador també s'ha quedat engegat". "D'acord, és que em surt com que està desconnectat, això vol dir que hi ha un problema de senyals". Per fi!! 11 hores perquè algú em faci un "diagnòstic" del problema! Em diu que em trucarà el tècnic d'ONO de Terrassa i que potser podria passar avui mateix. Oh, em faria un favor tan gran si vingués avui!

Cap a les 6, truca el tècnic. Vindran demà entre 11 i 12 del matí. Bé, què hi farem. Paciència.

A dos quarts de nou del vespre el meu home entra al despatx i veu que el llumet de cable del router està encès! Ràpidament engeguem l'ordinador... Res... Reiniciem el router... És igual, deixem-ho estar. A veure què diu el tècnic demà.

Avui és dimecres, a dos quarts de 8 del matí el llumet de cable del router continua encès, però continuo sense poder connectar a internet. Esperaré que vingui el tècnic.

Són dos quarts d'11 i rebo UNA ALTRA VEGADA un SMS d'ONO dient que la incidència està solucionada... Amb esceptisisme, reinicio l'ordinador i el router i... SORPRESA!!! Ja torno a estar online. I el tècnic encara no ha vingut. Primer penso que li trucaré per dir-li que no cal que vingui... però si quan em va trucar al telèfon hi apareixia "Anónimo" i jo no li puc tornar la trucada és el seu problema, no? Quan vingui (si ve) li diré que ja està tot solucionat, a més en una de les trucades em van dir que no calia que truqués fins passades les 48 hores, oi? Doncs, encara no les fa ;)

Final feliç :)

dilluns, 9 de març del 2009

Odio Barcelona!

Estimat bloc:

He de dir que odio profundament i amb tota l'ànima anar a Barcelona. Cada vegada em fa més mandra anar-hi. La setmana passada, que pel curs de fotografia vam anar a fer pràctiques al Mercat de la Boqueria, vaig acabar de gent fins al monyo!

Ahir teníem entrades (barates!) per anar a teatre, i vaig acabar del trànsit, dels carrers tallats per la manifestació del Dia de la Dona, i els aparcaments amb preus abusius, també fins al monyo.

NO M'AGRADA BARCELONA!! La contaminació es pot mastegar, entre les obres i el trànsit no es pot circular amb cotxe, els aparcaments, siguin de zona blava, verda o privats tenen uns preus absolutament indecents, al tren la feina que tens per seure si hi vas en hora punta (i per a nosaltres igualment implica haver d'agafar el cotxe, per anar de casa a l'estació!), hi ha massa gent a tot arreu, no se sent parlar gairebé cap idioma identificable...

Sincerament, cada vegada hi ha menys coses a Barcelona que justifiquin el viatge. Per feina? No em cal, hi ha internet o el correu tradicional o els missatgers. A comprar? No em cal, si el que busco no ho trobo per aquí a prop, també hi ha internet. Per anar al teatre? Malauradament, sí... Fora de Barcelona hi ha poca oferta... Les ofertes del Tr3sC són bàsicament per teatres de la capital, com si no hi hagués res més al món... A més, hi ha moltes obres que no fan gira, i si les vols veure, o vas fins a Barcelona, o et quedes amb les ganes.

Estic taaaaaaan contenta de no viure a Barcelona :)

P.S: La frase de "odio Barcelona profundament" és cortesia de Dangavilan, que també odia Barcleona.