El rebombori de la setmana

Estimat bloc:

Això que el petit de la família hagi fet una xerrada a la universitat ha estat tot un rebombori familiar. Pares, germana, tiets i cosins tots intentant veure com el germanet, cosinet i nebodet petit (però que ja té una edat) explicava en públic com s'ho ha fet per muntar una empresa sense finançament en plena crisi econòmica.

Si vosaltres també teniu curiositat, trobareu la xerrada aquí, juntament amb una petita entrevista que li van fer quan va acabar. Ja us aviso que la xerrada no se sent gaire bé, al principi sobretot se sent molt fluix...

El germanet petit...

Estimat bloc:

Acabo de llegir aquesta entrada al bloc del Diego Bartolomé sobre el meu germà i com a germana gran m'he sentit orgullosa del meu germanet petit i no tinc més remei que explicar-ho a tothom.

Mmmm... Un bon matí...

Estimat bloc:

Avui, per compensar que he treballat molt aquests últims dies, he decidit agafar-me un matí de relax (que fa 5 minuts que he decidit que es convertiria en el dia sencer de relax...).

A primera hora tenia hora per depilar-me, així que m'he llevat, he fet una mini-revisió d'un text que m'ha portat 20 minutets i m'he anat a dutxar per arreglar-me i marxar. He marxat amb el cap ficat a la feina... "quan torni he de fer el pressupost que em van demanar ahir al vespre... m'ho he de mirar bé, que no vull enganxar-m'hi els dits, però no vull perdre el client que hi treballo molt de gust i no paga pas malament..."

Al cotxe, mentre pensava tot això, també m'he adonat que em feia mal l'esquena, que el cotxe està molt brut i m'he recordat que avui toca anar a comprar perquè la nevera sembla un desert. Allò que vas conduint i tens el cap a tot arreu menys a la carretera...

He arribat a lloc i a la recepció hi havia la noia que fa els massatges, així que mentre m'esperava per entrar a depilar-me, he demanat hora per un massatge i em diu "Si vols, a les 11 tinc lliure... Si no et fa res esperar-te una mica quan surtis ara...". Comencem bé! Quan he sortit de depilar-me, he estat xerrant una estona amb la noia de recepció i la d'estètica, i ja s'ha fet l'hora del massatge... 25 minutets de música relaxant i la pobra noia intentant desfer-me els nusos de l'esquena... He sortit nova!!

Al telèfon, ja tenia 2 mails de feina: dos projectes no massa grans per aquesta setmana... Ja he contestat que sí, que me'ls enviïn...

He arribat a casa que eren les 12... "Bufffff... Ara m'he de posar a treballar? El pressupost pot esperar a la tarda, no?" He agafat i me n'he anat al banc a portar un xec que feia dies que tenia per aquí i que encara no havia tingut temps d'anar a ingressar. Fa un dia fantàstic per sortir a passejar! Ja que hi anava, he aprofitat per fer una parada estratègica a la caixa, per fer una gestió... Una petita gestió que m'ha tingut mitja hora a la caixa perquè m'ha tocat el becari, però jo no tenia pressa, així que he estat donant conversa al senyor que netejava els vidres, que m'ha explicat que perquè quedin ben nets s'ha de fer una barreja amb alcohol 96º, detergent i aigua tèbia. Un cop el becari s'ha aclarit i m'ha solucionat el tema, he anat xino-xano al banc, he ingressat el xec i xino-xano cap a casa...

De camí m'han trucat els del pressupost, que no podia esperar, necessitaven saber durant el matí quina tarifa els aplicaria per poder presentar ells el seu pressupost. Es tracta d'un projecte molt interessant i força gran, que si els l'aproven pot ser una quantitat important de feina per a tots plegats, així que m'he ajustat de preu i espero que ens l'aprovin. Té bona pinta!

Mentrestant, un mail d'un altre client, demanant si puc ajustar-me en el termini de lliurament d'un projecte força gran per a la setmana que ve... "Uff... que just... Però, sí, sí, ja et reservo tota la setmana en exclusiva". El client em respon que per aquesta vegada, m'apuja la tarifa (sense que jo li hagi comentat res!!!). Realment, ha estat un matí ben profitós sense fer massa res de res.

Ara, abans de dinar, he mirat amb deteniment els mails dels dos projectes petits d'aquesta setmana i m'he adonat que no hi ha pressa per començar, així que aquesta tarda, no penso fer res. Relax... Merescut i anhelat relax...

Au, no us hi canseu gaire ;)

Atxum!!!

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana el fred ens va enganxar desprevinguts i als Pirineus, així que encara que vam anar-nos a comprar un jersei extra, no he pogut evitar el refredat.

Ara mateix, si mires la taula del despatx té un aspecte semblant al de la foto... només caldria afegir-hi l'ordinador, uns quants papers desordenats i una tassa de te calent...

Jugant amb els límits del civisme

Estimat bloc:

La setmana passada vaig començar un curs de correcció de català a Barcelona. Però ara no parlaré del curs, sinó dels trajectes amb tren fins a Barcelona que he de fer i que hauré de fer fins a finals de febrer.

La fauna que et trobes quan vas amb tren, trobo que "millora" cada dia una mica més. Quan anava a treballar amb tren, em trobava de tot... Sempre recordaré aquelles dues dones, mare i filla, que em trobava sempre i que portaven el cap ple, ple, ple de pincetes de colors.

La setmana passada em vaig trobar uns nois que no es parlaven, es cridaven! I no vaig ser capaç de llegir més d'una pàgina del llibre que duia fins que no van baixar. A més, el que seia al meu costat, passava mig braç al meu cantó i jo, al principi sense adonar-me'n, m'anava apartant per intentar mantenir intacte el meu espai vital. A la tornada, se'm va posar a davant un noi que duia la música tan forta, que em molestava a mi, i això que ell duia auriculars!

Avui, en el trajecte d'anada, el noi que se m'ha assegut al davant anava escoltant música amb el mòbil, com faig jo ara, però ell no duia auriculars, i tots havíem de sentir-la. Jo sentia la meva i la seva... Una mica desconcertant...

I ara, que estic tornant, hi havia una noia que també escoltava música, però com que anava amb auriculars i li devia saber greu que la resta no poguéssim gaudir-ne, cantava amb veu alta... Tot un detall, merci, però jo amb la música que porto ja faig...

Tant li costa d'entendre a la gent que per molt que al tren si sentin com a casa perquè hi passen moltes hores al cap de l'any, hi ha certes normes que cal respectar? No cridar, no xiular, no cantar... Per no parlar dels que toquen l'acordió o el violí aprofitant que no et pots escapar...

Em faig gran i m'estic tornant una intolerant i una "cascarrabias", ja ho veig... Això o m'he tornat una burgesa a qui no li agrada viatjar amb transport públic, que tot podria ser... O és que la gent és cada vegada més incívica?

Coses útils perquè sí

Estimat bloc:

Des que hi ha tants canals que el fenomen teletienda ha crescut de manera espectacular... No hi ha prou continguts per omplir totes les hores de televisió de tots els canals i els tarots i teletiendas envaeixen tots els canals.

L'últim descobriment del teletienda: no és cap aparell per posar-se catxes mirant la tele escarxofat al sofà, ni un ganivet màgic que no s'ha d'esmolar mai, ni un producte fastigós fet amb bava de cargol per estar jove i guapíssima... és un rosari digital, amb la veu original del Papa Wojtyla!!! Mireu-vos el vídeo i ja me'n direu el què... Jo ho he trobat ESPECTACULAR!



Mireu, mireu...

Petit moment de crisi

Estimat bloc:

Acabo de tenir un ensurt, un petit moment de crisi que, per sort, no ha estat res...

Fa una estona que el teclat m'anava fent el burro: hi havia lletres que no les escrivia, lletres que les escrivia 4 o 5 vegades de cop, segons com no funcionava el retrocés, l'inici de línia... Què coi li passa a aquest teclat?

Al cap d'una estona, comença a fallar el ratolí: no funcionen els clics, fa com si el botó es quedés premut i es mouen les coses de lloc...

Ai, ai, ai, que això té pinta de virus!!!

Actualitzo base de dades, començo a passar l'antivirus, mentre continuo treballant com bonament puc perquè cada vegada va pitjor... Recordant-me de la família viva i morta del senyor antivirus...

Mentrestant un mail: "Marta, pots encarregar-te d'aquesta traducció?". No!!! Només em faltaria enviar virus als clients!!!

De cop el teclat numèric no va... És cosa d'aquest virus o és que he premut la tecla NumLock sense voler i l'he desactivat? Com que les llumetes indicadores són al receptor sense fils... Miro i... On coi és el receptor?

A terra... Ah! Clar! No és un virus... És de quan vam estar remenant cables l'altre dia per darrera l'ordinador... Devia caure el receptor i no ens en vam adonar...

Tot solucionat, el receptor torna a ser sobre la taula, ni el teclat ni el ratolí fan coses rares... De moment, deixo que l'antivirus vagi fent la seva feina... No se sap mai què pot trobar... Truco al client. Puc acceptar la feina. Final feliç :)