Contraatac

Estimat bloc:

Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...

Pebrot confitat

Ingredients:

- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre

Preparació:

Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.

Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.

Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.

Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!

La iaia Rosa

Estimat bloc:

Dimecres passat, a la nit, es va morir la meva àvia, de cop, sense patir, a casa i envoltada de la família. Allò que, per consolar-nos, tots diem que és la mort que voldríem per a nosaltres. El cop ha estat dur, perquè encara que la meva àvia tenia 95 anys i que cada vegada es veia més velleta, donava la sensació que hi seria sempre.

Les festes familiars no seran el mateix sense ella. I no és que ella fos l'ànima de la festa, ni de bon tros. Ella es posava al cap de taula, sense fer enrenou i anava contemplant-se tota la familiada que som, amb la satisfacció que només una dona amb 5 filles, 11 néts i 12 besnéts pot sentir.

Va ser curiós, de veure que les seves filles van decidir que el missatge que posarien a les flors seria "Gràcies per haver-nos estimat tant", i que l'escrit que vaig fer jo per llegir a l'enterrament, acabava exactament amb la mateixa frase. I és que va ser una dona que no feia les coses per quedar bé, sinó perquè realment les sentia, li sortien del cor. Ella estimava absolutament a tothom i, com no podia ser d'altra manera, tothom l'estimava.

El meu cosí va llegir això que vaig escriure, perquè jo no em vaig sentir amb forces de fer-ho:

Què puc dir de la nostra àvia? Només que ha estat una àvia fantàstica: de petits ens ha cuidat a TOTS quan estàvem malalts, ens ha fet de cangur quan els pares no podien ser a dos llocs alhora, sempre amunt i avall, i era la nostra monitora d’esplai als estius, que li envaíem la casa. Als néts, ens ha rebatejat a tots: l’Annones, el Llois, l’Oscarín, lo Xavieret, l’Emmetes, el Jantet, la Juditetes, la Marteta, lo Damianet, el Jordiet i l’Albertanyo!!! Suposo que era una altra manera de mostrar-nos el seu afecte, perquè ha repartit tant d’amor durant tota la seva vida, que no m’estranya veure que tanta gent ha vingut avui a acomiadar-se d’ella. Mai no li podrem tornar tot el que ella ens ha donat. Només podem donar-li gràcies. Gràcies per estimar-nos tant a tots. Et trobarem a faltar, iaiona.

Gaudir de la feina

Estimat bloc:

Avui estic contenta. No és el temps (que té estones de tot), ni que m'hagi tocat la loteria, ni que hagi trobat comprador pel pis... és la feina! Després d'uns dies força tranquil·lets, aquesta setmana la cosa s'ha animat molt, potser massa, allò que passa que es posen tots d'acord i has d'acabar dient que no a més d'un per falta de temps...

Doncs, bé, resulta que m'ha sortit un projecte força interessant. És d'un tema que a mi sempre m'ha tirat molt: odontologia. Ja ho sé, sóc rareta, ja em coneixeu... què hi farem... Però aquest projecte té diversos al·licients:

1. El tema, que ja he dit que m'agrada.
2. La tarifa, que no és per tirar coets, però és prou digna i em permet treballar sense presses.
3. El repte de millorar la traducció anterior. Es tracta d'un text que ja se'n va traduir una versió fa uns mesos i el client no va quedar gens content amb el resultat, així que ara he de quedar bé, molt bé. A més, és un fulletó que serveix al client per presentar-se als seus clients i la primera impressió, com deia l'anunci, és la que queda, i cal que sigui bona (aquest repte és més interessant que el de millorar la traducció anterior, que visto lo visto no és pas un repte gaire difícil)
4. La llibertat creativa (relativa) que dóna el fet de traduir un text més relacionat amb el màrqueting que amb l'odontologia.
5. L'expectativa que aquest client, nou per a mi, quedi content amb la feina feta i me'n doni més.

Res, que un cop m'he tret la son de sobre (que ja sabeu que això em costa molt) tenia ganes de posar-me a treballar, i estic passant un matí d'allò més entretingut. A més, per acabar de fer el dia rodó, entra solet per la finestra!

Au, continuo amb el meu fulletó de màrqueting odontològic!

Com nou...

Estimat bloc:

He passat uns dies d'atabalament general, però sembla que poc a poc tot va tornant a la normalitat.

La setmana passada, un dia, mentre treballava, se'm va quedar el ratolí parat... i vaig pensar que eren les piles, així que sense preocupar-me gaire, em vaig aixecar i vaig anar a buscar piles noves per canviar-les i quan vaig tornar entrar al despatx 1 minut més tard, s'estava reiniciant l'ordinador tot sol... Que estrany!! Va sortir un missatge, dient que el sistema s'havia recuperat d'un error greu, però no va tornar a donar problemes...

L'endemà em va tornar a passar el mateix... però quan es va reiniciar, m'ho va tornar a fer una vegada i una altra... no podia treballar! Es veu que era la targeta gràfica... vaig buscar per fòrums i deien que s'havien d'actualitzar els drivers i au, busca com s'ha de fer això... Actualitza, reinicia l'ordinador amb aquella esperança i... res! Ah, no, és que primer s'ha de desinstal·lar el driver vell abans d'instal·lar el nou. Desinstal·la, instal·la, reinicia i... res!!

Deu ser cosa de la placa, segurament s'haurà de canviar. Truco a la botiga per veure quan els puc portar l'ordinador per no estar-me una setmana sense poder treballar i em van dir que no em podien dir res, que el portés quan abans millor, però que no em podien garantir que ho tinguessin arreglat abans de 48 hores. Jo no em puc estar 48 hores sense ordinador!! El noi, molt amable, em comenta que pel que jo li explicava que tenia pinta de virus... Ah, així passo l'antivirus i tot solucionat! No, no, el més probable és que ho hagis de formatejar tot...

Mare de déu!!! Formatejar-ho tot?? Buff, quina feinada!! Provaré primer l'antivirus... troba uns quants virus, però no soluciona el problema. Un altre antivirus... tampoc. Doncs, quin remei, toca formatejar i instal·lar-ho tot!!

Total, després d'uns dies d'estrès total, de compaginar feina amb reinstal·lar els dos mil milions de programes que tinc, ja torna a funcionar tot, i ja em començo a acostumar a les noves versions dels programes... perquè ja que ho feia, he aprofitat per actualitzar-me :)

Crits

Estimat bloc:

Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.

Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.

Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)

Apa, ja m'he desfogat!

Aix... Roma...

Estimat bloc:

Ja fa dies que vam tornar de Roma. Ens ha encantat!! Molta pedra, molta història, molta pizza, molta pasta, molta església, molta "patejada" i moltes ganes de tornar-hi!

Si mai hi voleu anar (o tornar-hi si ja hi heu estat), us recomano que us estigueu al bed&breakfast que vam estar nosaltres, al San Jouan. Vam estar-hi molt bé!

Aquí us deixo algunes fotos. Com que es feia fosc aviat tenim moltes fotos nocturnes!

El fòrum

El Colisseu

Una de les estàtues del Pont del Castel Sant'Angelo

Una font de la Piazza Navona

Les termes de Caracalla

El monument a Esculapi, a la Villa Borghese

També, a la Villa Borghese

Sant Pere del Vaticà a l'horitzó

Vistes des del Castel Sant'Angelo

El Castel Sant'Angelo

El clàustre de San Giovanni in Laterano

Un temple del Fòrum

Regals de Reis

Estimat bloc:

Aquest any els Reis ens han portat molta, moltíssima xocolata... (ja estic empatxada abans de començar) i, entre d'altres coses, un llibre molt interessant: la guia de Roma!!

Em poso a estudiar ara mateix, que d'aquí 3 dies a aquesta hora ja serem allà :)