Estimat bloc:
Sí, evidentment, com amb la majoria de ponts, aquest pont he treballat... però a diferència d'altres vegades, només he treballat el dia que era estrictament laborable, o sigui que no em queixaré...
Ha estat un pont molt ben aprofitat:
Dijous volíem anar d'excursió, però com que els de la tele 3 anunciaven inestabilitat, vam decidir fer un canvi de plans d'última hora i anar a algun lloc civilitzat que si es posava a ploure ens poguéssim ficar dins de qualsevol bar en qüestió de minuts. Així que aquesta vegada vam anar a Reus. I sí, val la pena! Resulta que a Reus hi ha una pila d'edificis modernistes (no es pot esperar menys de la ciutat que va veure néixer en Gaudí!). I, això, vam fer la ruta... vam veure'ls gairebé tots... 23 dels 26 edificis que hi havia a la ruta... Això està fet en un pim-pam perquè el centre de Reus és petitet... I després, res, aviat cap a casa...
I dissabte, vam decidir anar a Sant Benet de Bages, al costat de Sant Fruitós, Manresa... I també ens va agradar molt! Vam fer 2 de les visites que es poden fer (res de barat, però fan descompte amb el carnet del Tr3sC!): la visita modernista, que veus com van convertir les estances del monestir en una casa d'estiueig, i sobretot com ho tenien montat els de la família d'en Ramon Casas (es nota on hi ha pasta...); i la visita medieval, que t'ensenyen el que és el monestir en sí i t'expliquen tota la història del monestir, des que es va construir el s. X... Molt xulo! Però també, vam arribar d'hora, i a dinar a casa... I casualitats de la vida, ens hi vam trobar a una ex-compi de feina de Roche, i ens va fer molta il·lu :)
Jo us recomano tant un lloc com l'altre... això ja depèn dels gustos de cadascú.
dilluns, 15 de setembre del 2008
divendres, 5 de setembre del 2008
Els mosquits i la mare que els va...
Estimat bloc:
Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".
Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...
Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...
Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...
Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:
A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!
I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(
Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!
Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".
Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...
Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...
Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...
Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:
A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!
I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(
Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!
dimecres, 3 de setembre del 2008
He vist la llum...
Estimat bloc:
Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.
Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:
- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!
I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!
Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...
I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)
Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!
Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!
Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)
Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.
Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:
- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!
I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!
Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...
I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)
Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!
Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!
Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)
dimarts, 19 d’agost del 2008
Post-vacances...
Estimat bloc:
Oh, sí, ja s'han acabat les vacances... tant que van costar d'arribar i tant de pressa que s'han acabat! La veritat és que aquest any no em puc pas queixar, que hem fet unes vacances súper xules!!! 4 dies a Londres i 2 setmanes senceres a Escòcia :)
Després del ritme estressant de contra-rellotge de les setmanes abans de marxar de vacances, els 4 dies de Londres van ser absolutament esgotadors. Vam sortir cansats de casa i a Londres vam acabar destrossats, tant que l'últim dia vam acabar tornant a l'hotel a les 2 del migdia per fer una migdiada de 3 hores i agafar una mica d'energia per les 2 setmanes a Escòcia que ens esperaven!
Escòcia... què puc dir d'Escòcia? Fuà! Uau! Mmmm! Pffff! Genial! Mira que a mi m'agrada la caloreta, i el sol... i que allà no vam passar dels 18 graus i la temperatura mitjana durant el dia era de 14-15ºC (encara que fes sol) i ens va ploure gairebé cada dia... Però és que tenen llocs taaaan genials que t'hi quedaries hores i hores mirant el paisatge...
Llocs memorables:
Un os de balena, un monument als pescadors (Orkney Islands, prop del Brough of Birsay)
Què? Oi que vénen ganes d'anar-hi? Jo hi tornaria ara mateix... :)
Oh, sí, ja s'han acabat les vacances... tant que van costar d'arribar i tant de pressa que s'han acabat! La veritat és que aquest any no em puc pas queixar, que hem fet unes vacances súper xules!!! 4 dies a Londres i 2 setmanes senceres a Escòcia :)
Després del ritme estressant de contra-rellotge de les setmanes abans de marxar de vacances, els 4 dies de Londres van ser absolutament esgotadors. Vam sortir cansats de casa i a Londres vam acabar destrossats, tant que l'últim dia vam acabar tornant a l'hotel a les 2 del migdia per fer una migdiada de 3 hores i agafar una mica d'energia per les 2 setmanes a Escòcia que ens esperaven!
Escòcia... què puc dir d'Escòcia? Fuà! Uau! Mmmm! Pffff! Genial! Mira que a mi m'agrada la caloreta, i el sol... i que allà no vam passar dels 18 graus i la temperatura mitjana durant el dia era de 14-15ºC (encara que fes sol) i ens va ploure gairebé cada dia... Però és que tenen llocs taaaan genials que t'hi quedaries hores i hores mirant el paisatge...
Llocs memorables:
Vall de Glencoe
Castell d'Eilean Donan (Els Immortals!)
The Quiraing (Isle of Skye)
Skara Brae (Orkney Islands)
Ring of Brodgar (Orkney Islands)
Stacks of Duncansby
The Quiraing (Isle of Skye)
Skara Brae (Orkney Islands)
Ring of Brodgar (Orkney Islands)
Stacks of Duncansby
A més d'aquests llocs absolutament magnífics, vam estar a llocs senzillament preciosos... de vegades passaves en cotxe per un lloc i des d'allà hi havia una vista impressionant per fer una foto, però cap lloc per parar el cotxe :( Així que el millor que podeu fer és anar vosaltres mateixos a Escòcia i veure aquella meravella de país amb els vostres propis ulls. No us en penedireu!
I per acabar, no puc explicar tot el viatge perquè seria llarguíssim, així que us poso només algunes fotos per fer-vos enveja i fer-vos venir ganes d'anar-hi.
Primer Londres:
Després l'escapada a Salisbury i Stonehenge:
I, ara sí, Escòcia:
I per acabar, no puc explicar tot el viatge perquè seria llarguíssim, així que us poso només algunes fotos per fer-vos enveja i fer-vos venir ganes d'anar-hi.
Primer Londres:
El Big Ben i les Houses of Parliament vistes des del London Eye
El London Eye de nit
Després l'escapada a Salisbury i Stonehenge:
Stonehenge
I, ara sí, Escòcia:
Kilt Rock (Isle of Skye)
L'última ullada de sol des de l'habitació del B&B de Kinlochbervie
Smoo Cave
Un os de balena, un monument als pescadors (Orkney Islands, prop del Brough of Birsay)
Una foto bonica... no recordo d'on és...
Què? Oi que vénen ganes d'anar-hi? Jo hi tornaria ara mateix... :)
dilluns, 21 de juliol del 2008
"Yu güil bi e beter banquer, may son": Emilio Botín parla anglès... m'ha arribat al cor...
Estimat bloc:
Després de sentir el Príncipe Gitano cantant In the Ghetto en anglès (vegeu el vídeo), sentir Emilio Botín parlant també en anglès no sé si em fa vergonya aliena o si em fa riure... Però, el senyor Botín ve a dir una cosa així (he transcrit un tros del seu discurs...):
"Gut ivining tu eberi uang at de Iuromoni Aguor dinar in London tunai. Ai ang Emilio Botín, cher-man of Banco Santander.
If yu ar jier tunai it is bicós yu ar e güiner an ai ang siuer yur aguor is beri güel diserf. Congratuleishion.
Ai gul lai tu zan di editors of Iuromoni not iast for di aguors de jaf guíben tu Santander tunai bat olso for producing eberi mauz e magasín dat tels di guors financial comuniti jar güi ar duin an guot gul du beter. Ai am of cors beri plis an beri prau of di aguors for Santander anausman dis ivining..."
Res, si el voleu sentir vosaltres mateixos, aquí el teniu... hehehe
S'ha de dir que ho fa força millor que l'Ansar parlant català... almenys s'entén el que diu! Que amb l'Ansar encara estem tots pensant que vol dir "alobaia dels mots"...
Després de sentir el Príncipe Gitano cantant In the Ghetto en anglès (vegeu el vídeo), sentir Emilio Botín parlant també en anglès no sé si em fa vergonya aliena o si em fa riure... Però, el senyor Botín ve a dir una cosa així (he transcrit un tros del seu discurs...):
"Gut ivining tu eberi uang at de Iuromoni Aguor dinar in London tunai. Ai ang Emilio Botín, cher-man of Banco Santander.
If yu ar jier tunai it is bicós yu ar e güiner an ai ang siuer yur aguor is beri güel diserf. Congratuleishion.
Ai gul lai tu zan di editors of Iuromoni not iast for di aguors de jaf guíben tu Santander tunai bat olso for producing eberi mauz e magasín dat tels di guors financial comuniti jar güi ar duin an guot gul du beter. Ai am of cors beri plis an beri prau of di aguors for Santander anausman dis ivining..."
Res, si el voleu sentir vosaltres mateixos, aquí el teniu... hehehe
S'ha de dir que ho fa força millor que l'Ansar parlant català... almenys s'entén el que diu! Que amb l'Ansar encara estem tots pensant que vol dir "alobaia dels mots"...
dimarts, 15 de juliol del 2008
Abans de vacances, s'acaba el món...
Estimat bloc:
Sembla que ara que s'acosten les vacances s'acaba el món... tot ha d'estar acabat per abans de vacances... perquè així sigui el que sigui, sigui urgent o no, es pugui estar sobre la taula del client tooooooot el mes d'agost.
Ara és l'època que et truca tothom, fins i tot clients que no t'havien trucat mai, o que fa mesos que no et truquen, i resulta que tenen un projecte llarg, urgent i que si el tinguessis per demà els faries un favor molt gran... Clar, perquè així ells poden marxar de vacances tranquils i deixar la teva feina sobre la seva taula (deu ser com l'arròs, que diuen que reposat és més bo...) per repassar-la quan tornin de vacances, que amb la síndrome post-vacacional no tindran massa ganes de fer res... I tu, hauràs de començar les vacances, encara amb la taquicàrdia de les contra-rellotges que has de fer cada dia per a poder lliurar totes les feines a temps i amb unes ulleres fins als peus.
I amb els amics passa el mateix que amb la feina... "a veure si ens veiem abans de vacances!", que penses, si fa 8 mesos que no ens veiem, potser que esperem unes setmanes més i així ja ens expliquem com han anat les vacances, no? Doncs, no! Just abans de vacances, tu tens una feinada de por que ningú no es mirarà fins al setembre, has de pensar en comprar les coses que et falten abans de marxar (que si maletes, que si unes bambes, que si uns pantalons, que si la tarjeta sanitària europea, que si no tindré calcetes suficients per les 2 setmanes de vacances, que si hem de canviar diners, que quants diners canviem... una altra feinada de por), i a més has de començar a donar hora a tots els amics que fa mesos que no veus, perquè si no us veieu abans de vacances s'acaba el món... i després no us tornareu a veure fins abans de finals d'any (una altra època de presses en què també s'acaba el món).
I clar, després de tot l'estrès, pre-vacacional, unes vacances de relax... en un lloc tranquil... Què va!! Te'n vas a Londres (que a l'estiu hi ha poca gent) a passejar amunt i avall, a veure tantes coses com puguis en un sol dia, i després, cap a Escòcia: ruta amb cotxe, tot el dia amunt i avall, obre paraigües, tanca paraigües, para aquí, fes una foto allà, "okamaku!", torna a parar, "i si anem a aquell castell que ens han dit que està tan bé", maletes amunt, maletes avall, realment no tenia prou calcetes per les 2 setmanes de vacances...
Però, les vacances han valgut la pena perquè has aconseguit desconnectar i t'oblides de l'estrès de la feina substituint-lo amb l'estrès de les vacances (força més agradable, tot s'ha de dir). I després de les vacances, comença l'època de descans... l'època de la síndrome post-vacacional :)
Sembla que ara que s'acosten les vacances s'acaba el món... tot ha d'estar acabat per abans de vacances... perquè així sigui el que sigui, sigui urgent o no, es pugui estar sobre la taula del client tooooooot el mes d'agost.
Ara és l'època que et truca tothom, fins i tot clients que no t'havien trucat mai, o que fa mesos que no et truquen, i resulta que tenen un projecte llarg, urgent i que si el tinguessis per demà els faries un favor molt gran... Clar, perquè així ells poden marxar de vacances tranquils i deixar la teva feina sobre la seva taula (deu ser com l'arròs, que diuen que reposat és més bo...) per repassar-la quan tornin de vacances, que amb la síndrome post-vacacional no tindran massa ganes de fer res... I tu, hauràs de començar les vacances, encara amb la taquicàrdia de les contra-rellotges que has de fer cada dia per a poder lliurar totes les feines a temps i amb unes ulleres fins als peus.
I amb els amics passa el mateix que amb la feina... "a veure si ens veiem abans de vacances!", que penses, si fa 8 mesos que no ens veiem, potser que esperem unes setmanes més i així ja ens expliquem com han anat les vacances, no? Doncs, no! Just abans de vacances, tu tens una feinada de por que ningú no es mirarà fins al setembre, has de pensar en comprar les coses que et falten abans de marxar (que si maletes, que si unes bambes, que si uns pantalons, que si la tarjeta sanitària europea, que si no tindré calcetes suficients per les 2 setmanes de vacances, que si hem de canviar diners, que quants diners canviem... una altra feinada de por), i a més has de començar a donar hora a tots els amics que fa mesos que no veus, perquè si no us veieu abans de vacances s'acaba el món... i després no us tornareu a veure fins abans de finals d'any (una altra època de presses en què també s'acaba el món).
I clar, després de tot l'estrès, pre-vacacional, unes vacances de relax... en un lloc tranquil... Què va!! Te'n vas a Londres (que a l'estiu hi ha poca gent) a passejar amunt i avall, a veure tantes coses com puguis en un sol dia, i després, cap a Escòcia: ruta amb cotxe, tot el dia amunt i avall, obre paraigües, tanca paraigües, para aquí, fes una foto allà, "okamaku!", torna a parar, "i si anem a aquell castell que ens han dit que està tan bé", maletes amunt, maletes avall, realment no tenia prou calcetes per les 2 setmanes de vacances...
Però, les vacances han valgut la pena perquè has aconseguit desconnectar i t'oblides de l'estrès de la feina substituint-lo amb l'estrès de les vacances (força més agradable, tot s'ha de dir). I després de les vacances, comença l'època de descans... l'època de la síndrome post-vacacional :)
dijous, 3 de juliol del 2008
La pissarra
Estimat bloc:
Quan vaig plegar de Roche ara fa uns 10 mesos (sembla una eternitat), em van regalar una pissarra, perquè jo la vaig demanar, d'aquestes de rotulador... La vaig demanar i no sé ben bé per què, mira, em va semblar que la faria servir i després resulta que no sabia què escriure-hi. Jo la volia d'aquestes metàl·liques per a poder-hi enganxar notes i papers amb imants, escriure-hi notes amb el rotulador, posar-hi fotos... Però me la van regalar de les normals i, és clar, com que me la van regalar els meus ex-compis em feia llàstima canviar-la... De fet, es va estar una bona pila de mesos en un racó esperant que algú es dignés a penjar-la... I des que la vam penjar, hi apunto les feines pendents que tinc, amb la data de lliurament... (Sí, sí, en plena era tecnològica, jo m'apunto la feina en una pissarra... hehehehe Això sí, faig servir rotuladors de colors, eh!) Vaig començar a fer-ho per no tenir la pissarra penjada sense fer-la servir, fins que un dia, vaig apagar l'ordinador i després vaig veure que m'havia descuidat d'enviar una traducció... La pissarra em va salvar, vaig haver de tornar a engegar l'ordinador i plegar molt més tard del previst.
Doncs, bé, se m'està començant a fer petita la pissarra!! I això significa estrès, molt estrès... Però afortunadament també vol dir calerons, i això fa més suportable l'estrès... ;)
I fins aquí la història de la pissarra... prometo no explicar la història de tot el material d'oficina seria inacabable!
Quan vaig plegar de Roche ara fa uns 10 mesos (sembla una eternitat), em van regalar una pissarra, perquè jo la vaig demanar, d'aquestes de rotulador... La vaig demanar i no sé ben bé per què, mira, em va semblar que la faria servir i després resulta que no sabia què escriure-hi. Jo la volia d'aquestes metàl·liques per a poder-hi enganxar notes i papers amb imants, escriure-hi notes amb el rotulador, posar-hi fotos... Però me la van regalar de les normals i, és clar, com que me la van regalar els meus ex-compis em feia llàstima canviar-la... De fet, es va estar una bona pila de mesos en un racó esperant que algú es dignés a penjar-la... I des que la vam penjar, hi apunto les feines pendents que tinc, amb la data de lliurament... (Sí, sí, en plena era tecnològica, jo m'apunto la feina en una pissarra... hehehehe Això sí, faig servir rotuladors de colors, eh!) Vaig començar a fer-ho per no tenir la pissarra penjada sense fer-la servir, fins que un dia, vaig apagar l'ordinador i després vaig veure que m'havia descuidat d'enviar una traducció... La pissarra em va salvar, vaig haver de tornar a engegar l'ordinador i plegar molt més tard del previst.
Doncs, bé, se m'està començant a fer petita la pissarra!! I això significa estrès, molt estrès... Però afortunadament també vol dir calerons, i això fa més suportable l'estrès... ;)
I fins aquí la història de la pissarra... prometo no explicar la història de tot el material d'oficina seria inacabable!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)