Estimat bloc:
Finalment, aquest divendres envio la traducció del llibre, acabada i revisada. En tinc taaaaaaantes ganes! Per fi podré descansar els caps de setmana. He treballat cada dia del mes d'octubre, excepte el diumenge dia 19, que vam anar a Girona amb la gent de la Friki-pandi,* bé, amb uns quants, va faltar molta gent...
I sabeu què penso fer aquest cap de setmana, que serà primer cap de setmana que no hauré de treballar cap dels dos dies des del mes de setembre? Doncs, ABSOLUTAMENT RES! És que per no fer, no faria ni el dinar... Però no només de pizza viu l'home (i la dona), o sigui que no seré tan radical, i em dedicaré a fer de pinche del meu home.
I si la manca de feina ho permet, la setmana que ve m'agafaré el dilluns i segurament també el divendres de festa per fer exactament el mateix que aquest cap de setmana.... RES EN ABSOLUT :)
Si sabéssiu les ganes que tinc de descansar!
*Friki-pandi: colla formada bàsicament per ex-companys Rocherians i algun espontani més, amb qui al principi vam fer una sèrie de sortides bastant freaks, d'aquí el nom. Ara les sortides són més normals... ens fem grans...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
divendres, 17 d’octubre del 2008
Concert d'Amy McDonald
Estimat bloc:
Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...
A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!
Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!
Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.
Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!
Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...
A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!
Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!
Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.
Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!
dijous, 9 d’octubre del 2008
La llum al final del túnel...
Estimat bloc:
Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)
Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!
A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!
Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.
I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!
Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)
Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!
A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!
Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.
I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!
dilluns, 15 de setembre del 2008
Pont que no he fet pont...
Estimat bloc:
Sí, evidentment, com amb la majoria de ponts, aquest pont he treballat... però a diferència d'altres vegades, només he treballat el dia que era estrictament laborable, o sigui que no em queixaré...
Ha estat un pont molt ben aprofitat:
Dijous volíem anar d'excursió, però com que els de la tele 3 anunciaven inestabilitat, vam decidir fer un canvi de plans d'última hora i anar a algun lloc civilitzat que si es posava a ploure ens poguéssim ficar dins de qualsevol bar en qüestió de minuts. Així que aquesta vegada vam anar a Reus. I sí, val la pena! Resulta que a Reus hi ha una pila d'edificis modernistes (no es pot esperar menys de la ciutat que va veure néixer en Gaudí!). I, això, vam fer la ruta... vam veure'ls gairebé tots... 23 dels 26 edificis que hi havia a la ruta... Això està fet en un pim-pam perquè el centre de Reus és petitet... I després, res, aviat cap a casa...
I dissabte, vam decidir anar a Sant Benet de Bages, al costat de Sant Fruitós, Manresa... I també ens va agradar molt! Vam fer 2 de les visites que es poden fer (res de barat, però fan descompte amb el carnet del Tr3sC!): la visita modernista, que veus com van convertir les estances del monestir en una casa d'estiueig, i sobretot com ho tenien montat els de la família d'en Ramon Casas (es nota on hi ha pasta...); i la visita medieval, que t'ensenyen el que és el monestir en sí i t'expliquen tota la història del monestir, des que es va construir el s. X... Molt xulo! Però també, vam arribar d'hora, i a dinar a casa... I casualitats de la vida, ens hi vam trobar a una ex-compi de feina de Roche, i ens va fer molta il·lu :)
Jo us recomano tant un lloc com l'altre... això ja depèn dels gustos de cadascú.
Sí, evidentment, com amb la majoria de ponts, aquest pont he treballat... però a diferència d'altres vegades, només he treballat el dia que era estrictament laborable, o sigui que no em queixaré...
Ha estat un pont molt ben aprofitat:
Dijous volíem anar d'excursió, però com que els de la tele 3 anunciaven inestabilitat, vam decidir fer un canvi de plans d'última hora i anar a algun lloc civilitzat que si es posava a ploure ens poguéssim ficar dins de qualsevol bar en qüestió de minuts. Així que aquesta vegada vam anar a Reus. I sí, val la pena! Resulta que a Reus hi ha una pila d'edificis modernistes (no es pot esperar menys de la ciutat que va veure néixer en Gaudí!). I, això, vam fer la ruta... vam veure'ls gairebé tots... 23 dels 26 edificis que hi havia a la ruta... Això està fet en un pim-pam perquè el centre de Reus és petitet... I després, res, aviat cap a casa...
I dissabte, vam decidir anar a Sant Benet de Bages, al costat de Sant Fruitós, Manresa... I també ens va agradar molt! Vam fer 2 de les visites que es poden fer (res de barat, però fan descompte amb el carnet del Tr3sC!): la visita modernista, que veus com van convertir les estances del monestir en una casa d'estiueig, i sobretot com ho tenien montat els de la família d'en Ramon Casas (es nota on hi ha pasta...); i la visita medieval, que t'ensenyen el que és el monestir en sí i t'expliquen tota la història del monestir, des que es va construir el s. X... Molt xulo! Però també, vam arribar d'hora, i a dinar a casa... I casualitats de la vida, ens hi vam trobar a una ex-compi de feina de Roche, i ens va fer molta il·lu :)
Jo us recomano tant un lloc com l'altre... això ja depèn dels gustos de cadascú.
divendres, 5 de setembre del 2008
Els mosquits i la mare que els va...
Estimat bloc:
Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".
Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...
Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...
Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...
Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:
A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!
I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(
Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!
Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".
Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...
Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...
Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...
Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:
A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!
I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(
Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!
dimecres, 3 de setembre del 2008
He vist la llum...
Estimat bloc:
Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.
Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:
- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!
I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!
Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...
I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)
Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!
Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!
Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)
Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.
Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:
- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!
I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!
Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...
I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)
Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!
Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!
Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)
dimarts, 19 d’agost del 2008
Post-vacances...
Estimat bloc:
Oh, sí, ja s'han acabat les vacances... tant que van costar d'arribar i tant de pressa que s'han acabat! La veritat és que aquest any no em puc pas queixar, que hem fet unes vacances súper xules!!! 4 dies a Londres i 2 setmanes senceres a Escòcia :)
Després del ritme estressant de contra-rellotge de les setmanes abans de marxar de vacances, els 4 dies de Londres van ser absolutament esgotadors. Vam sortir cansats de casa i a Londres vam acabar destrossats, tant que l'últim dia vam acabar tornant a l'hotel a les 2 del migdia per fer una migdiada de 3 hores i agafar una mica d'energia per les 2 setmanes a Escòcia que ens esperaven!
Escòcia... què puc dir d'Escòcia? Fuà! Uau! Mmmm! Pffff! Genial! Mira que a mi m'agrada la caloreta, i el sol... i que allà no vam passar dels 18 graus i la temperatura mitjana durant el dia era de 14-15ºC (encara que fes sol) i ens va ploure gairebé cada dia... Però és que tenen llocs taaaan genials que t'hi quedaries hores i hores mirant el paisatge...
Llocs memorables:
Un os de balena, un monument als pescadors (Orkney Islands, prop del Brough of Birsay)
Què? Oi que vénen ganes d'anar-hi? Jo hi tornaria ara mateix... :)
Oh, sí, ja s'han acabat les vacances... tant que van costar d'arribar i tant de pressa que s'han acabat! La veritat és que aquest any no em puc pas queixar, que hem fet unes vacances súper xules!!! 4 dies a Londres i 2 setmanes senceres a Escòcia :)
Després del ritme estressant de contra-rellotge de les setmanes abans de marxar de vacances, els 4 dies de Londres van ser absolutament esgotadors. Vam sortir cansats de casa i a Londres vam acabar destrossats, tant que l'últim dia vam acabar tornant a l'hotel a les 2 del migdia per fer una migdiada de 3 hores i agafar una mica d'energia per les 2 setmanes a Escòcia que ens esperaven!
Escòcia... què puc dir d'Escòcia? Fuà! Uau! Mmmm! Pffff! Genial! Mira que a mi m'agrada la caloreta, i el sol... i que allà no vam passar dels 18 graus i la temperatura mitjana durant el dia era de 14-15ºC (encara que fes sol) i ens va ploure gairebé cada dia... Però és que tenen llocs taaaan genials que t'hi quedaries hores i hores mirant el paisatge...
Llocs memorables:
Vall de Glencoe
Castell d'Eilean Donan (Els Immortals!)
The Quiraing (Isle of Skye)
Skara Brae (Orkney Islands)
Ring of Brodgar (Orkney Islands)
Stacks of Duncansby
The Quiraing (Isle of Skye)
Skara Brae (Orkney Islands)
Ring of Brodgar (Orkney Islands)
Stacks of Duncansby
A més d'aquests llocs absolutament magnífics, vam estar a llocs senzillament preciosos... de vegades passaves en cotxe per un lloc i des d'allà hi havia una vista impressionant per fer una foto, però cap lloc per parar el cotxe :( Així que el millor que podeu fer és anar vosaltres mateixos a Escòcia i veure aquella meravella de país amb els vostres propis ulls. No us en penedireu!
I per acabar, no puc explicar tot el viatge perquè seria llarguíssim, així que us poso només algunes fotos per fer-vos enveja i fer-vos venir ganes d'anar-hi.
Primer Londres:
Després l'escapada a Salisbury i Stonehenge:
I, ara sí, Escòcia:
I per acabar, no puc explicar tot el viatge perquè seria llarguíssim, així que us poso només algunes fotos per fer-vos enveja i fer-vos venir ganes d'anar-hi.
Primer Londres:
El Big Ben i les Houses of Parliament vistes des del London Eye
El London Eye de nit
Després l'escapada a Salisbury i Stonehenge:
Stonehenge
I, ara sí, Escòcia:
Kilt Rock (Isle of Skye)
L'última ullada de sol des de l'habitació del B&B de Kinlochbervie
Smoo Cave
Un os de balena, un monument als pescadors (Orkney Islands, prop del Brough of Birsay)
Una foto bonica... no recordo d'on és...
Què? Oi que vénen ganes d'anar-hi? Jo hi tornaria ara mateix... :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)