Estimat bloc:
He de dir que odio profundament i amb tota l'ànima anar a Barcelona. Cada vegada em fa més mandra anar-hi. La setmana passada, que pel curs de fotografia vam anar a fer pràctiques al Mercat de la Boqueria, vaig acabar de gent fins al monyo!
Ahir teníem entrades (barates!) per anar a teatre, i vaig acabar del trànsit, dels carrers tallats per la manifestació del Dia de la Dona, i els aparcaments amb preus abusius, també fins al monyo.
NO M'AGRADA BARCELONA!! La contaminació es pot mastegar, entre les obres i el trànsit no es pot circular amb cotxe, els aparcaments, siguin de zona blava, verda o privats tenen uns preus absolutament indecents, al tren la feina que tens per seure si hi vas en hora punta (i per a nosaltres igualment implica haver d'agafar el cotxe, per anar de casa a l'estació!), hi ha massa gent a tot arreu, no se sent parlar gairebé cap idioma identificable...
Sincerament, cada vegada hi ha menys coses a Barcelona que justifiquin el viatge. Per feina? No em cal, hi ha internet o el correu tradicional o els missatgers. A comprar? No em cal, si el que busco no ho trobo per aquí a prop, també hi ha internet. Per anar al teatre? Malauradament, sí... Fora de Barcelona hi ha poca oferta... Les ofertes del Tr3sC són bàsicament per teatres de la capital, com si no hi hagués res més al món... A més, hi ha moltes obres que no fan gira, i si les vols veure, o vas fins a Barcelona, o et quedes amb les ganes.
Estic taaaaaaan contenta de no viure a Barcelona :)
P.S: La frase de "odio Barcelona profundament" és cortesia de Dangavilan, que també odia Barcleona.
dilluns, 9 de març del 2009
dimecres, 4 de març del 2009
Aniversaris
Estimat bloc:
Anys i anys, per molts anys!!!!!!
Avui estem d'enhorabona!! Avui és el primer aniversari d'una factura impagada :) Sí, sí, justament avui fa un any que vaig emetre una factura que pujava la friolera de 21,80€ (IVA inclòs) i a dia d'avui, després de tot un any, encara no l'he cobrada!!
Les factures posteriors les han anat pagant, sense gaire puntualitat, però s'han anat pagant... Però, no sé, a aquesta factura en concret li deuen haver agafat afecte, i no se la volen treure de sobre.
Ara fa temps que no m'envien feina... Ja m'està bé, així no em deuen més diners! Paguen a 90 dies (són els únics clients que ho fan), i a més amb data de pagament dia 25 (o sigui que si emets una factura el dia 26, la cosa se'n va als 4 mesos), i a sobre tenen el morro de retrassar-se amb el pagament si els sembla que un pagament de 20€ o 25€ no és important.
La veritat és que, afortunadament, no em ve dels 190€ que em deuen en total, però són meus i no tenen cap motiu per no pagar-los. Mira, amb aquests 190€ pago l'impost de circulació del cotxe i encara me'n sobra per pagar la compra de la setmana...
I si sabéssiu qui és el client... llavors fliparíeu encara més! És una empresa de renom, de prestigi de Barcelona!! Però, no us ho diré... Es diu el pecat, però no el pecador :P
Espero no haver de celebrar el 2n aniversari de la ditxosa factureta...
En canvi dilluns vam celebrar 2 anys de convivència en pecat amb el meu xurri :) D'això sí que espero celebrar-ne molts més aniversaris, oi, xuflins? ;)
Anys i anys, per molts anys!!!!!!
Avui estem d'enhorabona!! Avui és el primer aniversari d'una factura impagada :) Sí, sí, justament avui fa un any que vaig emetre una factura que pujava la friolera de 21,80€ (IVA inclòs) i a dia d'avui, després de tot un any, encara no l'he cobrada!!
Les factures posteriors les han anat pagant, sense gaire puntualitat, però s'han anat pagant... Però, no sé, a aquesta factura en concret li deuen haver agafat afecte, i no se la volen treure de sobre.
Ara fa temps que no m'envien feina... Ja m'està bé, així no em deuen més diners! Paguen a 90 dies (són els únics clients que ho fan), i a més amb data de pagament dia 25 (o sigui que si emets una factura el dia 26, la cosa se'n va als 4 mesos), i a sobre tenen el morro de retrassar-se amb el pagament si els sembla que un pagament de 20€ o 25€ no és important.
La veritat és que, afortunadament, no em ve dels 190€ que em deuen en total, però són meus i no tenen cap motiu per no pagar-los. Mira, amb aquests 190€ pago l'impost de circulació del cotxe i encara me'n sobra per pagar la compra de la setmana...
I si sabéssiu qui és el client... llavors fliparíeu encara més! És una empresa de renom, de prestigi de Barcelona!! Però, no us ho diré... Es diu el pecat, però no el pecador :P
Espero no haver de celebrar el 2n aniversari de la ditxosa factureta...
En canvi dilluns vam celebrar 2 anys de convivència en pecat amb el meu xurri :) D'això sí que espero celebrar-ne molts més aniversaris, oi, xuflins? ;)
dimecres, 25 de febrer del 2009
Poca memòria...
Estimat bloc:
Ahir, en ple atac de torticoli, vaig decidir posar-me a dormir en lloc de dinar, a veure si dormint almenys estava una estona sense veure les estrelles. A les 4 em va despertar el telèfon...
"Hola, Marta. Me llamo Elena G., de la empresa BH. Te llamo porque te ha recomendado Jorge V..."
I jo, encara mig adormida, pensant que aquest nom em sonava molt, però que no tenia ni idea de qui era aquest tal Jorge V.
"... porque estaban muy contentos con tu trabajo en K."
Sí, sí, és veritat, el Jorge V. em sona de quan jo treballava a K. però, qui era? Era un dels doctors? Un dels comercials? No em sona que fos ningú de l'oficina... Quina cara feia? Era aquell guapo que van fer fora al cap d'un mes? No pot ser... Era l'altre que estava tan putejat? No, aquell no es deia Jorge... Es deia... No sé com es deia, però Jorge no...
"Es que tenemos unos catálogos para traducir y, bueno, era para que nos pasaras un presupuesto..."
La resta de la conversa ja no té més interès, coses de feina, em va explicar quatre detalls de què s'havia de fer, jo li vaig explicar quatre cosetes i avui li he passat el pressupost que espero que aprovin.
El tema està que tot i que em sona molt el nom d'aquest Jorge V. sóc incapaç de recordar la cara que fa! He trobat el seu perfil al LinkedIn, però la foto és tan petita que no li reconec la cara... No sé qui és!! Pel seu perfil he vist que havia sigut comercial de l'empresa K., però ni que em matessin sabria qui és. Podria ser que fos un noi que em sembla que era de Saragossa, però també podria ser que no el fos... Si em creués amb ell pel carrer, segurament ni el saludaria perquè no sé qui és! I com és que es recorda de mi? No sé, jo treballava a mitja jornada, estava allà en un raconet fent les meves traduccions, i els comercials em deien hola i adéu i poca cosa més... Potser sí que vaig causar bona impressió a l'empresa (tot i que sempre he pensat que les traduccions que feia aleshores no eren gaire bones), però que un comercial es recordi de mi em sorprèn, sobretot després de tant de temps! Que ja fa 7 anys que vaig plegar d'allà!!
Res, sorpreses que ens dóna la vida de tant en tant. Ara, si m'aproven el pressupost, llavors sí que tindré una bona sorpresa ;)
Ahir, en ple atac de torticoli, vaig decidir posar-me a dormir en lloc de dinar, a veure si dormint almenys estava una estona sense veure les estrelles. A les 4 em va despertar el telèfon...
"Hola, Marta. Me llamo Elena G., de la empresa BH. Te llamo porque te ha recomendado Jorge V..."
I jo, encara mig adormida, pensant que aquest nom em sonava molt, però que no tenia ni idea de qui era aquest tal Jorge V.
"... porque estaban muy contentos con tu trabajo en K."
Sí, sí, és veritat, el Jorge V. em sona de quan jo treballava a K. però, qui era? Era un dels doctors? Un dels comercials? No em sona que fos ningú de l'oficina... Quina cara feia? Era aquell guapo que van fer fora al cap d'un mes? No pot ser... Era l'altre que estava tan putejat? No, aquell no es deia Jorge... Es deia... No sé com es deia, però Jorge no...
"Es que tenemos unos catálogos para traducir y, bueno, era para que nos pasaras un presupuesto..."
La resta de la conversa ja no té més interès, coses de feina, em va explicar quatre detalls de què s'havia de fer, jo li vaig explicar quatre cosetes i avui li he passat el pressupost que espero que aprovin.
El tema està que tot i que em sona molt el nom d'aquest Jorge V. sóc incapaç de recordar la cara que fa! He trobat el seu perfil al LinkedIn, però la foto és tan petita que no li reconec la cara... No sé qui és!! Pel seu perfil he vist que havia sigut comercial de l'empresa K., però ni que em matessin sabria qui és. Podria ser que fos un noi que em sembla que era de Saragossa, però també podria ser que no el fos... Si em creués amb ell pel carrer, segurament ni el saludaria perquè no sé qui és! I com és que es recorda de mi? No sé, jo treballava a mitja jornada, estava allà en un raconet fent les meves traduccions, i els comercials em deien hola i adéu i poca cosa més... Potser sí que vaig causar bona impressió a l'empresa (tot i que sempre he pensat que les traduccions que feia aleshores no eren gaire bones), però que un comercial es recordi de mi em sorprèn, sobretot després de tant de temps! Que ja fa 7 anys que vaig plegar d'allà!!
Res, sorpreses que ens dóna la vida de tant en tant. Ara, si m'aproven el pressupost, llavors sí que tindré una bona sorpresa ;)
dimecres, 11 de febrer del 2009
La crisi...
Estimat bloc:
Fa dies que la feina ha baixat... Jo al principi donava la culpa a totes les setmanes que vaig dedicar a la traducció del llibre, i que vaig haver de dir que no a tantes altres coses, i que per tant la gent s'oblida de tu... Però, bé, anava tenint feineta, encara que fos a un nivell més baix...
Després amb les festes de Nadal i la mare a l'hospital, tenir menys feina m'ha anat prou bé... i després de festes la cosa es va anar animant, fins que la setmana passada ja tornava a estar al nivell de tenir molta feina, haver de treballar algun dia al vespre per tenir-ho tot al dia... i ja pensava que això de la crisi havia estat un miratge...
Bé, ha tornat l'època excessivament tranquil·la... De moment, aquesta setmana he enviat una traducció que vaig fer la setmana passada i he enviat una prova de traducció (no remunerada, evidentment). I a part d'això, he enviat currículums, he endreçat paperassa i tinc la casa neta i endreçada...
Sembla que definitivament ha arribat la crisi.
Ara toca creuar els dits i buscar la manera de guanyar-se la vida i poder pagar les factures a final de mes malgrat la crisi...
Mentre escrivia això, m'ha trucat un client... una feineta, poca cosa, però és millor que no res. Apa, a treballar, doncs...
Fa dies que la feina ha baixat... Jo al principi donava la culpa a totes les setmanes que vaig dedicar a la traducció del llibre, i que vaig haver de dir que no a tantes altres coses, i que per tant la gent s'oblida de tu... Però, bé, anava tenint feineta, encara que fos a un nivell més baix...
Després amb les festes de Nadal i la mare a l'hospital, tenir menys feina m'ha anat prou bé... i després de festes la cosa es va anar animant, fins que la setmana passada ja tornava a estar al nivell de tenir molta feina, haver de treballar algun dia al vespre per tenir-ho tot al dia... i ja pensava que això de la crisi havia estat un miratge...
Bé, ha tornat l'època excessivament tranquil·la... De moment, aquesta setmana he enviat una traducció que vaig fer la setmana passada i he enviat una prova de traducció (no remunerada, evidentment). I a part d'això, he enviat currículums, he endreçat paperassa i tinc la casa neta i endreçada...
Sembla que definitivament ha arribat la crisi.
Ara toca creuar els dits i buscar la manera de guanyar-se la vida i poder pagar les factures a final de mes malgrat la crisi...
*** *** *** *** ***
Mentre escrivia això, m'ha trucat un client... una feineta, poca cosa, però és millor que no res. Apa, a treballar, doncs...
dilluns, 2 de febrer del 2009
És de bojos...
Estimat bloc:
Fa més d'un any que treballo en un projecte inacabable: es tracta de la traducció de l'anglès al castellà de l'ajuda en línia i del manual d'usuari d'un software molt sofisticat per a consultes dentals. El projecte sembla l'obra de la seu... primer es va haver de traduir, érem 2 traductores, i hi havia una correctora que s'encarregava d'unificar la terminologia. A la meitat la correctora va plegar, i em van demanar si ho podia fer jo. I així he anat enllaçant una cosa amb l'altra, que si ara ho revisem tot, que si ara el client vol fer no sé quins canvis, mira si hi estàs d'acord, que si ara repassem no sé què més, que si ara ho tornem a repassar, que si ara hem decidit canviar no sé què més, que si ara tinc dubtes, que si ara això ho tornem a deixar com estava i desfem alguns canvis... Que si està destinat només a Espanya, que si al final també es distribuirà a altres països de parla hispana, que si no traduirem el software, que si al final sí que el traduirem...
Total, entre que la documentació no està pensada per ser traduïda perquè el procés és pesat i complicat, que el client no s'aclareix i que els americans tenen aquesta capacitat innata d'acabar amb la paciència de qualsevol, tinc moltíssimes ganes de treure-m'ho de sobre!!!
Però és que ara, quan ens queden poques setmanes per tenir-ho tot enllestit, amb unes ganes boges de celebrar que hem acabat... M'acaben de comunicar, fa tot just uns minuts, que el client ha tret una nova versió del software, i que segurament es voldrà traduir el nou manual al castellà també...
No podrien optimitzar el procés de traducció abans d'embarcar-se en la traducció d'un nou manual que durarà un altre any?
Sincerament, no sé què fer... per una banda tinc un mini-jo en un cantó fregant-se les mans amb la pasta de la traducció... i a l'altra banda tinc un altre mini-jo a punt de tirar-se per la finestra!
Fa més d'un any que treballo en un projecte inacabable: es tracta de la traducció de l'anglès al castellà de l'ajuda en línia i del manual d'usuari d'un software molt sofisticat per a consultes dentals. El projecte sembla l'obra de la seu... primer es va haver de traduir, érem 2 traductores, i hi havia una correctora que s'encarregava d'unificar la terminologia. A la meitat la correctora va plegar, i em van demanar si ho podia fer jo. I així he anat enllaçant una cosa amb l'altra, que si ara ho revisem tot, que si ara el client vol fer no sé quins canvis, mira si hi estàs d'acord, que si ara repassem no sé què més, que si ara ho tornem a repassar, que si ara hem decidit canviar no sé què més, que si ara tinc dubtes, que si ara això ho tornem a deixar com estava i desfem alguns canvis... Que si està destinat només a Espanya, que si al final també es distribuirà a altres països de parla hispana, que si no traduirem el software, que si al final sí que el traduirem...
Total, entre que la documentació no està pensada per ser traduïda perquè el procés és pesat i complicat, que el client no s'aclareix i que els americans tenen aquesta capacitat innata d'acabar amb la paciència de qualsevol, tinc moltíssimes ganes de treure-m'ho de sobre!!!
Però és que ara, quan ens queden poques setmanes per tenir-ho tot enllestit, amb unes ganes boges de celebrar que hem acabat... M'acaben de comunicar, fa tot just uns minuts, que el client ha tret una nova versió del software, i que segurament es voldrà traduir el nou manual al castellà també...
No podrien optimitzar el procés de traducció abans d'embarcar-se en la traducció d'un nou manual que durarà un altre any?
Sincerament, no sé què fer... per una banda tinc un mini-jo en un cantó fregant-se les mans amb la pasta de la traducció... i a l'altra banda tinc un altre mini-jo a punt de tirar-se per la finestra!
dimecres, 28 de gener del 2009
Infiltrada...
Estimat bloc:
Ahir em van fer la infiltració al canell que feia dies que esperava... De moment sembla que realment em fa menys mal, tot i que hi ha moments que encara me'n fa una mica. Aniré observant el mal, a veure si sóc capaç de definir-lo.
Ahir vaig arribar a la clínica sense tenir massa idea de què m'havien de fer... Portava tot el que m'havien demanat: la targeta de la mútua, l'autorització i l'analítica... com que havia d'entrar a quiròfan necessitava una analítica...
Quan fa 2 o 3 setmanes el metge em va dir que em farien la infiltració, em va preguntar si volia sedació per la infiltració, li vaig dir que jo no sabia si això feia molt mal o no... això ho saben ells, no? I de seguida va apuntar "Sedación" a la meva fitxa. Jo vaig interpretar que em posarien una mica d'anestèsia local perquè no em fes mal la punxada... i bé, es feia a quiròfan, cirugia ambulatòria... no sabia per què, però si ho fan així... Ells són els que en saben, i te'n has de refiar. Li vaig dir si podria tornar conduint, i em va dir que cap problema. Així que ahir vaig anar sola a la clínica, tothom té feina i tampoc és qüestió de molestar al personal inutilment. Si total, és una punxadeta... i si puc tornar conduint... (Al final hi vaig anar amb tren pel tema aparcament, però tenia tota la intenció d'anar-hi amb cotxe!).
Total, que ahir quan vaig arribar a la planta de quiròfans, em van fer posar un vestit de paper d'aquests tan macos, sabatilles de paper i gorrito de paper i em van estirar en una camilla... Jo ho vaig trobar exagerat... Total, per una punxadeta al canell... I, primer parlant amb una enfermera, després amb l'altra i després amb l'anestesista, poc a poc em vaig adonar que la sedació no seria una miqueta d'anestèsia, sino que m'adormien tota! No amb anestèsia total, suposo que és un sistema diferent, però sí... No em vaig enterar de res!
Em van entrar a quiròfan, va entrar el metge, em van posar l'oxigen, em van treure les ulleres i ja em vaig despertar a reanimació! I jo pensant, coi, sí que triguen a fer-me la punxadeta... Vaig tardar una mica a adonar-me que allò no era el quiròfan, que no recordava com m'havien portat fins allà i que ja m'ho havien fet! Hehehehe Jo tenia ben bé la sensació que havia tancat els ulls 2 segons...
Total, que de seguida em van donar un suc de pinya. Jo portava una gana que em moria, estava en dejú des del dia abans i eren les 2 de la tarda, així que el suc de pinya va durar 10 segons aproximadament... L'infermera no s'ho acabava de creure. I al cap d'un ratet, al carrer... Però s'ho van pensar, eh! Com que sabien que hi havia anat sola, estava tothom preocupat... "Aquesta nena ha vingut sola", "Ha vingut sola, s'ha de quedar una mica més", "Seu a la camilla abans d'aixecar-te", "Segur que no et mareges, et trobes bé?", "Si et mareges mentre et vesteixes, avisa'ns que som aquí, eh!". Tot el personal molt amable... llàstima de la desorganització de l'administració de la clínica!
Resumint, que ja està fet, i d'aquí 15 dies aniré un altre cop al metge a veure com va la cosa... Creuem els dits!!!
Ahir em van fer la infiltració al canell que feia dies que esperava... De moment sembla que realment em fa menys mal, tot i que hi ha moments que encara me'n fa una mica. Aniré observant el mal, a veure si sóc capaç de definir-lo.
Ahir vaig arribar a la clínica sense tenir massa idea de què m'havien de fer... Portava tot el que m'havien demanat: la targeta de la mútua, l'autorització i l'analítica... com que havia d'entrar a quiròfan necessitava una analítica...
Quan fa 2 o 3 setmanes el metge em va dir que em farien la infiltració, em va preguntar si volia sedació per la infiltració, li vaig dir que jo no sabia si això feia molt mal o no... això ho saben ells, no? I de seguida va apuntar "Sedación" a la meva fitxa. Jo vaig interpretar que em posarien una mica d'anestèsia local perquè no em fes mal la punxada... i bé, es feia a quiròfan, cirugia ambulatòria... no sabia per què, però si ho fan així... Ells són els que en saben, i te'n has de refiar. Li vaig dir si podria tornar conduint, i em va dir que cap problema. Així que ahir vaig anar sola a la clínica, tothom té feina i tampoc és qüestió de molestar al personal inutilment. Si total, és una punxadeta... i si puc tornar conduint... (Al final hi vaig anar amb tren pel tema aparcament, però tenia tota la intenció d'anar-hi amb cotxe!).
Total, que ahir quan vaig arribar a la planta de quiròfans, em van fer posar un vestit de paper d'aquests tan macos, sabatilles de paper i gorrito de paper i em van estirar en una camilla... Jo ho vaig trobar exagerat... Total, per una punxadeta al canell... I, primer parlant amb una enfermera, després amb l'altra i després amb l'anestesista, poc a poc em vaig adonar que la sedació no seria una miqueta d'anestèsia, sino que m'adormien tota! No amb anestèsia total, suposo que és un sistema diferent, però sí... No em vaig enterar de res!
Em van entrar a quiròfan, va entrar el metge, em van posar l'oxigen, em van treure les ulleres i ja em vaig despertar a reanimació! I jo pensant, coi, sí que triguen a fer-me la punxadeta... Vaig tardar una mica a adonar-me que allò no era el quiròfan, que no recordava com m'havien portat fins allà i que ja m'ho havien fet! Hehehehe Jo tenia ben bé la sensació que havia tancat els ulls 2 segons...
Total, que de seguida em van donar un suc de pinya. Jo portava una gana que em moria, estava en dejú des del dia abans i eren les 2 de la tarda, així que el suc de pinya va durar 10 segons aproximadament... L'infermera no s'ho acabava de creure. I al cap d'un ratet, al carrer... Però s'ho van pensar, eh! Com que sabien que hi havia anat sola, estava tothom preocupat... "Aquesta nena ha vingut sola", "Ha vingut sola, s'ha de quedar una mica més", "Seu a la camilla abans d'aixecar-te", "Segur que no et mareges, et trobes bé?", "Si et mareges mentre et vesteixes, avisa'ns que som aquí, eh!". Tot el personal molt amable... llàstima de la desorganització de l'administració de la clínica!
Resumint, que ja està fet, i d'aquí 15 dies aniré un altre cop al metge a veure com va la cosa... Creuem els dits!!!
dimarts, 20 de gener del 2009
Qüestió de seguretat
Estimat bloc:
Ja fa anys, que no recordo ben bé amb qui era que comentàvem que si estàs parlant amb algú i no saps ben bé una cosa, doncs te l'inventes així per la patilla, només es tracta de dir-ho amb seguretat, i segur que cola, per gran que sigui la bestiesa que dius, tu digues-la amb seguretat.
Aquesta tècnica l'he feta servir moltíssim, sobretot quan havia de parlar amb el meu ex-jefe... Total, ell en tenia menys idea que jo, o sigui que si deia les coses amb seguretat, ell s'ho empassava i tan feliços tots dos...
Doncs, ahir, me'n van dir una d'aquelles que com que l'altra persona parla amb tanta seguretat no t'atreveixes a rebatre perquè necessites més informació per a fer-ho. Una persona que fa pocs mesos que es dedica a fer massatges, quan li vaig dir que em farien una infiltració al canell, em va intentar convèncer perquè provés l'acupuntura, i com que va veure que jo no hi estava massa disposada, em va donar un argument que em va deixar sense paraules (excusa perfecta per marxar, perquè jo a més tenia pressa). Em diu: "Amb les infiltracions es moren molts músculs."
La frase em va quedar gravada, perquè en primer lloc no sabia ni que la mort muscular fos possible. Així que quan vaig tenir temps, vaig investigar... i sí, la mort muscular és possible, però acostuma a anar seguida de necrosi del teixit i amputació. Uix... La cosa no pintava massa bé, tot s'ha de dir. Però jo encara no he sentit de cap futbolista que acabés amb la cama amputada per jugar un partit infiltrat.
Així que ara tocava investigar sobre la infiltració, i sobretot, els seus efectes secundaris. Bé, resulta que és el tractament recomenat per a la majoria de casos d'inflamació d'articulacions perquè es considera el mètode més segur i menys tòxic. Com que el fàrmac antiinflamatori s'injecta directament on fa mal, no circula per tot l'organisme. L'efecte secundari més freqüent és la infecció, que es produeix en 1 de cada 10.000 casos. Per això molts metges donen antibiòtics com a prevenció després de fer una infiltració.
Total, que m'he quedat la mar de tranquil·la amb això de la infiltració. I la persona que em va dir això ha perdut tota mena de credibilitat per a mi, potser sap fer massatges, però no sap pas de què parla quan obre la boca.
És un dels desavantatge de llançar-te a la piscina i dir el primer que et passa pel cap encara que ho diguis amb seguretat: pot ser que la persona amb qui parlis contrasti el que has dit, descobreixi la gran mentida i quedis com un panoli. Així que m'imagino que la lliçó és que no es pot fer servir aquest sistema amb tothom.
Jo intentaré depurar la tècnica aprenent dels errors aliens.
Salut!
Ja fa anys, que no recordo ben bé amb qui era que comentàvem que si estàs parlant amb algú i no saps ben bé una cosa, doncs te l'inventes així per la patilla, només es tracta de dir-ho amb seguretat, i segur que cola, per gran que sigui la bestiesa que dius, tu digues-la amb seguretat.
Aquesta tècnica l'he feta servir moltíssim, sobretot quan havia de parlar amb el meu ex-jefe... Total, ell en tenia menys idea que jo, o sigui que si deia les coses amb seguretat, ell s'ho empassava i tan feliços tots dos...
Doncs, ahir, me'n van dir una d'aquelles que com que l'altra persona parla amb tanta seguretat no t'atreveixes a rebatre perquè necessites més informació per a fer-ho. Una persona que fa pocs mesos que es dedica a fer massatges, quan li vaig dir que em farien una infiltració al canell, em va intentar convèncer perquè provés l'acupuntura, i com que va veure que jo no hi estava massa disposada, em va donar un argument que em va deixar sense paraules (excusa perfecta per marxar, perquè jo a més tenia pressa). Em diu: "Amb les infiltracions es moren molts músculs."
La frase em va quedar gravada, perquè en primer lloc no sabia ni que la mort muscular fos possible. Així que quan vaig tenir temps, vaig investigar... i sí, la mort muscular és possible, però acostuma a anar seguida de necrosi del teixit i amputació. Uix... La cosa no pintava massa bé, tot s'ha de dir. Però jo encara no he sentit de cap futbolista que acabés amb la cama amputada per jugar un partit infiltrat.
Així que ara tocava investigar sobre la infiltració, i sobretot, els seus efectes secundaris. Bé, resulta que és el tractament recomenat per a la majoria de casos d'inflamació d'articulacions perquè es considera el mètode més segur i menys tòxic. Com que el fàrmac antiinflamatori s'injecta directament on fa mal, no circula per tot l'organisme. L'efecte secundari més freqüent és la infecció, que es produeix en 1 de cada 10.000 casos. Per això molts metges donen antibiòtics com a prevenció després de fer una infiltració.
Total, que m'he quedat la mar de tranquil·la amb això de la infiltració. I la persona que em va dir això ha perdut tota mena de credibilitat per a mi, potser sap fer massatges, però no sap pas de què parla quan obre la boca.
És un dels desavantatge de llançar-te a la piscina i dir el primer que et passa pel cap encara que ho diguis amb seguretat: pot ser que la persona amb qui parlis contrasti el que has dit, descobreixi la gran mentida i quedis com un panoli. Així que m'imagino que la lliçó és que no es pot fer servir aquest sistema amb tothom.
Jo intentaré depurar la tècnica aprenent dels errors aliens.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)