Baobab Planet

Estimat bloc:

Per fi ha sortit online el joc que estan desenvolupant a l'empresa on treballa la meva parella: Baobab Planet.

Es tracta d'un joc educatiu, una mena de món virtual, per a canalla d'entre 6 i 12 anys. La història, molt resumida, és un planeta que és un arbre, un Baobab, però com que és molt delicat, només hi poden viure nens, que han de construir la seva casa a l'arbre. Els punts que aconsegueixen amb cada joc poden canviar-los per objectes per decorar i millorar el seu personatge i la casa de l'arbre.

La idea és que amb un joc (o una sèrie de minijocs) en què la criatura s'ho passa bé, aprengui i desenvolupi o millori certes habilitats, i alhora, els pares puguin veure l'evolució del nano durant el joc. Pot veure a quins jocs ha jugat, quins jocs li van més bé, quins més malament i, per tant, quins són els seus punts forts i quins són els punts que cal millorar. Això és gratuït.

Hi ha una part del joc que serà de pagament (em penso que encara no ha sortit) i que permetrà que els pares posin "missions" als seus fills. Per exemple, si un dels punts que li cal millorar és l'atenció, podem dir-li que si compleix la missió, que consisteix a jugar a uns jocs determinats (que serviran per millorar l'atenció), aconseguirà punts extres.

Així, molt per sobre, aquesta és la idea del joc. Jo ho trobo una idea molt bona. He vist el joc i el trobo divertit i original. Com us podeu imaginar, darrera del desenvolupament hi ha un equip de psicòlegs i pedagogs, a part dels programadors, dissenyadors i il·lustradors.

Si teniu canalla, apunteu-vos-hi i ja em direu què us sembla el joc, i si us agrada, expliqueu-ho a tothom!!

El sopar... i més!

Estimat bloc:

Doncs, sí, ahir vam anar a sopar. Al restaurant Matsu de Sant Cugat, un restaurant japonès amb classe, no d'aquells que estan portats per xinesos... El sopar boníssim, boníssim, boníssim, el lloc fantàstic i la companyia, evidentment, immillorable.

I quan ja havíem acabat de sopar i ens preníem un te de gessamí, em va dir que el sopar no era l'única sorpresa de l'aniversari!! Primer només em va dir si el dia 6, sortint del curs que tinc al matí, estava disposada a marxar el cap de setmana... Després de dubtar si demanar-li que m'ho expliqués o deixar-me sorprendre, li vaig preguntar on aniríem... i si ho arribo a saber no li ho pregunto i em deixo sorprendre: anirem a l'Hotel Sant Roc de Solsona, on vam passar la nit del nostre primer aniversari de "nòvios" :)

No m'ho esperava!!! Gràcies, cari!

Primer aniversari

Estimat bloc:

Avui fa un any que la meva parella i jo vam anar a l'Ajuntament a signar i a fer-nos oficialment "parella de fet".

Diu que avui anirem a sopar fora, però no em vol dir on anirem... Una sorpresa? M'agraden les sorpreses!

Bé, havia de ser una sorpresa anar a sopar, però com que vaig veure que insistia que congelés el peix que vam comprar que jo volia fer aquest vespre, doncs, vaig descobrir-li els plans. A veure on anem...

Un nou bloc...

Estimat bloc:

Per si tingués poca feina, des de fa unes setmanes he decidit començar també un altre bloc. Un bloc més "professional". És un bloc que es diu "Lletra de metge" i la intenció és escriure-hi sobre temes mèdics però a nivell moooooooolt bàsic, perquè ho pugui entendre tothom. Es tracta d'acostar el llenguatge mèdic al públic general... no sé si me'n sortiré... De moment, la voluntat hi és.

A més, com que és una mena d'estratègia (que ja veurem si funcionarà o si servirà de res) per donar a conèixer el meu web professional, doncs, també l'escric en castellà, per allò d'arribar a més gent.

La veritat és que són ganes de buscar-me més feina, però m'ho passo realment bé buscant la informació que necessito i redactant-la de manera que sigui entenedora per a la gent. Això de la redacció realment m'agrada més que la traducció, però no ho puc dir gaire alt, que de moment, la traducció és la que paga les factures ;)

"En sèrio?"

Estimat bloc:

Ahir, que era un dia d'aquells apretadets, apretadets, em va enviar uns quants mails un client que sempre m'envia molta feina, però que la majoria de vegades són feinetes petites... per tant em passo el dia rebent mails seus i petites comandes, amb la pèrdua de temps que això suposa. L'avantatge és que com que la majoria de feinetes són de tarifa mínima, al final m'acaba sortint a compte i tot.

Resulta que em va enviar un text molt petit per tenir-lo ahir mateix. Com que anava una mica contra-rellotge, li vaig dir que no me'n podia fer càrrec, que ho sentia molt, però que ja no podia agafar res més per ahir.

La seva resposta va ser: "En sèrio???"

Doncs, sí, de debò. Ahir no podia agafar res més. Anava al màxim per tenir tots els lliurements a l'hora i no pensava sacrificar altres feines, i en aquest cas tampoc no volia sacrificar temps personal com faig de vegades plegant tard per abastar-ho tot. Sempre faig l'impossible per colar tots els encàrrecs que puc, però arriba un moment que he de dir prou, i ahir li va tocar a un text ridículament curt, què hi farem!

Oh, nooooooo!!!

Estimat bloc:

Alguna vegada ja m'he queixat del soroll de les obres del carrer, però ara feia dies que estava tranquil·leta...

Avui, amb el temps que fa, no m'esperava pas sentir que feien obres un altre cop. Des de les 8 del matí que sento el trepant d'algunes obres que no poden ser gaire lluny...

Ara fa una estona he tret el cap per la finestra per veure si realment era gaire lluny i per si podia endevinar si en tenen per gaire... Doncs, bé, ja val que em vagi carregant de paciència perquè en un altre bloc d'aquí darrera els comencen a montar l'ascensor exterior!

Ja hi ha un bloc que els el van posar i van estar gairebé 1 any d'obres, amb parades intermitents... Així que ja em puc tornar a mentalitzar per 1 any més de soroll...

Bufffffffff.........

Què hauria passat si...

Estimat bloc:

Suposo que com que avui sembla que no passi res més al món que l'inici del curs escolar, he recordat que quan vaig acabar la carrera, el director de l'institut on havia estudiat em va oferir feina com a professora d'anglès al centre.

Sí que tenia certa experiència fent classes, però havia fet classe a grups de màxim 8-10 persones i si acceptava m'hauria hagut d'enfrontar a grups de 30 adolescents amb les hormones alterades. Vaig recordar per uns instants com n'arribaven a ser de maleducats, prepotents i passotes alguns dels meus companys, vaig recordar com n'arribàvem a ser tots plegats d'insuportables i no m'hi vaig veure en cor. A més, no tenia cap mena d'interès per dedicar-me a l'ensenyament (ara, després d'haver estat uns quants anys treballant en acadèmies, encara en tinc menys!). Així que vaig rebutjar l'oferta amb bones paraules, malgrat que ma mare creia que era una oportunitat que no podia deixar escapar.

Uns anys després d'això, em vaig trobar el Rossell, el profe d'història que teníem a COU i em va dir: "Mira, el vostre grup era dolent, éreu molt gamberros, però us canviava sense pensar-m'ho per aquesta canalla que tinc ara, que amb 12 anys no hi ha qui els aguanti". Vaig pensar que havia fet bé de rebutjar l'oferta.

Després de recordar això, m'he plantejat on seria jo ara si hagués acceptat la feina... L'institut ha desaparegut, així que o bé estaria a l'atur, o recol·locada a una altra escola, o hauria plegat abans que tanquessin, o m'haurien tancat perquè hauria parat boja amb els alumnes... Potser hauria acabat sent una amargada com més d'una profe que teníem (de cuyos nombres no quiero acordarme).

Clar que potser aquest estiu hagués fet 2 mesos de vacances en lloc d'1 setmana, per Nadal tindria 2 setmanes de vacances en lloc dels dies justos de les festes i per Setmana Santa tindria 10 dies en lloc de 4... Em vaig equivocar?