Estimat bloc:
De vegades ens passen coses d'aquestes que no tenen més importància, i que sempre acabem justificant amb això de "coses que passen". Per exemple:
- La setmana passada m'havien de fer una ressonància al canell, i em van donar hora pel cap de 2 dies, però al cap de 2 dies, quan vaig trucar a la mútua per reclamar l'autorització, em van dir que feia massa poc que tenia la pòlissa i volien un informe del metge, tot i que havia passat el temps de carència! O sigui que vaig haver d'anul·lar l'hora de la ressonància i demanar hora al metge un altre cop i anar allargant tot el procés... Es veu que no és habitual, però m'ha tocat el rebre a mi... Coses que passen...
- Ahir vaig acompanyar a ma mare a parlar amb l'anestesista de l'operació del mes que ve. Ja s'havia fet la resta de proves i li havien dit que les enviarien directamente a l'anestesista. Quan vam arribar allà ningú no sabia res de les seves proves, però amb un parell de trucades van aparèixer les proves de seguida... Coses que passen...
- Fa dies que per una cosa o per l'altra no acabem de trobar el moment de quedar per córrer. Que si avui jo he d'anar a no sé on, que si jo demà he d'anar a fer uns encàrrecs, que si avui em fa mal l'esquena... Coses que passen...
- Fa dues o tres setmanes, vaig anar a dinar a casa els meus pares i em tenien guardat un catàleg d'ofertes d'una marca de sofàs, que estava farcida, farcidíssima de faltes d'ortografia en català. Jo, tota decidida, vaig agafar el catàleg, vaig escanejar-lo i el vaig enviar corregit a l'únic mail de contacte que vaig trobar... Ahir em van trucar per oferir-me que jo m'encarregués de la correcció del proper catàleg que ja estava traduït i de la traducció dels catàlegs de l'any 2009... Coses que passen...
- Ahir van venir a arreglar la caldera de la calefacció, i com que tenim un contracte de manteniment amb aquesta gent, havien d'aprofitar per fer una revisió i purgar els radiadors... El noi va desmontar la caldera, i jo el vaig deixar que anés fent, que allà palplantada mirant-lo tampoc no hi feia res. Al cap de 10-15 minuts, m'apareix per aquí el despatx, amb un got que havia agafat dels que hi havia nets a l'aigüera, i em diu "jo vaig purgant els radiadors, eh", "como Pedro por su casa" que diuen... Coses que passen...
- Dimecres, vam anar al súper a comprar, i vam comprar 2 pals, un per l'escombra i l'altre per la fregona. Com que a l'hora de posar-los al carro s'escolaven entre els ferros, els vam deixar momentàniament al taulell del costat que estava tancat. Evidentment es van quedar allà i no ens en vam adonar fins que no vam arribar a casa i vam tenir tota la compra endreçada al seu lloc... Vam tornar al súper i els pals eren al mateix lloc, la caixera ens va reconèixer i ens ho va dir ja d'un tros lluny... Coses que passen...
I em sembla que això és tot... Coses que passen... o coses que em passen, no ho sé...
divendres, 28 de novembre del 2008
divendres, 14 de novembre del 2008
Dictats
Estimat bloc:
Ja ho diuen que treballar massa no és bo! Ha sigut acabar la feina grossa i m'ha sortit tot, la meva vella amiga, la contractura cervical (molt amablement la fisio li va donar una bona pallissa) i ara tot sembla indicar que el mal del canell dret serà una tendinitis per culpa d'estar massa hores escrivint a l'ordinador... ole, ole!!
O sigui que per no haver d'escriure tantes hores i deixar descansar una mica el canell, m'he instal·lat un programa de dictat, el Dragon Naturally Speaking. Ahir al vespre, mentre el configurava, semblava tonta. Has de llegir un text que et donen perquè l'ordinador reconegui la teva veu, i jo vaig agafar la primera opció de la llista, que era el Pinotxo, en castellà... I va ser espectacular! Encara és hora que reconegui paraules com "que", "qué", "por", "pero" o "entonces", i jo anava repetint "pero, pero, pero, pero, pero, pero, PERO!!, pero, peroooo, peeeeero, peeeee-rooooooo, PE-RO!!" Res, no hi havia manera... "Entonces, entonces, entonces, en-ton-ces, eeeeeeentoooooonceeeeees, ENTONCES!, au ves!!" Oh, i quan va sortir en Gepeto, què? Doncs, amb "j" castellana, si no no el reconeixia!!! Vaig estar-me més de mitja hora per configurar el maleït programa. Això sí, un cop configurat funciona de meravella, i ara ja reconeix el "pero" i l'"entonces".
Avui he descobert que puc configurar un altre usuari per dictar en anglès... i ja patia per la configuració... doncs, res, m'ha reconegut el text (que aquesta vegada no era Pinotxo) a la primera! (Això vol dir que parlo l'anglès més bé que el castellà? Ja no m'estranya res...) No us penseu, que de problemes també n'he tingut, eh! He tingut problemes per escriure "Lincoln" que m'escrivia "link on" i coses per l'estil... I per escriure els dos punts, que ja puc dir "colon" tantes vegades com vulgui, amb totes les variants que se m'acudeixin, que ell sempre m'escriu "common" o "come on", res, continuarem practicant...
Total, que ara només faltaria que pogués escriure en català i ja no necessitaria el teclat per gairebé res! És divertit...
Ara que si algú em sent parlar estant sola a casa i parlant d'assajos clínics, que si els pacients hauran de prendre 100 mg de no sé què o una miqueta de placebo, o que si els faran anàlisis de sang a tort i a dret... Que déu n'hi do... D'això dels assajos clínics ja en parlaré un altre dia, que n'hi ha alguns que tela!
Apa, continuo dictant...
Ja ho diuen que treballar massa no és bo! Ha sigut acabar la feina grossa i m'ha sortit tot, la meva vella amiga, la contractura cervical (molt amablement la fisio li va donar una bona pallissa) i ara tot sembla indicar que el mal del canell dret serà una tendinitis per culpa d'estar massa hores escrivint a l'ordinador... ole, ole!!
O sigui que per no haver d'escriure tantes hores i deixar descansar una mica el canell, m'he instal·lat un programa de dictat, el Dragon Naturally Speaking. Ahir al vespre, mentre el configurava, semblava tonta. Has de llegir un text que et donen perquè l'ordinador reconegui la teva veu, i jo vaig agafar la primera opció de la llista, que era el Pinotxo, en castellà... I va ser espectacular! Encara és hora que reconegui paraules com "que", "qué", "por", "pero" o "entonces", i jo anava repetint "pero, pero, pero, pero, pero, pero, PERO!!, pero, peroooo, peeeeero, peeeee-rooooooo, PE-RO!!" Res, no hi havia manera... "Entonces, entonces, entonces, en-ton-ces, eeeeeeentoooooonceeeeees, ENTONCES!, au ves!!" Oh, i quan va sortir en Gepeto, què? Doncs, amb "j" castellana, si no no el reconeixia!!! Vaig estar-me més de mitja hora per configurar el maleït programa. Això sí, un cop configurat funciona de meravella, i ara ja reconeix el "pero" i l'"entonces".
Avui he descobert que puc configurar un altre usuari per dictar en anglès... i ja patia per la configuració... doncs, res, m'ha reconegut el text (que aquesta vegada no era Pinotxo) a la primera! (Això vol dir que parlo l'anglès més bé que el castellà? Ja no m'estranya res...) No us penseu, que de problemes també n'he tingut, eh! He tingut problemes per escriure "Lincoln" que m'escrivia "link on" i coses per l'estil... I per escriure els dos punts, que ja puc dir "colon" tantes vegades com vulgui, amb totes les variants que se m'acudeixin, que ell sempre m'escriu "common" o "come on", res, continuarem practicant...
Total, que ara només faltaria que pogués escriure en català i ja no necessitaria el teclat per gairebé res! És divertit...
Ara que si algú em sent parlar estant sola a casa i parlant d'assajos clínics, que si els pacients hauran de prendre 100 mg de no sé què o una miqueta de placebo, o que si els faran anàlisis de sang a tort i a dret... Que déu n'hi do... D'això dels assajos clínics ja en parlaré un altre dia, que n'hi ha alguns que tela!
Apa, continuo dictant...
dimarts, 4 de novembre del 2008
Rutes...
Estimat bloc:
Des de fa uns mesos, resulta que el Dani està desenvolupant una pàgina web que pot ser força interessant... i m'ha demanat que hi col·labori. Es tracta d'un web de rutes per Catalunya. Encara no està en funcionament, però la idea és recopilar rutes que es puguin fer a peu (més endavant potser ens dediquem a recopilar rutes en BTT o cotxe). El Dani s'ocupa de la part tècnica (el disseny gràfic i la programació del web) i a mi m'ha tocat ocupar-me dels continguts, és a dir, de redactar* les rutes.
Vaig començar redactant la Ruta Modernista que vam fer a Reus, i ara ja en tinc fetes un parell més... La feina no és difícil, però és llarga. La veritat és que redactant les rutes que hem fet, o bé reescrivint les rutes dels llibres que tenim, em vénen unes ganes boges d'agafar una motxilla i sortir a prendre l'aire... Ara redactava una ruta pels Aiguamolls de l'Empordà (que em fa vergonya d'admetre que no hi he estat mai) i jo ja m'hi trobava... Però, és clar, jo m'hi trobava, amb el solet... Amb una temperatura agradable (ni massa fred ni massa calor), amb una lleugera brisa, poca gent, el cel sense cap núvol... A veure si arriba aviat la primavera, s'allarga el dia i podem començar a fer totes aquestes rutes... que se m'està fent la boca aigua només de pensar-hi! És que el fred i jo no som gaire bons amics... Jo hivernaria, com els óssos!
Bé, quan tinguem el web publicable, ja us passaré l'adreça. Ara només hi diu "En construcció"... :) O com diria l'Ansar: "Estamos trabajando en ello" (poseu-hi entonació mariachi).
*redactar = agafar un text de qualsevol font d'informació mínimament fiable (llibre, fulletó, Wikipedia) o conjunt de fonts d'informació, reescriure'l, i si convé posar-hi cullerada de collita pròpia.
Des de fa uns mesos, resulta que el Dani està desenvolupant una pàgina web que pot ser força interessant... i m'ha demanat que hi col·labori. Es tracta d'un web de rutes per Catalunya. Encara no està en funcionament, però la idea és recopilar rutes que es puguin fer a peu (més endavant potser ens dediquem a recopilar rutes en BTT o cotxe). El Dani s'ocupa de la part tècnica (el disseny gràfic i la programació del web) i a mi m'ha tocat ocupar-me dels continguts, és a dir, de redactar* les rutes.
Vaig començar redactant la Ruta Modernista que vam fer a Reus, i ara ja en tinc fetes un parell més... La feina no és difícil, però és llarga. La veritat és que redactant les rutes que hem fet, o bé reescrivint les rutes dels llibres que tenim, em vénen unes ganes boges d'agafar una motxilla i sortir a prendre l'aire... Ara redactava una ruta pels Aiguamolls de l'Empordà (que em fa vergonya d'admetre que no hi he estat mai) i jo ja m'hi trobava... Però, és clar, jo m'hi trobava, amb el solet... Amb una temperatura agradable (ni massa fred ni massa calor), amb una lleugera brisa, poca gent, el cel sense cap núvol... A veure si arriba aviat la primavera, s'allarga el dia i podem començar a fer totes aquestes rutes... que se m'està fent la boca aigua només de pensar-hi! És que el fred i jo no som gaire bons amics... Jo hivernaria, com els óssos!
Bé, quan tinguem el web publicable, ja us passaré l'adreça. Ara només hi diu "En construcció"... :) O com diria l'Ansar: "Estamos trabajando en ello" (poseu-hi entonació mariachi).
*redactar = agafar un text de qualsevol font d'informació mínimament fiable (llibre, fulletó, Wikipedia) o conjunt de fonts d'informació, reescriure'l, i si convé posar-hi cullerada de collita pròpia.
divendres, 31 d’octubre del 2008
Ja és divendres!
Estimat bloc:
Ja ha arribat el tan esperat divendres!! I sí, a primera hora he enviat la traducció o sigui que ja estic en aquella fase de no fer absolutament res... però em costa, ho admeto... De moment he endreçat una mica el despatx i he vist que la taula continua sent del mateix color que abans... Clar, tants dies sense que li toqui la llum... Si de fet la paperassa que hi havia per sobre el que feia era protegir la taula... oi? ;)
Ara jugo a l'ordinador, però m'avorreixo... I he pensat, va escriuràs una mica al bloc...
He decidit que aniré a dinar a casa els meus pares, així els veuré, que fa dies que no els veig, i a més no m'hauré de fer el dinar. Com que encara no tinc el renta-plats...
I res, com que tampoc no tinc massa res a explicar, continuaré avorrint-me una estoneta... perquè això de tenir moltíssima feina durant molts dies té això... Estàs tan capficat treballant, que després quan s'acaba la feina ho trobes a faltar i tot... Res, ja m'esforçaré per desenganxar-me, que es tracta de treballar per viure, i no viure per treballar!
A veure si trobo algun joc interessant...
Ja ha arribat el tan esperat divendres!! I sí, a primera hora he enviat la traducció o sigui que ja estic en aquella fase de no fer absolutament res... però em costa, ho admeto... De moment he endreçat una mica el despatx i he vist que la taula continua sent del mateix color que abans... Clar, tants dies sense que li toqui la llum... Si de fet la paperassa que hi havia per sobre el que feia era protegir la taula... oi? ;)
Ara jugo a l'ordinador, però m'avorreixo... I he pensat, va escriuràs una mica al bloc...
He decidit que aniré a dinar a casa els meus pares, així els veuré, que fa dies que no els veig, i a més no m'hauré de fer el dinar. Com que encara no tinc el renta-plats...
I res, com que tampoc no tinc massa res a explicar, continuaré avorrint-me una estoneta... perquè això de tenir moltíssima feina durant molts dies té això... Estàs tan capficat treballant, que després quan s'acaba la feina ho trobes a faltar i tot... Res, ja m'esforçaré per desenganxar-me, que es tracta de treballar per viure, i no viure per treballar!
A veure si trobo algun joc interessant...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Tinc tantes ganes que sigui divendres...
Estimat bloc:
Finalment, aquest divendres envio la traducció del llibre, acabada i revisada. En tinc taaaaaaantes ganes! Per fi podré descansar els caps de setmana. He treballat cada dia del mes d'octubre, excepte el diumenge dia 19, que vam anar a Girona amb la gent de la Friki-pandi,* bé, amb uns quants, va faltar molta gent...
I sabeu què penso fer aquest cap de setmana, que serà primer cap de setmana que no hauré de treballar cap dels dos dies des del mes de setembre? Doncs, ABSOLUTAMENT RES! És que per no fer, no faria ni el dinar... Però no només de pizza viu l'home (i la dona), o sigui que no seré tan radical, i em dedicaré a fer de pinche del meu home.
I si la manca de feina ho permet, la setmana que ve m'agafaré el dilluns i segurament també el divendres de festa per fer exactament el mateix que aquest cap de setmana.... RES EN ABSOLUT :)
Si sabéssiu les ganes que tinc de descansar!
*Friki-pandi: colla formada bàsicament per ex-companys Rocherians i algun espontani més, amb qui al principi vam fer una sèrie de sortides bastant freaks, d'aquí el nom. Ara les sortides són més normals... ens fem grans...
Finalment, aquest divendres envio la traducció del llibre, acabada i revisada. En tinc taaaaaaantes ganes! Per fi podré descansar els caps de setmana. He treballat cada dia del mes d'octubre, excepte el diumenge dia 19, que vam anar a Girona amb la gent de la Friki-pandi,* bé, amb uns quants, va faltar molta gent...
I sabeu què penso fer aquest cap de setmana, que serà primer cap de setmana que no hauré de treballar cap dels dos dies des del mes de setembre? Doncs, ABSOLUTAMENT RES! És que per no fer, no faria ni el dinar... Però no només de pizza viu l'home (i la dona), o sigui que no seré tan radical, i em dedicaré a fer de pinche del meu home.
I si la manca de feina ho permet, la setmana que ve m'agafaré el dilluns i segurament també el divendres de festa per fer exactament el mateix que aquest cap de setmana.... RES EN ABSOLUT :)
Si sabéssiu les ganes que tinc de descansar!
*Friki-pandi: colla formada bàsicament per ex-companys Rocherians i algun espontani més, amb qui al principi vam fer una sèrie de sortides bastant freaks, d'aquí el nom. Ara les sortides són més normals... ens fem grans...
divendres, 17 d’octubre del 2008
Concert d'Amy McDonald
Estimat bloc:
Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...
A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!
Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!
Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.
Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!
Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...
A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!
Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!
Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.
Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!
dijous, 9 d’octubre del 2008
La llum al final del túnel...
Estimat bloc:
Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)
Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!
A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!
Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.
I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!
Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)
Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!
A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!
Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.
I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)