Estimat bloc:
Fa una estona m'ha trucat la meva mare. Resulta que ha anat a pagar la factura de la llum i s'ha trobat que no ha pogut. Els meus pares no tenen domiciliada la factura de la llum perquè segons el mes i l'import els va més bé pagar d'un compte o d'un altre i així s'ho gestionen més còmodament. Perfecte. Però resulta que per pagar la factura per finestreta al banc, has de fer-ho els dimarts o dijous, entre el dia 10 i 20 de cada mes i entre les 9 i les 11 del matí (o una cosa així). Mare de déu que complicat que és intentar pagar una factura!! No cobrar... PAGAR!
Total que com que no li han volgut acceptar el pagament al banc perquè és dimecres i a més ja ha passat el dia 20 (segons la factura té fins el 28 per pagar), m'ha trucat perquè hi ha la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit trucant per telèfon. I com que no tenen targeta, doncs, m'han demanat que els ho pagués jo. Cap problema. M'ha passat totes les dades. Truco... i jo tampoc no he pogut pagar!!
- Vostè és la titular?
- No, sóc la seva filla.
- És que hauria de trucar el titular.
- No puc pagar jo la factura dels meus pares?
- No, ha de trucar el titular personalment i pagar amb una targeta a nom seu.
Mare meva!! Aquesta gent no deuen voler cobrar, no? O és que els interessa especialment que tothom tingui el rebut domiciliat? No ho entenc... Nosaltres hem de perdre el cul per pagar? No haurien de ser ells els qui perdessin el cul per cobrar?
O sigui que ja ho sabeu, si mai teniu la brillant idea de pagar la factura de la llum d'algú altre, no podreu!! Haureu de buscar un altre regal... Em sap greu...
dimecres, 27 d’abril del 2011
dijous, 7 d’abril del 2011
Primavera
Estimat bloc:
Definitivament, la primavera ja ha arribat, i es nota! No tan sols per la caloreta que comença a fer, sinó perquè els arbres de la plaça, els que veig des d'aquí el despatx, ja comencen a treure fulles verdes i el paisatge des de la finestra comença a ser més alegre. Aix, que bé!!
 |
| Els arbres de la plaça treuen les primeres fulles |
dijous, 31 de març del 2011
Contraatac
Estimat bloc:
Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...
Pebrot confitat
Ingredients:
- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre
Preparació:
Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.
Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.
Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.
Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!
Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...
Pebrot confitat
Ingredients:
- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre
Preparació:
Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.
Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.
Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.
Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!
dilluns, 21 de març del 2011
La iaia Rosa
Dimecres passat, a la nit, es va morir la meva àvia, de cop, sense patir, a casa i envoltada de la família. Allò que, per consolar-nos, tots diem que és la mort que voldríem per a nosaltres. El cop ha estat dur, perquè encara que la meva àvia tenia 95 anys i que cada vegada es veia més velleta, donava la sensació que hi seria sempre.
Les festes familiars no seran el mateix sense ella. I no és que ella fos l'ànima de la festa, ni de bon tros. Ella es posava al cap de taula, sense fer enrenou i anava contemplant-se tota la familiada que som, amb la satisfacció que només una dona amb 5 filles, 11 néts i 12 besnéts pot sentir.
Va ser curiós, de veure que les seves filles van decidir que el missatge que posarien a les flors seria "Gràcies per haver-nos estimat tant", i que l'escrit que vaig fer jo per llegir a l'enterrament, acabava exactament amb la mateixa frase. I és que va ser una dona que no feia les coses per quedar bé, sinó perquè realment les sentia, li sortien del cor. Ella estimava absolutament a tothom i, com no podia ser d'altra manera, tothom l'estimava.
El meu cosí va llegir això que vaig escriure, perquè jo no em vaig sentir amb forces de fer-ho:
Què puc dir de la nostra àvia? Només que ha estat una àvia fantàstica: de petits ens ha cuidat a TOTS quan estàvem malalts, ens ha fet de cangur quan els pares no podien ser a dos llocs alhora, sempre amunt i avall, i era la nostra monitora d’esplai als estius, que li envaíem la casa. Als néts, ens ha rebatejat a tots: l’Annones, el Llois, l’Oscarín, lo Xavieret, l’Emmetes, el Jantet, la Juditetes, la Marteta, lo Damianet, el Jordiet i l’Albertanyo!!! Suposo que era una altra manera de mostrar-nos el seu afecte, perquè ha repartit tant d’amor durant tota la seva vida, que no m’estranya veure que tanta gent ha vingut avui a acomiadar-se d’ella. Mai no li podrem tornar tot el que ella ens ha donat. Només podem donar-li gràcies. Gràcies per estimar-nos tant a tots. Et trobarem a faltar, iaiona.
divendres, 4 de març del 2011
Gaudir de la feina
Estimat bloc:Avui estic contenta. No és el temps (que té estones de tot), ni que m'hagi tocat la loteria, ni que hagi trobat comprador pel pis... és la feina! Després d'uns dies força tranquil·lets, aquesta setmana la cosa s'ha animat molt, potser massa, allò que passa que es posen tots d'acord i has d'acabar dient que no a més d'un per falta de temps...
Doncs, bé, resulta que m'ha sortit un projecte força interessant. És d'un tema que a mi sempre m'ha tirat molt: odontologia. Ja ho sé, sóc rareta, ja em coneixeu... què hi farem... Però aquest projecte té diversos al·licients:
- El tema, que ja he dit que m'agrada.
- La tarifa, que no és per tirar coets, però és prou digna i em permet treballar sense presses.
- El repte de millorar la traducció anterior. Es tracta d'un text que ja se'n va traduir una versió fa uns mesos i el client no va quedar gens content amb el resultat, així que ara he de quedar bé, molt bé. A més, és un fulletó que serveix al client per presentar-se als seus clients i la primera impressió, com deia l'anunci, és la que queda, i cal que sigui bona (aquest repte és més interessant que el de millorar la traducció anterior, que visto lo visto no és pas un repte gaire difícil)
- La llibertat creativa (relativa) que dóna el fet de traduir un text més relacionat amb el màrqueting que amb l'odontologia.
- L'expectativa que aquest client, nou per a mi, quedi content amb la feina feta i me'n doni més.
Res, que un cop m'he tret la son de sobre (que ja sabeu que això em costa molt) tenia ganes de posar-me a treballar, i estic passant un matí d'allò més entretingut. A més, per acabar de fer el dia rodó, entra solet per la finestra!
Au, continuo amb el meu fulletó de màrqueting odontològic!
dijous, 17 de febrer del 2011
Com nou...
Estimat bloc:
He passat uns dies d'atabalament general, però sembla que poc a poc tot va tornant a la normalitat.
La setmana passada, un dia, mentre treballava, se'm va quedar el ratolí parat... i vaig pensar que eren les piles, així que sense preocupar-me gaire, em vaig aixecar i vaig anar a buscar piles noves per canviar-les i quan vaig tornar entrar al despatx 1 minut més tard, s'estava reiniciant l'ordinador tot sol... Que estrany!! Va sortir un missatge, dient que el sistema s'havia recuperat d'un error greu, però no va tornar a donar problemes...
L'endemà em va tornar a passar el mateix... però quan es va reiniciar, m'ho va tornar a fer una vegada i una altra... no podia treballar! Es veu que era la targeta gràfica... vaig buscar per fòrums i deien que s'havien d'actualitzar els drivers i au, busca com s'ha de fer això... Actualitza, reinicia l'ordinador amb aquella esperança i... res! Ah, no, és que primer s'ha de desinstal·lar el driver vell abans d'instal·lar el nou. Desinstal·la, instal·la, reinicia i... res!!
Deu ser cosa de la placa, segurament s'haurà de canviar. Truco a la botiga per veure quan els puc portar l'ordinador per no estar-me una setmana sense poder treballar i em van dir que no em podien dir res, que el portés quan abans millor, però que no em podien garantir que ho tinguessin arreglat abans de 48 hores. Jo no em puc estar 48 hores sense ordinador!! El noi, molt amable, em comenta que pel que jo li explicava que tenia pinta de virus... Ah, així passo l'antivirus i tot solucionat! No, no, el més probable és que ho hagis de formatejar tot...
Mare de déu!!! Formatejar-ho tot?? Buff, quina feinada!! Provaré primer l'antivirus... troba uns quants virus, però no soluciona el problema. Un altre antivirus... tampoc. Doncs, quin remei, toca formatejar i instal·lar-ho tot!!
Total, després d'uns dies d'estrès total, de compaginar feina amb reinstal·lar els dos mil milions de programes que tinc, ja torna a funcionar tot, i ja em començo a acostumar a les noves versions dels programes... perquè ja que ho feia, he aprofitat per actualitzar-me :)
He passat uns dies d'atabalament general, però sembla que poc a poc tot va tornant a la normalitat.
La setmana passada, un dia, mentre treballava, se'm va quedar el ratolí parat... i vaig pensar que eren les piles, així que sense preocupar-me gaire, em vaig aixecar i vaig anar a buscar piles noves per canviar-les i quan vaig tornar entrar al despatx 1 minut més tard, s'estava reiniciant l'ordinador tot sol... Que estrany!! Va sortir un missatge, dient que el sistema s'havia recuperat d'un error greu, però no va tornar a donar problemes...
L'endemà em va tornar a passar el mateix... però quan es va reiniciar, m'ho va tornar a fer una vegada i una altra... no podia treballar! Es veu que era la targeta gràfica... vaig buscar per fòrums i deien que s'havien d'actualitzar els drivers i au, busca com s'ha de fer això... Actualitza, reinicia l'ordinador amb aquella esperança i... res! Ah, no, és que primer s'ha de desinstal·lar el driver vell abans d'instal·lar el nou. Desinstal·la, instal·la, reinicia i... res!!
Deu ser cosa de la placa, segurament s'haurà de canviar. Truco a la botiga per veure quan els puc portar l'ordinador per no estar-me una setmana sense poder treballar i em van dir que no em podien dir res, que el portés quan abans millor, però que no em podien garantir que ho tinguessin arreglat abans de 48 hores. Jo no em puc estar 48 hores sense ordinador!! El noi, molt amable, em comenta que pel que jo li explicava que tenia pinta de virus... Ah, així passo l'antivirus i tot solucionat! No, no, el més probable és que ho hagis de formatejar tot...
Mare de déu!!! Formatejar-ho tot?? Buff, quina feinada!! Provaré primer l'antivirus... troba uns quants virus, però no soluciona el problema. Un altre antivirus... tampoc. Doncs, quin remei, toca formatejar i instal·lar-ho tot!!
Total, després d'uns dies d'estrès total, de compaginar feina amb reinstal·lar els dos mil milions de programes que tinc, ja torna a funcionar tot, i ja em començo a acostumar a les noves versions dels programes... perquè ja que ho feia, he aprofitat per actualitzar-me :)
dimarts, 1 de febrer del 2011
Crits
Estimat bloc:
Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.
Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.
Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)
Apa, ja m'he desfogat!
Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.
Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.
Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)
Apa, ja m'he desfogat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)