Estimat bloc...

Una feina soporífera...

2012-02-13T11:53:00.002+01:00

Estimat bloc:

Si mirem la definició de la paraula "soporífer" al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans diu:

1 adj. [LC] Que fa venir son. Un discurs soporífer. 2 1 adj. [MD] En med., que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència. 2 2 m. [MD] [LC] Producte soporífer.

La veritat és que no, encara no he arribat a assolir un nivell d'inconsciència absolut, però no em falta gaire... Així que necessito idees urgents per combatre la son mentre acabo un projecte que no sé qualificar amb cap altre objectiu que no sigui aquest, soporífer.

He provat el cafè, la música mogudeta (inclòs Daft Punk), rentar-me la cara... Algú té algun truc d'aquells infal·libles?

Quan t'agrada la feina que fas... i quan no t'agrada...

2012-02-06T10:02:00.000+01:00

Estimat bloc:

Recordeu el projecte que comentava l'altre dia? Doncs, aquest cap de setmana he començat a treballar-hi. (Sí, sí, he hagut de treballar el cap de setmana... però això els autònoms ja no ens ve de nou...) I resulta que els 4 articles curtets que he hagut de traduir m'han apassionat!!! Estic cansada, morta, destrossada perquè fa dies que no tinc un dia lliure, i no en tinc cap a la vista fins d'aquí un parell de setmanetes ben bé. Però val la pena! La llàstima és que tingui encara dos projectes grans entre mans que trigaré uns dies a treure'm de sobre (dels quals un no em desagrada i l'altre m'avorreix enormement) abans de poder-me dedicar exclusivament al tema que m'agrada.

I és ben bé que treballar amb una cosa que t'agrada pot fer que treballar (encara que sigui en cap de setmana) no sigui tan feixuc o fins i tot et vingui de gust!

Així que tinc per endavant una setmana farcidíssima de feina (sincerament, no sé com m'ho faré per arribar a tot arreu) per poder dedicar el cap de setmana que ve de nou al tema que m'agrada :)

Segur que passa la setmana volant un altre cop.

El primer pas!!!

2012-01-27T12:46:00.000+01:00

Estimat bloc:

Just en un moment de desbordament total de la feina, he fet el primer pas per anar reduint la feina que rebo del client X (vegeu el post anterior i els comentaris de seguiment). M'acaben d'aprovar un projecte gran, interessant i amb continuïtat!

Les properes 2-3 setmanes estaré totalment desapareguda en combat, passaré més hores que mai treballant! Tot, per treure'm de sobre els dos projectes que tinc ara mateix entre mans i poder-me dedicar de ple a aquest projecte nou que em fa molta il·lusió.

He buscat "il·lusió" al Google i he trobat aquesta foto aquí.

Selecció... natural?

2012-01-11T17:54:00.004+01:00

Estimat bloc:

Comença l'any i més que propòsits d'any nou el que he fet ha estat marcar-me certs objectius, la majoria professionals.

El principal objectiu per al 2012 és aconseguir, finalment, unes tarifes decents amb tots els meus clients.

És un objectiu que ja fa uns anys que em marco, però ho he anat fent a poc a poc. I ara només em queda un client que paga tarifes ridícules. És el primer client que vaig tenir ara fa 5 anys, quan tot just començava com a autònoma i acceptava tot el que em queia a les mans. Ells van fixar tarifes, jo vaig acceptar-les tot i que vaig veure que eren baixes, i no n'havíem tornat a parlar. Al desembre els vaig dir que volia parlar d'apujar les tarifes per al 2012 i em van dir que ja en parlaríem al gener... I per Reis, el dia 5, em van regalar un mail dient que havien estudiat la meva proposta i que la política de l'empresa per aquest any era no apujar les tarifes als proveïdors per la situació econòmica actual. Cap sorpresa.

Així que estic amb un dilema, perquè 1) no puc continuar treballant amb aquestes tarifes si no vull acabar deixant-hi la salut o deixar de pagar les factures i 2) resulta que és un client amb qui, sense adonar-me'n, treballo moltíssim i al final de l'any resulta que el que facturo a aquesta gent no és una xifra gens despreciable com per engegar-los així com així...

Resumint, com que la meva situació econòmica actual també està fotuda i a casa sempre he sentit dir allò de "cadascú per ell com els de Sabadell", comença l'operació Substitució del client X.

De moment, mentre no trobo un client que pagui preus que no facin plorar i amb qui pugui substituir el volum de facturació del client X, estic fent un cribatge dels projectes que em proposa el client X. És a dir, no agafo res que em porti gaire feina o que no em vingui de gust de fer: per exemple, avui m'han enviat un document per traduir. Si hagués estat un document en format Word l'hauria acceptat perquè era un text fàcil, i amb el Trados l'hagués pogut traduir còmodament, i l'hagués pogut encabir a l'agenda ampliant una mica l'horari laboral, però era un text en format PDF amb molta feina de format que s'havia de respectar... Doncs, res, descartat, que no em surt a compte perdre el temps aplicant formats manualment...

Si em sobra temps per culpa de (o gràcies a) no haver acceptat aquesta feina (que ho dubto), em dedicaré a traduir tota la documentació que tinc pendent de l'adequació a la Llei de Protecció de Dades, a buscar clients nous i a estudiar :)

Coses de les festes, suposo...

2011-12-29T09:42:00.001+01:00

Estimat bloc:

Avui escric des del cotxe... No, no us preocupeu, no estic conduint, estic congelada, fent cua a la ITV. Buffff, jo pensava que la gent estaria en plena bogeria de compres nadalenques, però resulta que no, que la gent ha decidit venir a Viladecavalls a passar la ITV tots junts, potser per allò del caliu de Nadal... Mare meva, ho arribo a saber i agafo hora a les 7 del matí en lloc de les 9!!! Res, paciència... Dos cotxes més i em toca a mi, i després mitja hora més de cua per la revisió de mecànica, que ara tot just toca la mediambiental!

Una altra cosa que m'ha passat i que m'agradaria pensar que és fruit de l'augment de feina d'aquests dies i no de la incompetència i deficiència organitzativa dels organismes i empreses públiques gestionades per funcionaris descontents perquè no han cobrat íntegra la paga extra (i que no tenen en compte que almenys tenen una feina, que a més és fixa, que no els poden fer fora encara que no facin la seva feina o no la facin bé, i que almenys tenen pagues extres, cosa que no podem dir ni jo ni el meu home, ni el 90% de les persones que conec), és que el dia 23 vaig rebre un avís que havia arribat un paquet d'un cosa que vaig comprar per internet. Ja tocava, perquè feia ben bé quinze dies que m'havien avisat que havia sortit el paquet de Londres. L'avís deia que podia anar a buscar el paquet a partir de l'endemà, però també deia que el dia 24 estava tancat, així que m'havia d'esperar fins el dia 27 per anar-lo a buscar!! Bé, paciència... El dia 27 no hi vaig poder anar, i hi vaig anar ahir, 28. Jo em vaig quedar al cotxe i hi va entrar el meu home. Al cap de dos minuts surt: "has de signar el paper". Signo i torna a entrar... Al cap de molta estona, quan ja començava a pensar que potser l'havien segrestat, surt... sense cap paquet!!!

Resulta que no el tenen!! Es veu que és un problema de "carteria" ("carteria" ve de "carta", pulutant no seria un sinònim de correus?). Total, que no li van dir allò de "vuelva usted mañana", sinó allò de "ja trucarem quan tinguem el paquet aquí", que dius, doncs, per què carai em van dir que tenien el paquet si no era veritat? Una innocentada?

És ben bé que la propera vegada m'ho pensaré dues vegades abans de demanar que m'enviïn les coses per correu, vista l'experiència i la lentitud de les darreres vegades que he estat esperant paquets. Una comanda del Regne Unit aquí triga entre 2 i 3 setmanes per correu (en els últims dos mesos n'he fet dues i totes dues han trigat si fa no fa el mateix), d'Estats Units aquí un paquet triga 48 hores per UPS, de França aquí entre 24 i 48 hores per Seur. La diferència de servei justifica perfectament la diferència de preu, no creieu?

Apa, bona entrada d'any a tothom (i totdon, obviously)!

Bon Nadal!!

2011-12-21T17:29:00.002+01:00

Estimat bloc:

Bon Nadal!!!!

El temps vola!

2011-12-12T15:55:00.001+01:00

Estimat bloc:

Cada any em sorprenc quan arriben aquestes dates, veig que les festes de Nadal ja truquen a la porta i que l'any m'ha passat encara més de pressa que l'anterior. Arriba el moment de fer balanç de l'any, però com puc fer-ne balanç si fa "quatre dies" que va començar?

Em sembla que a partir d'ara faré balanç cada 2 o 3 anys... o cada 7 anys, com el programa aquell de TV3 que cada 7 anys van entrevistant les mateixes persones i veus com han anat canviant les seves vides...

De moment, em sembla que aquest any passo... Una feina menys...

El rebombori de la setmana

2011-11-29T12:42:00.001+01:00

Estimat bloc:

Això que el petit de la família hagi fet una xerrada a la universitat ha estat tot un rebombori familiar. Pares, germana, tiets i cosins tots intentant veure com el germanet, cosinet i nebodet petit (però que ja té una edat) explicava en públic com s'ho ha fet per muntar una empresa sense finançament en plena crisi econòmica.

Si vosaltres també teniu curiositat, trobareu la xerrada aquí, juntament amb una petita entrevista que li van fer quan va acabar. Ja us aviso que la xerrada no se sent gaire bé, al principi sobretot se sent molt fluix...

El germanet petit...

2011-11-15T11:02:00.001+01:00

Estimat bloc:

Acabo de llegir aquesta entrada al bloc del Diego Bartolomé sobre el meu germà i com a germana gran m'he sentit orgullosa del meu germanet petit i no tinc més remei que explicar-ho a tothom.

Mmmm... Un bon matí...

2011-11-08T14:35:00.000+01:00

Estimat bloc:

Avui, per compensar que he treballat molt aquests últims dies, he decidit agafar-me un matí de relax (que fa 5 minuts que he decidit que es convertiria en el dia sencer de relax...).

A primera hora tenia hora per depilar-me, així que m'he llevat, he fet una mini-revisió d'un text que m'ha portat 20 minutets i m'he anat a dutxar per arreglar-me i marxar. He marxat amb el cap ficat a la feina... "quan torni he de fer el pressupost que em van demanar ahir al vespre... m'ho he de mirar bé, que no vull enganxar-m'hi els dits, però no vull perdre el client que hi treballo molt de gust i no paga pas malament..."

Al cotxe, mentre pensava tot això, també m'he adonat que em feia mal l'esquena, que el cotxe està molt brut i m'he recordat que avui toca anar a comprar perquè la nevera sembla un desert. Allò que vas conduint i tens el cap a tot arreu menys a la carretera...

He arribat a lloc i a la recepció hi havia la noia que fa els massatges, així que mentre m'esperava per entrar a depilar-me, he demanat hora per un massatge i em diu "Si vols, a les 11 tinc lliure... Si no et fa res esperar-te una mica quan surtis ara...". Comencem bé! Quan he sortit de depilar-me, he estat xerrant una estona amb la noia de recepció i la d'estètica, i ja s'ha fet l'hora del massatge... 25 minutets de música relaxant i la pobra noia intentant desfer-me els nusos de l'esquena... He sortit nova!!

Al telèfon, ja tenia 2 mails de feina: dos projectes no massa grans per aquesta setmana... Ja he contestat que sí, que me'ls enviïn...

He arribat a casa que eren les 12... "Bufffff... Ara m'he de posar a treballar? El pressupost pot esperar a la tarda, no?" He agafat i me n'he anat al banc a portar un xec que feia dies que tenia per aquí i que encara no havia tingut temps d'anar a ingressar. Fa un dia fantàstic per sortir a passejar! Ja que hi anava, he aprofitat per fer una parada estratègica a la caixa, per fer una gestió... Una petita gestió que m'ha tingut mitja hora a la caixa perquè m'ha tocat el becari, però jo no tenia pressa, així que he estat donant conversa al senyor que netejava els vidres, que m'ha explicat que perquè quedin ben nets s'ha de fer una barreja amb alcohol 96º, detergent i aigua tèbia. Un cop el becari s'ha aclarit i m'ha solucionat el tema, he anat xino-xano al banc, he ingressat el xec i xino-xano cap a casa...

De camí m'han trucat els del pressupost, que no podia esperar, necessitaven saber durant el matí quina tarifa els aplicaria per poder presentar ells el seu pressupost. Es tracta d'un projecte molt interessant i força gran, que si els l'aproven pot ser una quantitat important de feina per a tots plegats, així que m'he ajustat de preu i espero que ens l'aprovin. Té bona pinta!

Mentrestant, un mail d'un altre client, demanant si puc ajustar-me en el termini de lliurament d'un projecte força gran per a la setmana que ve... "Uff... que just... Però, sí, sí, ja et reservo tota la setmana en exclusiva". El client em respon que per aquesta vegada, m'apuja la tarifa (sense que jo li hagi comentat res!!!). Realment, ha estat un matí ben profitós sense fer massa res de res.

Ara, abans de dinar, he mirat amb deteniment els mails dels dos projectes petits d'aquesta setmana i m'he adonat que no hi ha pressa per començar, així que aquesta tarda, no penso fer res. Relax... Merescut i anhelat relax...

Au, no us hi canseu gaire ;)

Atxum!!!

2011-10-25T12:42:00.000+02:00

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana el fred ens va enganxar desprevinguts i als Pirineus, així que encara que vam anar-nos a comprar un jersei extra, no he pogut evitar el refredat.

Ara mateix, si mires la taula del despatx té un aspecte semblant al de la foto... només caldria afegir-hi l'ordinador, uns quants papers desordenats i una tassa de te calent...

Jugant amb els límits del civisme

2011-10-13T21:25:00.001+02:00

Estimat bloc:

La setmana passada vaig començar un curs de correcció de català a Barcelona. Però ara no parlaré del curs, sinó dels trajectes amb tren fins a Barcelona que he de fer i que hauré de fer fins a finals de febrer.

La fauna que et trobes quan vas amb tren, trobo que "millora" cada dia una mica més. Quan anava a treballar amb tren, em trobava de tot... Sempre recordaré aquelles dues dones, mare i filla, que em trobava sempre i que portaven el cap ple, ple, ple de pincetes de colors.

La setmana passada em vaig trobar uns nois que no es parlaven, es cridaven! I no vaig ser capaç de llegir més d'una pàgina del llibre que duia fins que no van baixar. A més, el que seia al meu costat, passava mig braç al meu cantó i jo, al principi sense adonar-me'n, m'anava apartant per intentar mantenir intacte el meu espai vital. A la tornada, se'm va posar a davant un noi que duia la música tan forta, que em molestava a mi, i això que ell duia auriculars!

Avui, en el trajecte d'anada, el noi que se m'ha assegut al davant anava escoltant música amb el mòbil, com faig jo ara, però ell no duia auriculars, i tots havíem de sentir-la. Jo sentia la meva i la seva... Una mica desconcertant...

I ara, que estic tornant, hi havia una noia que també escoltava música, però com que anava amb auriculars i li devia saber greu que la resta no poguéssim gaudir-ne, cantava amb veu alta... Tot un detall, merci, però jo amb la música que porto ja faig...

Tant li costa d'entendre a la gent que per molt que al tren si sentin com a casa perquè hi passen moltes hores al cap de l'any, hi ha certes normes que cal respectar? No cridar, no xiular, no cantar... Per no parlar dels que toquen l'acordió o el violí aprofitant que no et pots escapar...

Em faig gran i m'estic tornant una intolerant i una "cascarrabias", ja ho veig... Això o m'he tornat una burgesa a qui no li agrada viatjar amb transport públic, que tot podria ser... O és que la gent és cada vegada més incívica?

Coses útils perquè sí

2011-10-06T12:26:00.000+02:00

Estimat bloc:

Des que hi ha tants canals que el fenomen teletienda ha crescut de manera espectacular... No hi ha prou continguts per omplir totes les hores de televisió de tots els canals i els tarots i teletiendas envaeixen tots els canals.

L'últim descobriment del teletienda: no és cap aparell per posar-se catxes mirant la tele escarxofat al sofà, ni un ganivet màgic que no s'ha d'esmolar mai, ni un producte fastigós fet amb bava de cargol per estar jove i guapíssima... és un rosari digital, amb la veu original del Papa Wojtyla!!! Mireu-vos el vídeo i ja me'n direu el què... Jo ho he trobat ESPECTACULAR!

Mireu, mireu...

Petit moment de crisi

2011-10-03T11:36:00.000+02:00

Estimat bloc:

Acabo de tenir un ensurt, un petit moment de crisi que, per sort, no ha estat res...

Fa una estona que el teclat m'anava fent el burro: hi havia lletres que no les escrivia, lletres que les escrivia 4 o 5 vegades de cop, segons com no funcionava el retrocés, l'inici de línia... Què coi li passa a aquest teclat?

Al cap d'una estona, comença a fallar el ratolí: no funcionen els clics, fa com si el botó es quedés premut i es mouen les coses de lloc...

Ai, ai, ai, que això té pinta de virus!!!

Actualitzo base de dades, començo a passar l'antivirus, mentre continuo treballant com bonament puc perquè cada vegada va pitjor... Recordant-me de la família viva i morta del senyor antivirus...

Mentrestant un mail: "Marta, pots encarregar-te d'aquesta traducció?". No!!! Només em faltaria enviar virus als clients!!!

De cop el teclat numèric no va... És cosa d'aquest virus o és que he premut la tecla NumLock sense voler i l'he desactivat? Com que les llumetes indicadores són al receptor sense fils... Miro i... On coi és el receptor?

A terra... Ah! Clar! No és un virus... És de quan vam estar remenant cables l'altre dia per darrera l'ordinador... Devia caure el receptor i no ens en vam adonar...

Tot solucionat, el receptor torna a ser sobre la taula, ni el teclat ni el ratolí fan coses rares... De moment, deixo que l'antivirus vagi fent la seva feina... No se sap mai què pot trobar... Truco al client. Puc acceptar la feina. Final feliç :)

Queralbs - Núria

2011-08-17T18:49:00.001+02:00

Estimat bloc:

Dissabte vam fer una excursió que feia mooooolt de temps que tenia moltíssimes ganes de fer: pujar de Queralbs a Núria. Una excursió magnífica, que ens va deixar esgotats perquè no estem en forma, però que jo no dubtaria a repetir.

Us poso algunes fotos que vaig fer amb el telèfon (ara que tinc un telèfon que fa bones fotos) i entendreu per què vull repetir ;)

Curs de fotografia

2011-08-10T13:11:00.000+02:00

Estimat bloc:

Els nostres profes de fotografia, l'Abel i el Jan, ens han demanat als exalumnes que fem difusió del nou curs que comença a l'octubre. Aquí en teniu l'enllaç.

Tots dos són uns cracks. Nosaltres vam aprendre moltíssim i, a més, ens ho vam passar teta. Així que si a algú li interessa fer un curs de fotografia amè i "eminentment pràctic", ja sabeu on anar.

Ommmmmm

2011-07-28T16:04:00.000+02:00

Estimat bloc:

Ja sabeu que sempre dic que tinc molta feina, que vaig de bòlit tot el dia... Doncs, he pres una decisió: prendre'm les coses amb més calma.

Va arribar un punt que tenir tanta feina, voler fer tantes coses alhora començava a afectar la qualitat de la feina, i no cal que us expliqui com en pot arribar a ser de contraproduent això, especialment quan treballes per compte propi.

Treballar molt em serveix per facturar molt, però no estic segura fins a quin punt els diners compensen tot l'estrès i cansament que acumulo dia rere dia. Així que l'objectiu ara és buscar clients dels que estan disposats a pagar una tarifa que em permeti treballar amb més tranquil·litat (ja sé que no em faré rica), que em permeti no haver de treballar més de 10 hores al dia només per pagar factures, que valorin la feina que faig... que n'hi ha. Costen de trobar, costen de guanyar i mantenir, però n'hi ha.

Vull poder gaudir de la meva feina. Vull poder oferir als meus clients la qualitat de servei que es mereixen i per la qual em paguen. Vull poder dedicar temps a ampliar la meva formació, a llegir, a passejar, a no anar sempre rebentada... Allò que se'n diu "guanyar qualitat de vida". No dic que vulgui viure sense treballar, tant de bo!! Ja sé que he de treballar, que quan treballes per compte propi o hi poses el coll o no te'n surts, però estic convençuda que hi ha una estratègia millor que la que he aplicat fins ara, que és dir que sí a tot... Ara es tracta d'aprendre a ser més selectiva ;)

No és un propòsit d'any nou, però fa dies que l'hauria d'haver fet. Els propòsits s'han de fer quan estàs disposat a complir-los, fer-los només perquè és 1 de gener o 1 de setembre no serveix per a res si no tens ganes realment de canviar.

Així que res. Ja us explicaré si me'n surto.

Un pim-pam

2011-07-12T14:09:00.000+02:00

Estimat bloc:

Com vaig dir l'altre dia, em falta explicar que el meu home s'ha quedat sense feina i n'ha trobat una de nova.

Ja us he parlat més d'una vegada del projecte en què treballava: un joc online per a nens amb un rerefons educatiu... Tenia bona pinta, però s'han fet volar molts coloms i no ha funcionat. A més, el meu home va tenir l'oportunitat d'invertir-hi diners, i ingenus com som, vam pensar que era una bona oportunitat i hi va dedicar part del seu sou durant gairebé 2 anys.

Un dia, fa un parell de mesos, em truca des de la feina i em diu que el projecte es queda amb 3 persones (eren més de 15), i ell no és de les 3 persones que es queden. Els donaven 1 setmana per intentar recol·locar-se en altres projectes de la mateixa empresa, i si no, al carrer tots. Els 3 que es quedaven, es quedaven per acabar de tancar la paradeta, i tots al carrer.

Ja us podeu imaginar la sorpresa i la decepció (encara que ho hauríem d'haver vist a venir), però òbviament, no està la cosa per perdre el temps lamentant-se, així que de seguida va començar a buscar feina nova.

El primer divendres a l'atur va apuntar-se a 8 ofertes de feina a Infojobs, i al cap de 10 minuts (no exagero), ja tenia una entrevista de feina pel dilluns següent. I abans d'acabar el dia en tenia una altra...

Potser ha fet 4 o 5 entrevistes (no més), ha pogut permetre's el luxe de rebutjar una feina perquè pagaven poc, tenien un horari nefast i tenia 3 hores de viatge cada dia entre anar i tornar. I res, ara ja té feina :)

En principi és per un projecte curt, però està ben pagat (o més ben pagat que abans) i amb flexibilitat d'horari.

Així que, res, ha estat un pim-pam ;)

Cap de Creus

2011-07-07T09:40:00.000+02:00

Estimat bloc:

Sé que vaig tard, però val més tard que mai, no?

Una de les coses pendents d'explicar és l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa al Cap de Creus. Jo feia moooooooolt de temps que hi volia anar. Van ser poquets dies, però molt ben aprofitats. Vam voltar pel Cap de Creus, vam passejar pels Aiguamolls de l'Empordà, vam descobrir un restaurant a Figueres que ens va encantar que es diu La Figuereta, i vam fer turisme cultural: Ciutadella de Roses (molt xula!), Castell de Sant Ferran de Figueres, Monestir de Sant Pere de Rodes (visita guiada molt ben explicada!), Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses... A més, excepte el primer dia, que ens va ploure a la tarda-nit, la resta de dies ens va fer bon temps!! Res, que no vam tenir temps d'avorrir-nos!

Aquí teniu algunes fotos.

La Ciutadella de Roses

Monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses

Cadaqués

El Far de Cap de Creus

El Cap de Creus

Més Cap de Creus

El Monestir de Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes

Santa Helena

Sant Pere de Rodes des de Santa Helena

Una cigonya als Aiguamolls de l'Empordà

Ànecs als Aiguamolls

Un dels camins dels Aiguamolls

Més bestioles dels Aiguamolls

I més caminets dels Aiguamolls

El Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses

Castell de Sant Ferran de Figueres

Més castell...

I més castell...

Més vistes del Cap de Creus

Venc objectiu per a Canon

2011-07-02T16:37:00.000+02:00

Estimat bloc:

Ens venem aquest objectiu:

És un Canon EF 70-300mm f/4-5.6 IS USM, que va amb totes les càmeres EOS de Canon. És un tele molt canyero, estabilitzat i fa unes fotos increïbles.
No és que li passi res, està ben nou. Tenim la caixa amb les instruccions i tot! L'hem fet servir molt poc i per això ens el venem.
Al web de Xatakafoto n'han fet una anàlisi.
Quan el vam comprar ens va costar 590€ i ens el venem per 400€.
Si us interessa o sabeu d'algú que li interessi, ja sabeu com trobar-me, i si no, deixeu un comentari aquí i ens posarem en contacte.

Coses pendents...

2011-07-01T16:13:00.000+02:00

Estimat bloc:

Fa dies que no tinc massa temps d'escriure res!

Tinc pendent:

Explicar l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa cap al Cap de Creus i posar algunes fotos
Explicar l'escapadeta que vam fer per celebrar el nostre 5è aniversari a Montbrió del Camp i posar algunes fotos
Explicar que el meu home s'ha quedat sense feina
Explicar que el meu home ja ha trobat una feina nova
Explicar que tinc molta, molta, molta feina
Pensar si em falta alguna cosa més per explicar...

Continuarà...

Orgull friqui

2011-05-25T12:00:00.007+02:00

Estimat bloc:

Avui és el Dia de l'Orgull Friqui. Una tonteria com una altra, però avui es reivindica el dret a ser friqui i estar-ne orgullós, perquè hi ha gent que pensa que això de ser un fric és dolent i es nega a ser considerat un friqui. Jo no ho veig pas així...

Recordo, fa uns anys, que amb la gent de l'escola de xinès vam anar a sopar i vaig comentar que tots els que estudiàvem xinès érem uns friquis. I la gent em va mirar molt malament, alguns es van mig ofendre i tot! I llavors vaig haver d'explicar el perquè:

Bé, per començar, ara potser ja és més habitual però fa 7 o 8 anys, estudiar xinès no n'era gens d'habitual. Quan deies que estudiaves xinès la gent et tractava diferent... com si fossis un superdotat o com si fossis un bitxo raro (un friqui). Així que en aquells moments, la gent que estudiava xinès no ho feia ni perquè estigués de moda, ni perquè els ho exigissin a la feina com passa amb l'anglès. Estudiaven xinès perquè hi havia alguna cosa que els motivava a fer-ho: a la majoria els atreia la cultura xinesa simplement, a uns els havia atret de sempre, a d'altres els va sortir aquesta atracció arran d'un viatge a la Xina, d'altres feien Taitxí i ho complementaven estudiant xinès, d'altres havien adoptat una nena xinesa i volien conèxier millor la cultura d'on provenia la seva filla, d'altres simplement era passió per les llengües exòtiques... tots teníem el nostre motiu personal, peculiar i que ens feia especials i diferents de la resta. El nostre punt friqui, per dir-ne d'alguna manera.

Jo crec que aquell dia, que probablement no era un 25 de maig, més d'un es va sentir orgullós de ser friqui, almenys una mica.

Moment surrealista

2011-04-27T11:40:00.000+02:00

Estimat bloc:

Fa una estona m'ha trucat la meva mare. Resulta que ha anat a pagar la factura de la llum i s'ha trobat que no ha pogut. Els meus pares no tenen domiciliada la factura de la llum perquè segons el mes i l'import els va més bé pagar d'un compte o d'un altre i així s'ho gestionen més còmodament. Perfecte. Però resulta que per pagar la factura per finestreta al banc, has de fer-ho els dimarts o dijous, entre el dia 10 i 20 de cada mes i entre les 9 i les 11 del matí (o una cosa així). Mare de déu que complicat que és intentar pagar una factura!! No cobrar... PAGAR!

Total que com que no li han volgut acceptar el pagament al banc perquè és dimecres i a més ja ha passat el dia 20 (segons la factura té fins el 28 per pagar), m'ha trucat perquè hi ha la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit trucant per telèfon. I com que no tenen targeta, doncs, m'han demanat que els ho pagués jo. Cap problema. M'ha passat totes les dades. Truco... i jo tampoc no he pogut pagar!!

- Vostè és la titular?
- No, sóc la seva filla.
- És que hauria de trucar el titular.
- No puc pagar jo la factura dels meus pares?
- No, ha de trucar el titular personalment i pagar amb una targeta a nom seu.

Mare meva!! Aquesta gent no deuen voler cobrar, no? O és que els interessa especialment que tothom tingui el rebut domiciliat? No ho entenc... Nosaltres hem de perdre el cul per pagar? No haurien de ser ells els qui perdessin el cul per cobrar?

O sigui que ja ho sabeu, si mai teniu la brillant idea de pagar la factura de la llum d'algú altre, no podreu!! Haureu de buscar un altre regal... Em sap greu...

Primavera

2011-04-07T12:50:00.000+02:00

Estimat bloc:

Definitivament, la primavera ja ha arribat, i es nota! No tan sols per la caloreta que comença a fer, sinó perquè els arbres de la plaça, els que veig des d'aquí el despatx, ja comencen a treure fulles verdes i el paisatge des de la finestra comença a ser més alegre. Aix, que bé!!

Els arbres de la plaça treuen les primeres fulles

Contraatac

2011-03-31T16:43:00.000+02:00

Estimat bloc:

Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...

Pebrot confitat

Ingredients:

- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre

Preparació:

Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.

Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.

Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.

Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!

La iaia Rosa

2011-03-21T16:45:00.000+01:00

Estimat bloc:

Dimecres passat, a la nit, es va morir la meva àvia, de cop, sense patir, a casa i envoltada de la família. Allò que, per consolar-nos, tots diem que és la mort que voldríem per a nosaltres. El cop ha estat dur, perquè encara que la meva àvia tenia 95 anys i que cada vegada es veia més velleta, donava la sensació que hi seria sempre.

Les festes familiars no seran el mateix sense ella. I no és que ella fos l'ànima de la festa, ni de bon tros. Ella es posava al cap de taula, sense fer enrenou i anava contemplant-se tota la familiada que som, amb la satisfacció que només una dona amb 5 filles, 11 néts i 12 besnéts pot sentir.

Va ser curiós, de veure que les seves filles van decidir que el missatge que posarien a les flors seria "Gràcies per haver-nos estimat tant", i que l'escrit que vaig fer jo per llegir a l'enterrament, acabava exactament amb la mateixa frase. I és que va ser una dona que no feia les coses per quedar bé, sinó perquè realment les sentia, li sortien del cor. Ella estimava absolutament a tothom i, com no podia ser d'altra manera, tothom l'estimava.

El meu cosí va llegir això que vaig escriure, perquè jo no em vaig sentir amb forces de fer-ho:

Què puc dir de la nostra àvia? Només que ha estat una àvia fantàstica: de petits ens ha cuidat a TOTS quan estàvem malalts, ens ha fet de cangur quan els pares no podien ser a dos llocs alhora, sempre amunt i avall, i era la nostra monitora d’esplai als estius, que li envaíem la casa. Als néts, ens ha rebatejat a tots: l’Annones, el Llois, l’Oscarín, lo Xavieret, l’Emmetes, el Jantet, la Juditetes, la Marteta, lo Damianet, el Jordiet i l’Albertanyo!!! Suposo que era una altra manera de mostrar-nos el seu afecte, perquè ha repartit tant d’amor durant tota la seva vida, que no m’estranya veure que tanta gent ha vingut avui a acomiadar-se d’ella. Mai no li podrem tornar tot el que ella ens ha donat. Només podem donar-li gràcies. Gràcies per estimar-nos tant a tots. Et trobarem a faltar, iaiona.

Gaudir de la feina

2011-03-04T13:03:00.000+01:00

Estimat bloc:

Avui estic contenta. No és el temps (que té estones de tot), ni que m'hagi tocat la loteria, ni que hagi trobat comprador pel pis... és la feina! Després d'uns dies força tranquil·lets, aquesta setmana la cosa s'ha animat molt, potser massa, allò que passa que es posen tots d'acord i has d'acabar dient que no a més d'un per falta de temps...

Doncs, bé, resulta que m'ha sortit un projecte força interessant. És d'un tema que a mi sempre m'ha tirat molt: odontologia. Ja ho sé, sóc rareta, ja em coneixeu... què hi farem... Però aquest projecte té diversos al·licients:

El tema, que ja he dit que m'agrada.
La tarifa, que no és per tirar coets, però és prou digna i em permet treballar sense presses.
El repte de millorar la traducció anterior. Es tracta d'un text que ja se'n va traduir una versió fa uns mesos i el client no va quedar gens content amb el resultat, així que ara he de quedar bé, molt bé. A més, és un fulletó que serveix al client per presentar-se als seus clients i la primera impressió, com deia l'anunci, és la que queda, i cal que sigui bona (aquest repte és més interessant que el de millorar la traducció anterior, que visto lo visto no és pas un repte gaire difícil)
La llibertat creativa (relativa) que dóna el fet de traduir un text més relacionat amb el màrqueting que amb l'odontologia.
L'expectativa que aquest client, nou per a mi, quedi content amb la feina feta i me'n doni més.

Res, que un cop m'he tret la son de sobre (que ja sabeu que això em costa molt) tenia ganes de posar-me a treballar, i estic passant un matí d'allò més entretingut. A més, per acabar de fer el dia rodó, entra solet per la finestra!

Au, continuo amb el meu fulletó de màrqueting odontològic!

Com nou...

2011-02-17T16:41:00.000+01:00

Estimat bloc:

He passat uns dies d'atabalament general, però sembla que poc a poc tot va tornant a la normalitat.

La setmana passada, un dia, mentre treballava, se'm va quedar el ratolí parat... i vaig pensar que eren les piles, així que sense preocupar-me gaire, em vaig aixecar i vaig anar a buscar piles noves per canviar-les i quan vaig tornar entrar al despatx 1 minut més tard, s'estava reiniciant l'ordinador tot sol... Que estrany!! Va sortir un missatge, dient que el sistema s'havia recuperat d'un error greu, però no va tornar a donar problemes...

L'endemà em va tornar a passar el mateix... però quan es va reiniciar, m'ho va tornar a fer una vegada i una altra... no podia treballar! Es veu que era la targeta gràfica... vaig buscar per fòrums i deien que s'havien d'actualitzar els drivers i au, busca com s'ha de fer això... Actualitza, reinicia l'ordinador amb aquella esperança i... res! Ah, no, és que primer s'ha de desinstal·lar el driver vell abans d'instal·lar el nou. Desinstal·la, instal·la, reinicia i... res!!

Deu ser cosa de la placa, segurament s'haurà de canviar. Truco a la botiga per veure quan els puc portar l'ordinador per no estar-me una setmana sense poder treballar i em van dir que no em podien dir res, que el portés quan abans millor, però que no em podien garantir que ho tinguessin arreglat abans de 48 hores. Jo no em puc estar 48 hores sense ordinador!! El noi, molt amable, em comenta que pel que jo li explicava que tenia pinta de virus... Ah, així passo l'antivirus i tot solucionat! No, no, el més probable és que ho hagis de formatejar tot...

Mare de déu!!! Formatejar-ho tot?? Buff, quina feinada!! Provaré primer l'antivirus... troba uns quants virus, però no soluciona el problema. Un altre antivirus... tampoc. Doncs, quin remei, toca formatejar i instal·lar-ho tot!!

Total, després d'uns dies d'estrès total, de compaginar feina amb reinstal·lar els dos mil milions de programes que tinc, ja torna a funcionar tot, i ja em començo a acostumar a les noves versions dels programes... perquè ja que ho feia, he aprofitat per actualitzar-me :)

Crits

2011-02-01T15:24:00.000+01:00

Estimat bloc:

Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.

Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.

Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)

Apa, ja m'he desfogat!

Aix... Roma...

2011-01-26T08:26:00.000+01:00

Estimat bloc:

Ja fa dies que vam tornar de Roma. Ens ha encantat!! Molta pedra, molta història, molta pizza, molta pasta, molta església, molta "patejada" i moltes ganes de tornar-hi!

Si mai hi voleu anar (o tornar-hi si ja hi heu estat), us recomano que us estigueu al bed&breakfast que vam estar nosaltres, al San Jouan. Vam estar-hi molt bé!

Aquí us deixo algunes fotos. Com que es feia fosc aviat tenim moltes fotos nocturnes!

El fòrum

El Colisseu

Una de les estàtues del Pont del Castel Sant'Angelo

Una font de la Piazza Navona

Les termes de Caracalla

El monument a Esculapi, a la Villa Borghese

També, a la Villa Borghese

Sant Pere del Vaticà a l'horitzó

Vistes des del Castel Sant'Angelo

El Castel Sant'Angelo

El clàustre de San Giovanni in Laterano

Un temple del Fòrum

Regals de Reis

2011-01-07T11:34:00.000+01:00

Estimat bloc:

Aquest any els Reis ens han portat molta, moltíssima xocolata... (ja estic empatxada abans de començar) i, entre d'altres coses, un llibre molt interessant: la guia de Roma!!

Em poso a estudiar ara mateix, que d'aquí 3 dies a aquesta hora ja serem allà :)

La llista està buida!!

2010-12-21T15:52:00.002+01:00

Estimat bloc:

Avui, per primera vegada des que em vaig comprar el programa de gestió de projectes de traducció ara fa 1 any (vaig començar-lo a fer servir l'1 de gener), he aconseguit deixar la llista de projectes pendents buida! He enviat tots els projectes, i com que la gent veig que té el cap més ficat en els torrons que en les traduccions, per fi s'han oblidat una miqueta de mi :)

Resumint, encara no són les 4, i ja he acabat la jornada laboral, i si tot va bé, demà no tindré feina, i com que dijous i divendres ja m'havia agafat festa, amb una mica de sort no m'hi torno a posar fins dilluns!!!

T'imagines?? Oh, que bé!!!

Apa, que passeu unes Bones Festes!!!

De bojos... esperant les vacances

2010-12-03T11:52:00.000+01:00

Estimat bloc:

Aquests últims dies estan sent de bojos... moltíssima, moltíssima feina!!! La facturació d'aquest any ja ha superat de llarg la de l'any passat, i encara no s'ha acabat l'any!

Només volia dir que continuo viva, i que només queden 5 setmanetes per marxar a Roma :) i poder fer unes més que merescudes vacances, però de les de debò!

I que aquesta setmana vaig rebre un mail d'un client felicitant-me per la feina feta. Diu:

"Dear Marta,

The poofreader has just told me that he found your translation quite remarkable and wanted me to pass this feedback on to you.

He said that the source text was rather tricky – so your translation was even more impressive."

Mola, eh? Això m'ha donat piles per uns dies més... que ja se m'estaven acabant!

Continuo treballant que encara em queda molta feina per fer, i l'he de fer bé, que m'agrada que em felicitin :)

Amb dedicatòria

2010-11-12T12:42:00.000+01:00

Estimat bloc:

Per raons òbvies, no puc esmentar el nom de la persona a qui dedico aquest vídeo. Ara pensava en ell i en la gent que l'envolta i m'ha vingut al cap aquesta cançó, que defineix perfectament què penso d'ells.

Segur que vosaltres també teniu algú a qui dedicar-li :)

Bon cap de setmana!

Baobab Planet

2010-11-02T13:11:00.001+01:00

Estimat bloc:

Per fi ha sortit online el joc que estan desenvolupant a l'empresa on treballa la meva parella: Baobab Planet.

Es tracta d'un joc educatiu, una mena de món virtual, per a canalla d'entre 6 i 12 anys. La història, molt resumida, és un planeta que és un arbre, un Baobab, però com que és molt delicat, només hi poden viure nens, que han de construir la seva casa a l'arbre. Els punts que aconsegueixen amb cada joc poden canviar-los per objectes per decorar i millorar el seu personatge i la casa de l'arbre.

La idea és que amb un joc (o una sèrie de minijocs) en què la criatura s'ho passa bé, aprengui i desenvolupi o millori certes habilitats, i alhora, els pares puguin veure l'evolució del nano durant el joc. Pot veure a quins jocs ha jugat, quins jocs li van més bé, quins més malament i, per tant, quins són els seus punts forts i quins són els punts que cal millorar. Això és gratuït.

Hi ha una part del joc que serà de pagament (em penso que encara no ha sortit) i que permetrà que els pares posin "missions" als seus fills. Per exemple, si un dels punts que li cal millorar és l'atenció, podem dir-li que si compleix la missió, que consisteix a jugar a uns jocs determinats (que serviran per millorar l'atenció), aconseguirà punts extres.

Així, molt per sobre, aquesta és la idea del joc. Jo ho trobo una idea molt bona. He vist el joc i el trobo divertit i original. Com us podeu imaginar, darrera del desenvolupament hi ha un equip de psicòlegs i pedagogs, a part dels programadors, dissenyadors i il·lustradors.

Si teniu canalla, apunteu-vos-hi i ja em direu què us sembla el joc, i si us agrada, expliqueu-ho a tothom!!

El sopar... i més!

2010-10-28T12:28:00.000+02:00

Estimat bloc:

Doncs, sí, ahir vam anar a sopar. Al restaurant Matsu de Sant Cugat, un restaurant japonès amb classe, no d'aquells que estan portats per xinesos... El sopar boníssim, boníssim, boníssim, el lloc fantàstic i la companyia, evidentment, immillorable.

I quan ja havíem acabat de sopar i ens preníem un te de gessamí, em va dir que el sopar no era l'única sorpresa de l'aniversari!! Primer només em va dir si el dia 6, sortint del curs que tinc al matí, estava disposada a marxar el cap de setmana... Després de dubtar si demanar-li que m'ho expliqués o deixar-me sorprendre, li vaig preguntar on aniríem... i si ho arribo a saber no li ho pregunto i em deixo sorprendre: anirem a l'Hotel Sant Roc de Solsona, on vam passar la nit del nostre primer aniversari de "nòvios" :)

No m'ho esperava!!! Gràcies, cari!

Primer aniversari

2010-10-27T16:58:00.000+02:00

Estimat bloc:

Avui fa un any que la meva parella i jo vam anar a l'Ajuntament a signar i a fer-nos oficialment "parella de fet".

Diu que avui anirem a sopar fora, però no em vol dir on anirem... Una sorpresa? M'agraden les sorpreses!

Bé, havia de ser una sorpresa anar a sopar, però com que vaig veure que insistia que congelés el peix que vam comprar que jo volia fer aquest vespre, doncs, vaig descobrir-li els plans. A veure on anem...

Un nou bloc...

2010-10-08T17:44:00.000+02:00

Estimat bloc:

Per si tingués poca feina, des de fa unes setmanes he decidit començar també un altre bloc. Un bloc més "professional". És un bloc que es diu "Lletra de metge" i la intenció és escriure-hi sobre temes mèdics però a nivell moooooooolt bàsic, perquè ho pugui entendre tothom. Es tracta d'acostar el llenguatge mèdic al públic general... no sé si me'n sortiré... De moment, la voluntat hi és.

A més, com que és una mena d'estratègia (que ja veurem si funcionarà o si servirà de res) per donar a conèixer el meu web professional, doncs, també l'escric en castellà, per allò d'arribar a més gent.

La veritat és que són ganes de buscar-me més feina, però m'ho passo realment bé buscant la informació que necessito i redactant-la de manera que sigui entenedora per a la gent. Això de la redacció realment m'agrada més que la traducció, però no ho puc dir gaire alt, que de moment, la traducció és la que paga les factures ;)

"En sèrio?"

2010-09-23T12:30:00.001+02:00

Estimat bloc:

Ahir, que era un dia d'aquells apretadets, apretadets, em va enviar uns quants mails un client que sempre m'envia molta feina, però que la majoria de vegades són feinetes petites... per tant em passo el dia rebent mails seus i petites comandes, amb la pèrdua de temps que això suposa. L'avantatge és que com que la majoria de feinetes són de tarifa mínima, al final m'acaba sortint a compte i tot.

Resulta que em va enviar un text molt petit per tenir-lo ahir mateix. Com que anava una mica contra-rellotge, li vaig dir que no me'n podia fer càrrec, que ho sentia molt, però que ja no podia agafar res més per ahir.

La seva resposta va ser: "En sèrio???"

Doncs, sí, de debò. Ahir no podia agafar res més. Anava al màxim per tenir tots els lliurements a l'hora i no pensava sacrificar altres feines, i en aquest cas tampoc no volia sacrificar temps personal com faig de vegades plegant tard per abastar-ho tot. Sempre faig l'impossible per colar tots els encàrrecs que puc, però arriba un moment que he de dir prou, i ahir li va tocar a un text ridículament curt, què hi farem!

Oh, nooooooo!!!

2010-09-21T10:44:00.000+02:00

Estimat bloc:

Alguna vegada ja m'he queixat del soroll de les obres del carrer, però ara feia dies que estava tranquil·leta...

Avui, amb el temps que fa, no m'esperava pas sentir que feien obres un altre cop. Des de les 8 del matí que sento el trepant d'algunes obres que no poden ser gaire lluny...

Ara fa una estona he tret el cap per la finestra per veure si realment era gaire lluny i per si podia endevinar si en tenen per gaire... Doncs, bé, ja val que em vagi carregant de paciència perquè en un altre bloc d'aquí darrera els comencen a montar l'ascensor exterior!

Ja hi ha un bloc que els el van posar i van estar gairebé 1 any d'obres, amb parades intermitents... Així que ja em puc tornar a mentalitzar per 1 any més de soroll...

Bufffffffff.........

Què hauria passat si...

2010-09-07T13:11:00.000+02:00

Estimat bloc:

Suposo que com que avui sembla que no passi res més al món que l'inici del curs escolar, he recordat que quan vaig acabar la carrera, el director de l'institut on havia estudiat em va oferir feina com a professora d'anglès al centre.

Sí que tenia certa experiència fent classes, però havia fet classe a grups de màxim 8-10 persones i si acceptava m'hauria hagut d'enfrontar a grups de 30 adolescents amb les hormones alterades. Vaig recordar per uns instants com n'arribaven a ser de maleducats, prepotents i passotes alguns dels meus companys, vaig recordar com n'arribàvem a ser tots plegats d'insuportables i no m'hi vaig veure en cor. A més, no tenia cap mena d'interès per dedicar-me a l'ensenyament (ara, després d'haver estat uns quants anys treballant en acadèmies, encara en tinc menys!). Així que vaig rebutjar l'oferta amb bones paraules, malgrat que ma mare creia que era una oportunitat que no podia deixar escapar.

Uns anys després d'això, em vaig trobar el Rossell, el profe d'història que teníem a COU i em va dir: "Mira, el vostre grup era dolent, éreu molt gamberros, però us canviava sense pensar-m'ho per aquesta canalla que tinc ara, que amb 12 anys no hi ha qui els aguanti". Vaig pensar que havia fet bé de rebutjar l'oferta.

Després de recordar això, m'he plantejat on seria jo ara si hagués acceptat la feina... L'institut ha desaparegut, així que o bé estaria a l'atur, o recol·locada a una altra escola, o hauria plegat abans que tanquessin, o m'haurien tancat perquè hauria parat boja amb els alumnes... Potser hauria acabat sent una amargada com més d'una profe que teníem (de cuyos nombres no quiero acordarme).

Clar que potser aquest estiu hagués fet 2 mesos de vacances en lloc d'1 setmana, per Nadal tindria 2 setmanes de vacances en lloc dels dies justos de les festes i per Setmana Santa tindria 10 dies en lloc de 4... Em vaig equivocar?

Ensurt!

2010-08-25T10:04:00.000+02:00

Estimat bloc:

M'acabo d'endur un ensurt! És una història una mica llarga, així que començo des del començament.

Tinc un client, una agència, per qui treballo poc, molt poc (en tot l'any passat vaig facturar-li uns 50€, perquè te'n facis una idea). Fa uns 3 mesos em va dir si estava disponible per participar en un projecte que va ser complicat, va ser farragós, va ser un pal de cuidadu... Després, hi va haver consultes per part del client del meu client, una altra agència, queixes que l'altra traductora i jo havíem fet la feina malament, i hores perdudes intentant justificar la feina feta.

La cosa és que fa dies que em plantejo deixar de treballar per aquest client perquè sempre tenen projectes molt complicats, paguen molt poc i si poden encara regategen, i sempre paguen tard. A més, paguen amb un xec, que he de desplaçar-me per cobrar i no cal dir que em cobren comissió per fer-ho.

Ahir, rebo un mail del meu client amb l'assumpte "Anul·lació" i em diu que aquest client seu anul·la el projecte i tornem a començar. Jo flipava... no entenia com es podia anul·lar un projecte que feia mesos que estava entregat. Ja pensava que no cobraria la feina (que la factura venç aquesta setmana), així que li vaig preguntar directament si la feina ens la pagarien o no.

I avui la project manager em respon: "però si em vas dir que encara no havies començat". I aquí sí que he flipat molt, perquè la cosa fa dies que està acabada, enviada i facturada! Així que li he preguntat: "Estem parlant del projecte X, no?". I em diu: "No, és el projecte Y!" Llavors he vist que s'havia confós...

Buffffff!! Sort!! Jo ja pensava que no cobraria els 500€ d'aquesta feina i que, a més, l'hauria de repetir!!!

Està clar que he de dir adéu a aquest client. Les persones amb qui he tractat sempre han estat molt simpàtiques i amables, però les agències que treballen per altres agències no m'interessen. Les agències subcontractades per força han de pagar tarifes baixes.

A més, l'altra agència, que entenc que és un dels clients més importants del meu client, és molt desorganitzada! Ara anul·laven un projecte perquè els arxius de traducció s'havien creat malament... i és just el que va passar amb el projecte que vaig fer jo fa 3 mesos.

Res, res... No és que em falti feina, gràcies a déu (és un dir, és gràcies a posar-hi el coll durant 3 anys), així que per ara, diré bye-bye a aquest client.

És un plaer

2010-08-19T17:13:00.000+02:00

Estimat bloc:

Aquests últims mesos he fet dos o tres clients nous, i alguns clients antics tenen project managers nous. I tant uns com altres són una gent amb qui he tingut una mena de bon rotllo des del principi que fa que treballar per ells sigui un autèntic plaer. Són gent amb qui la comunicació és fluïda i franca, no hi ha regatejos incòmodes sobre les tarifes, són comprensius i flexibles amb els terminis de lliurement, els pagaments són correctes i puntuals (bé, alguns d'ells encara no els ha arribat la data de venciment de la factura, però tinc bones vibracions), són gent d'aquella que quan reps un mail seu l'obres amb ganes, gent que quan et truquen per telèfon, parles amb ells amb un somriure perquè perceps que ells, a l'altra banda, també somriuen.

Realment és un plaer treballar per aquesta gent.

Llàstima que sempre hi ha l'ovella negra que ha d'espatllar el moment, un client nou (bé, un client antic que ha canviat d'empresa, o sigui que és un "nou" relatiu) que em va prometre molta feina... De les 2 feines que he fet (totes dues petites, afortunadament), no me n'ha pagat cap, i una tercera feina molt urgent que m'havia d'enviar dimecres, després divendres, després dilluns... i d'això ja en fa un mes i encara no he rebut els arxius... És a dir, ara toca intentar cobrar els 90€ que em deuen i creu i ratlla!!

Em quedo amb el bon rotllo dels altres :)

Ja s'ha acabat...

2010-08-17T08:27:00.000+02:00

Estimat bloc:

Ja s'han acabat les vacances d'aquest any... han estat curtes però ben aprofitades. Si he de resumir unes vacances que ja de per sí han estat resumides, em quedo amb l'excursió a l'ermita de la Pertusa, a Corçà, prop d'Àger, just al límit amb Aragó, i damunt de l'embassament de Canelles. Tenia moltes ganes d'anar-hi i no em va decepcionar.

Arribant a la Pertusa, aquest paisatge és el que et dóna la benvinguda.

La Pertusa

Vistes des de la Pertusa.

Vam estar a altres llocs molt bonics també, però aquest em va agradar especialment.

I a més, aquestes vacances hem tingut un regal fantàstic: ha nascut el Pau, el nebodet, que òbviament, és guapíssim ;)

Ja queda menys...

2010-08-03T08:45:00.000+02:00

Estimat bloc:

Cada vegada queda menys per començar les tan esperades (i merescudes) vacances!!

Aquest any seran curtes, així que ja caldrà que les aprofitem bé! Seran just 9 dies que inclouran 4 dies de desconnexió total repartits entre Pirineu i Montsec :) La resta de dies, suposo que els dedicarem a recuperar son atrassada i a no fer massa res de profit, que hem de tornar a la feina el dia 16 amb les piles carregades i a punt per tornar a enganxar el mateix ritme de feina que portem aquests dies...

Però com que ja veig que 1 setmaneta se'ns farà massa curta, he decidit que m'agafaré festa els divendres d'aquest mes (bé, aquesta setmana no crec que pugui fer-ho). La idea és poder repetir cada divendres aquell matí de piscina i sol de fa un parell o tres de setmanes.

La idea és acabar posant la mateixa cara que aquesta criatura, que no se la veu massa estressada, diguéssim...

Un matí lliure!

2010-07-14T17:11:00.000+02:00

Estimat bloc:

Fa uns dies explicava en un post que per fi havia pogut plegar abans de les 5 de la tarda. Doncs, bé, des d'aquell dia he continuat tenint molta feina, encara que potser no tanta, però bé, no he tingut temps d'avorrir-me.

I avui he tingut l'alegria de la setmana: m'han cancel·lat una feina que havia de fer avui al matí, i la resta d'encàrrecs que tinc no corren pressa, així que m'he agafat mig matí lliure!!

A quarts d'onze del matí, quan m'han confirmat la cancel·lació, he agafat els trastets i me n'he anat a la piscina!! He nedat una estoneta i després, cap al solàrium a fer "bronzo", a veure si agafo una mica de color.

Al solàrium érem quatre gats, o sigui que hi havia força silenci. He agafat el telèfon i m'he posat els auriculars per escoltar musica. Oh, això sí que és vida... Solet, relax, tranquil·litat, musiqueta, una dutxeta de tant en tant i l'airet que passava que feia que la calor no fos del tot insuportable... Mmmmmmm.........

A veure quan torno a tenir un matí lliure...

Confidencialitat

2010-07-05T15:48:00.000+02:00

Estimat bloc:

Ja vaig explicar una vegada que per la meva feina he signat contractes de confidencialitat i que hi ha coses que no puc explicar... doncs, bé, avui és un d'aquells dies que em sap greu haver signat aquest contracte!

És que estic traduint un text sobre matalassos calefactables per a malalts, però és que si sabéssiu el nom de l'empresa que els fa, us partiríeu de riure, i això no us ho puc dir... El nom de l'empresa és certament desencertat, però si veiéssiu el logo de l'empresa, no us imaginaríeu mai a la vida que es dediquen a fabricar material per a ús mèdic. És un logo tan desencertat, tan informal, tan fora de lloc!!

No sé pas qui ha dissenyat el logo, ni qui va ser l'il·luminat que va pensar el nom de l'empresa, però us ben asseguro que es van quedar ben tranquils!!

I no us puc explicar res més... només que amb la caloreta que fa, només sentir parlar de matalassos i mantes calefactables, estic a punt d'agafar el xarampió!

Röyksopp

2010-07-01T15:47:00.000+02:00

Estimat bloc:

Els Röyksopp són un grup que he descobert fa poc gràcies al meu home, i que m'agrada força... Aquesta cançó en especial, em dóna bon rotllet :)

Au, a veure si a vosaltres també us encomana el bon humor!

Sorolls

2010-06-28T11:55:00.000+02:00

Estimat bloc:

Em sembla que ja he comentat més d'una vegada la sort que tinc de treballar a casa, el luxe de treballar amb el pijama o el xandall, amb la meva tassa de te i la meva música de fons i sense jefe a qui donar explicacions.

A més, el barri és tranquil i no sol haver-hi gaire soroll al carrer, així que treballo la mar de bé. Sempre hi ha aquell dia que passen amb les màquines aquelles que "bufen" les fulles seques i que sembla que tinguis una moto en marxa aturada sota la finestra, o el dia que el veí decideix clavar quadres o arrossegar mobles... però això dura una estoneta i prou. Sol ser suportable...

Ara bé, fa unes setmanes que la cosa s'està tornant INsuportable... Fa 1 any que els del bloc de davant estan d'obres perquè han posat un ascensor d'aquests exteriors... Les obres han estat molt intermitents, però com que havia de venir a inaugurar-ho el senyor alcalde, les últimes setmanes treballaven de dilluns a diumenge, amb el conseqüent soroll de fons constant, des de quarts de 8 del matí, fins a quarts de 8 o quarts de 9 del vespre que t'acaba posant els nervis de punta. Quan van acabar els de l'ascensor, van començar els veïns del bloc del costat, que arreglaven goteres, i que sentia tot el dia la gent caminant pel terrat, que com que no està enrajolat, sinó que hi ha grava, sentia el rec-rec-rec dels passos sobre la grava com si els tingués dins de casa... Buffffffff.... Paciència!

Avui, que ja no hi ha ningú al terrat i que les obres de l'ascensor ja han acabat, torna a haver-hi un soroll constant de fons. Un generador, que també sembla com si tingués una moto en marxa sota la finestra... Ara ja no sé qui és, no sé d'on ve el soroll... però, és que necessito una estona de silenci!!!

Em sembla que necessito unes vacances!!

Les vacances dels veïns

2010-06-21T11:32:00.000+02:00

Estimat bloc:

Abans de començar a explicar la història d'avui, només faré 2 comentaris: 1) parlaré dels únics veïns amb qui ens portem bé, 2) són curtets. Ara comença la història:

L'estiu passat, un dia parlant amb els veïns del replà, ens van dir que anaven de viatge a Escòcia. Nosaltres els vam dir que hi havíem estat l'any anterior i que era molt bonic, que els agradaria molt. I ens van demanar que si teníem fotos, que els faria gràcia veure-les.

Van venir una tarda a casa, i els vam passar una selecció de les més de 1000 fotos, una selecció que devia rondar les 80 fotos. Penso que va ser una cosa acceptable...

Quan van tornar del viatge, estaven entusiasmats. Els havia encantat. Havien fet fotos i havien fet vídeos i ens van deixar una DVD que van comprar allà perquè ens el miréssim. I vam quedar amb allò de "un dia veniu a casa i mirem les fotos".

Total, després d'uns mesos d'estrès total, ahir era el gran dia.

A les 5 en punt truquen al timbre i es presenten amb un sobret amb fotos... i 4 cintes de vídeo de 60 minuts cadascuna!!!!!!! Van haver d'anar a buscar la seva càmera per poder-la connectar a la nostra tele... després van haver d'anar a buscar el carregador per la càmera... i després el cable per connectar la càmera a la tele. Nosaltres flipàvem! "Mare meva, 4 cintes!! Què hem fet!!!!!!" Van tornar tots carregats de cables... no n'hi ha cap que serveixi... Llàstimaaaaa... Ella té un moment d'il·luminació, "espera que em penso que ja sé on és!". Torna a marxar i, efectivament, torna amb el cable correcte. Ja no tenim excusa. Toca veure les 4 cintes...

Jo no sé si és cosa de la càmera, de la cinta, de la mestressa de la càmera o de què, però la qualitat d'imatge no era massa bona, i si hi afegim que allò es movia més que si ho hagués gravat un iaio amb Parkinson, ja us podeu imaginar la situació. A més, d'aquelles escombrades que marejaven més que el Dragon Khan, és que ho havien gravat tot. Fins i tot, fent una presa general d'una habitació d'hotel, hi havia un primer pla del detector de fum del sostre... No cal que us expliqui res més, no?

I li deies a ella: "Apa, que no et descuidaves ni un detall, eh!"

Ella: "Es que así no me aburro!"

Ja ho veig, ja... Vas estar ben entretinguda tot el viatge...

Ell: "Qué bonito, eh! Es una guapada!"

I pensaves, "No, si bonic Escòcia ja ho és, ja... però és que aquí no es veu ni que sigui bonic ni que no ho sigui"

La primera cinta va ser curteta... però les altres... 1 hora cada una! I a l'hora de posar la quarta cinta, oooooohhhh!!!! Quina llàstimaaaaaaa... La quarta cinta resulta que no és del viatge a Escòcia!!! Ohhh.... Bé, ja són les 8 (recordeu que havien arribat a les 5). Apa, adéu, adéu....

Al cap de 10 minuts, tornen a trucar al timbre... "Ya hemos encontrado la cuarta cinta!".

Oh, que bé, quina alegria... ara sí que dormiré tranquil·la!! I au, una hora més de Parkinson i detalls poc interessants del viatge.

Déu meu... quin horror!!!!! El millor de tot és que vam estar parlant d'altres viatges, perquè són curtets però s'han patejat mig Europa... I tenen 5 o 6 cintes del viatge a Suïssa que hem de veure... perquè és molt bonic... la Jungfrau, Lucerna, Interlaken, Lucerna, la Jungfrau... totes les muntanyes nevades, Berna, Lucerna... Uffff...

Turisme de proximitat

2010-06-16T11:05:00.001+02:00

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana, hem fet una miqueta de turisme de proximitat: comarques de Les Garrigues i el Priorat, bàsicament.

També vam aprofitar per menjar bé i recuperar les forces de les darreres setmanes, que hem tingut tots dos moltíssima feina.

Com que anunciaven mal temps, ja anàvem mentalitzats, i per tant, trobar-nos el temps fantàstic que ens va fer va ser una sorpresa molt agradable. Hi havia un cel impressionant, que donava una llum ideal per fer fotos. Aquí en teniu algunes:

La Cartoixa d'Escaladei

Val la pena anar-hi. Nosaltres no vam agafar visita guiada i ho hauríem d'haver fet!! L'entorn és espectacular, al mig del Parc Natural del Montsant i feia un temps fantàstic. Llàstima que hi havia un grup d'aquells que fan tant de xivarri i que tenen la típica lloca cridanera que se sent des de l'altra punta de tot... Però és una visita molt recomanable.

Vinyes del Priorat

De camí cap a l'Espluga de Francolí, on vam dinar una hamburguesa gegant i boníssima, en una terrasseta a la plaça del poble, vam trobar aquest paisatge, al costat del Monestir de Poblet. Sort que per aquelles carreteres no hi ha gaire trànsit, perquè vam parar al mig de la carretera i vam fer marxa enrere per poder fer aquesta foto!

Monestir de Vallbona de les Monges

Era l'únic monestir que ens quedava de la Ruta del Císter. Fa temps havíem fet Poblet, i fa uns mesos vam anar a Santes Creus. Aquest és força interessant. Sobretot el claustre, que no és uniforme, sinó que cada galeria està construida en un segle diferent, i per tant, cada una té un estil diferent. Em vaig recordar molt de la profe d'Història de l'Art de l'institut. Allà, en un únic claustre, hi havia mig curs resumit!!

Com passa el temps!

2010-06-09T09:23:00.000+02:00

Estimat bloc:

Avui fa 4 anys que vaig començar a sortir amb la meva parella. Sembla que hagi de fer més temps! De fet, 4 anys tampoc no és tant, però mirant enrere, veig que en aquest temps les coses han canviat tant que sembla impossible que només hagin passat 4 anys!

Fa 4 anys vivia amb els pares, feia poc que tenia el pis i tot just l'anava netejant. La meva parella també vivia amb els seus pares.
Fa 4 anys treballava en una multinacional farmacèutica i era mileurista. La meva parella estava subcontractat en aquesta multinacional i era poc més de mileurista.
Fa 4 anys podia estalviar tot i tenir una hipoteca. La meva parella no arrossegava ni un duro.
Fa 4 anys pesava uns quants quilos menys!! La meva parella també.
Fa 4 anys podia córrer 2 hores un dijous al vespre i després sortir a sopar sense estar especialment cansada. La meva parella l'únic esport que feia era jugar a futbol... amb la PlayStation!
Fa 4 anys no tenia cap nebot. La meva parella tenia un nebot de 5 anys.
Fa 4 anys no tenia gaire maldecaps. La meva parella tampoc.
Fa 4 anys feia un dia esplèndid.

Ara vivim tots dos al pis, i ja tenim ganes de buscar una altra cosa millor.
Ara sóc autònoma, treballo a casa i em guanyo molt més bé la vida, penco més que mai, però no tenir jefe no té preu. La meva parella ha canviat 3 vegades de feina i avui signa com a accionista (molt minoritari) a l'empresa on treballa.
Ara ja no puc estalviar gairebé gens. Tot va a pagar deutes, hipoteca, factures i impostos! La meva parella és l'encarregat d'estalviar per poder canviar de pis.
Ara estic intentant perdre quilos per tornar a estar com fa 4 anys. La meva parella també. Però no ens en sortim.
Ara fa dies que no surto a córrer, i el dia que surto, de sortir a sopar al vespre ni parlar-ne! La meva parella no pot sortir a córrer perquè té els genolls tocats. No ho hauria sabut mai si no hagués deixat la PlayStation per sortir a córrer amb mi.
Ara tenim 1 nebot de 9 anys i un altre que està en camí que naixerà a l'agost.
Ara tots dos tenim més maldecaps.
Avui fa un temps per no sortir del llit... o per treure la barca!

Gràcies per aquests 4 anys, guapíssim! :)

Feina, feina, feina, feina!!

2010-06-04T18:23:00.002+02:00

Estimat bloc:

Avui és el primer dia en no sé quantes setmanes que he pogut plegar abans de les 5 de la tarda. Tenint en compte que cada dia començo a treballar a 2/4 de 8 del matí, no està malament... I tenint en compte que aquests dies, per dinar he parat l'estona justa de fer-lo i menjar-me'l, doncs, us podeu imaginar com han estat aquests dies. I avui, no és que no tingui feina, eh! En tinc, en tinc... És que, per fi, la feina que tinc em deixa temps per respirar i descansar.

Fa unes setmanes que vaig de bòlit, i bé, la butxaca ho agrairà, però ara mateix, el que agrairà el meu cos és una estoneta de sofà, una dutxeta i moooooooooltes hores al llit :)

Aquesta setmana ha estat d'escàndol. Més d'un dia he sobreviscut gràcies a la cafeïna (i això que jo no acostumo a beure gaire cafè) i he fet més hores que un rellotge. Em sembla que va ser el dilluns, que volia acabar una feina per treure-me-la de sobre... i és allò de "ara quan acabi vaig a esmorzar"... bé, em vaig posar a fer l'esmorzar "de mig matí" a 3/4 d'1 del migdia... Clar, després no vaig dinar... Ahir em va salvar que a les 6 de la tarda va marxar la llum i vaig haver de deixar de treballar aviat per nassos (en aquest cas tenir un ordinador de sobretaula va ser un avantatge!) i avui... suposo que com que aquesta nit he dormit com un nen petit i el fet que sigui divendres i faci solet ja anima, doncs, no ha estat tan greu com preveia :)

Resumint, que estic petadíssima i aquest cap de setmana em toca agafar forces per la setmana que ve, que també es preveu mogudeta

Per cert, a vosaltres també us passa que quan més feina teniu i més estressats aneu és quan més feina us cau a les mans?

Violència de gènere

2010-05-25T09:33:00.000+02:00

Estimat bloc:

Ahir vaig trucar a la policia, crec que per primera vegada a la vida.

Ens vam posar a dormir, i al cap de pocs segons d'haver tancat el llum, al pis del costat, amb qui compartim la paret del dormitori i d'on sentim tots els sorolls, van començar a discutir. Són veïns nous, magrabins suposo, perquè se sent que parlen un idioma estrany. La dona es va posar a plorar i a cridar, i també se'l sentia cridar a ell. I penses: "ja està, s'ha acabat la tranquil·litat que teníem fins ara." El problema de tenir parets de paper de fumar és que se sent tot, i a la nit, amb el silenci, sembla que la paret sigui encara més prima... Al cap d'una estona es van començar a sentir cops, ella plorava encara més i xisclava.

Em vaig aixecar del llit d'una revolada i vaig trucar als Mossos. Una cosa és discutir-se i l'altra la violència física, i per aquí no hi passo. Mentre venien els Mossos, que van trigar poc, es va sentir la veu d'un nen que cridava "Mama!" i "Papa!" i que es ficava enmig de la baralla. El soroll se'n va anar més lluny, devien anar a una altra habitació. Quan van arribar els Mossos els crits ja havien parat. Sé que van estar per aquí una estona, i m'imagino que debien trucar al pis en qüestió.

La situació em va desvetllar del tot, ja us ho podeu imaginar. Quan ja estava tot tranquil, em va costar adormir-me, estava neguitosa. Allò que cada dos per tres sentim a la tele de la violència de gènere, i que a mi sempre m'havia quedat lluny, ara resulta que ho tinc a l'altra banda de la paret, al capçal del llit.

La violència en general és una cosa que no entenc. I la violència de gènere, a més de no entendre-la, em treu de polleguera. Que es pugui considerar que aquest individu violent és una persona, m'ofèn. Una persona és algú que es distingeix dels animals per tenir intel·ligència, no? Això vol dir que les persones tenen la capacitat de solucionar els problemes enraonant i no a bufetades. I que aquest individu es consideri un home, hauria d'ofendre a tot el gènere masculí. Home? Quina merda d'home és el que pega una dona? Quina merda d'home és el que perd els nervis davant d'un nen, davant del seu propi fill? Quina merda d'home és el que és incapaç de solucionar els seus problemes de manera civilitzada? Pot ser un xulo, pot ser un cregut, pot ser un desgraciat, pot ser el que vulgui, però un home no. Un bàrbar, potser sí. Algú que no s'hauria de considerar persona, sens dubte.

La nostra mascota

2010-05-21T09:35:00.003+02:00

Estimat bloc:

Tenim mascota nova... i es diu Roomba!!!!

Només has d'apretar un botonet i es posa a netejar... quan acaba, només has de treure el dipòsit i buidar-lo. Una gran inversió!

Llàstima que no voli, perquè també podria treure la pols... ;)

¡Que no os embauquen!

2010-05-18T11:47:00.000+02:00

Estimat bloc:

Si hi ha una cosa que em rebenta, és que la gent em prengui per tonta. Ahir, van trucar a la porta... "compañía eléctrica", obro la porta pensant que venien a recollir el paper amb les lectures. Al cap de 2 minuts truquen a la porta de dalt i vaig obrir pensant que demanaven la clau per fer la lectura del comptador de l'escala, que no m'havia recordat d'apuntar-la. Doncs, no. Eren d'Iberdrola.

Aquests d'Iberdrola són uns pesats i han vingut dos milions de vegades, però aquesta vegada va venir probablement el comercial més agressiu que havia vingut fins ara. Després de presentar-se em va dir que em venia a retirar una penalització... i jo pensant "Com pot ser que Iberdrola m'apliqui una penalització si no sóc clienta d'ells!". Total, que em va explicar no sé quina història que amb la liberalització de les elèctriques, ja no podia tenir l'electricitat contractada amb Endesa... "Ja però és que jo la tinc amb Gas Natural" (que es veu que tampoc no servia) i que l'havia de contractar amb ells, perquè tots els veïns ja ho estaven fent i perquè, si no, m'aplicaven una penalització. I jo pensava: "Però de què nassos m'està parlant?!"

Total, que el tio m'estava dient que no em tocava més remei que fer-me clienta d'Iberdrola. I a mi, això que m'atraquin a mà armada a la porta de casa, sense poder pensar les coses, que em demanin veure una factura i aquest "o ara o mai", si no ho contracta ara no li podrem retirar la penalització, no em va, no són maneres de tractar a la gent, i la meva reacció instintiva és la de rebutjar terminantment tot el que m'ofereixin. Per tant, li vaig dir que tenia feina, que no tenia temps de buscar la factura i que no m'interessava, que ja continuaria pagant la penalització.

Quan vaig tancar la porta, òbviament m'havia quedat amb el dubte, perquè no tenia ni flowers del que m'havia explicat i vaig trucar a Gas Natural. Em van dir que no, que jo ja ho tenia tot en regla i que no havia de fer res.

Resumint, amb l'atracament a mà armada, els d'Iberdrola intenten guanyar clients que cauen a la trampa per la ignorància (la mateixa que tenia jo). Ara m'he informat i tinc ganes que tornin els d'Iberdrola, que tinc quatre coses a dir-los: que estan enganyant a la gent, que enganyar a la gent d'aquesta manera és una pràctica denunciable, que si s'ha alliberat el mercat, és curiós que jo no tingui la llibertat de quedar-me amb la companyia que tenia fins ara, que havent-se alliberat el mercat és curiós que l'única opció que tinc ara sigui la de contractar Iberdrola. Res, que han perdut un client potencial.

Jo començo el meu boicot personal contra Iberdrola i tot el que hi tingui relació, que a ells els serà absolutament igual, però mira, serà el meu granet de sorra contra les pràctiques comercials immorals i enganyoses. Us animo a fer el mateix ;)

Amigues de la infància

2010-05-14T17:48:00.001+02:00

Estimat bloc:

Avui m'ha trucat una amiga d'aquelles amb qui amb el pas dels anys vas perdent el contacte, però que és i ha estat sempre una bona amiga. Vam anar juntes a l'escola o sigui que fa molts anys que ens coneixem! M'ha trucat per dir-me que ha tingut una nena... i jo no tan sols no sabia que estava embarassada, sinó que l'última vegada que la vaig veure va ser quan va tenir el nen ara fa 3 anys!! No em puc creure que hagi passat tant de temps...

Per què ho fem això? Mira que hi penso moltes vegades en ella... però penses allò de "l'he de trucar..." i no ho fas, quan probablement el més fàcil seria trucar-la just en aquell moment.

I això m'ha fet pensar que encara no conec el fill d'una altra amiga de l'escola que va tenir el nen el juliol de l'any passat... i que fa un any i mig que tinc pendent de trucar una altra amiga que fa milions d'anys que no veig i que em faria moltíssima il·lusió tornar a veure. Amb aquesta, vam anar juntes a la guarderia, a l'escola i a l'institut!! A l'escola érem inseparables! I després gairebé ens hem perdut la pista... :(

Hem quedat per d'aquí 10 dies, a veure si ens poguéssim veure totes, conèixer la canalla que encara no conec, i posar-nos al dia de tot plegat. Encara que serà difícil... fa tant de temps que no ens veiem que necessitaríem un mes sencer sense dormir per poder-nos-ho explicar tot.

Si aconseguim quedar totes, ja us explicaré com ha anat. Em fa il·lusió tornar-les a veure :)

Foto curiosa

2010-05-11T11:22:00.000+02:00

Estimat bloc:

Avui al matí, sortint del metge, he fet aquesta foto:

Un senyor que portava el gos dins una bossa d'esports amb la moto. No comments...

Setmana de baixa

2010-05-10T17:16:00.001+02:00

Estimat bloc:

Ja s'acaba, ja s'acaba! Demà em treuen els taps del nas que em van posar fa gairebé una setmana després de l'operació del septe nasal i podré tornar a respirar com una persona! La veritat és que l'operació i la recuperació han anat molt bé, gens de mal (el mal és més de portar les ulleres sobre el nas ple de gasses que de res més), i molta son (és el que tenen els antihistamínics, i com que una ja és marmota per naturalesa... fa una setmana que dormo a cor què vols), però ara ja comença a fer-se pesat això de poder respirar només per la boca, sobretot a la nit, que em queda la llengua com un raspall, i durant el dia, que em canso només de mastegar o de posar una rentadora. Ja sé que he de deixar que em cuidin, i no tinc queixa, que m'han cuidat molt bé!!! Però jo no sé estar-me de braços plegats sense fer res si em trobo bé...

No posaré les fotos de l'hospital amb el nas tot embolicat... Només diré que semblava el Tortell Poltrona, però amb el nas blanc de les gasses en lloc del nas vermell de pallasso.

El que sí que posaré és una foto del pa casolà que vaig fer ahir. Sense panificadora, a la manera tradicional, amassant a mà, deixant fermentar, tornant a amassar, deixant que torni a fermentar, porta feina, però és el que passa quan no pots sortir de casa i t'estàs avorrint, dediques el temps a fer coses innecessàries... Però, oi que té bona pinta?

Va de russos...

2010-04-30T12:11:00.004+02:00

Estimat bloc:

Voltant pel món he conegut un munt de gent, gent molt diversa, gent interessant i gent que no ho era tant. Avui toca la gent que vaig conèixer en els meus viatges a Rússia, que dóna molt de si. Són anècdotes que difícilment podré oblidar mai.

El primer cop que vaig anar a Sant Petersburg, una noia russa que jo coneixia d'aquí Barcelona, em va demanar que li portés un regal al seu noviet rus d'allà. Tots dos eren músics, nens extremadament intel·ligents, probablement superdotats, i òbviament, el regal eren unes partitures. Quan vaig ser allà, vaig trucar-los, els vaig dir que tenia un regal per al noi de part de la Xènia i em van convidar un dia a prendre te. M'hi va acompanyar una companya de la classe de rus, i vam passar la tarda amb aquella gent, que ens van fer te i havien comprat un pastís deliciós per a nosaltres. Els russos són una gent molt freda quan et creues amb ells pel carrer, però a casa, són molt hospitalaris, molt atents... tant que poden arribar a agobiar-te, insistint que mengis més quan tu ja estàs a punt de rebentar, oferint-te en tot moment tot el que tenen per menjar i per beure. I tu, simplement has d'anar dient que no a tot. En resum, vam passar una tarda molt agradable amb aquesta gent tant acollidora i el noi ens va fer un recital de piano amb les partitures que li acabàvem de portar. Quan vaig tornar, vaig quedar amb la Xènia per donar-li un regal que m'havia donat el noi. Li vaig explicar com m'havia sorprès la hospitalitat russa i em va dir que a casa d'aquest noi eren molt pobres, i que si havien comprat pastís per acompanyar el te, segurament aquell dia no havien dinat... Mare de déu, em vaig sentir tan malament, que em penso que se'm va indigestar el pastís que feia setmanes que m'havia menjat.

També recordo un dia que vam anar a una altra ciutat, Pushkin em sembla que era, i ens vam perdre... així que vam decidir preguntar el camí fins a l'estació a una senyora gran que passejava per un parc preciós. Bé, la senyora no només ens va indicar el camí sinó que ens va donar conversa una bona estona. Jo anava amb la Kerry, una sergent de l'exèrcit americà que estudiava a la meva classe de rus (surrealista, ho sé), i clar, se'ns va notar amb l'accent que no érem gaire de per allà... Així que la senyora ens va estar parlant amb un anglès gairebé perfecte. Una senyora que tenia 83 anys i que passejava pel parc aprofitant que feia sol mentre llegia poesia anglesa. Vaig flipar molt. Allà tothom tenia estudis i això em va sorprendre moltíssim.

El que també tenia Rússia és molta màfia i molta corrupció. No sé com està ara el tema, jo parlo de fa 10 anys ben bé. A l'escola on jo estudiava, recordo que el director (que era suís) em va confessar que ell pagava a la màfia un tant cada mes. Com que era una escola on tots els estudiants eren estrangers, allò hauria estat una font d'ingressos important per a la màfia: podien obtenir diners dels estudiants estrangers, de les famílies que acollien als estudiants i que cobraven un tant al dia... Així que l'escola pagava a la màfia i a nosaltres no ens passava res. Sempre s'agraeix que mirin per la teva seguretat. També em va explicar que la corrupció arribava a tal extrem que et sortia més a compte pagar a la màfia que pagar impostos. Tu pagaves a la màfia i la màfia s'ocupava de subornar el funcionari que et posava el segell conforme havies pagat els impostos sense haver-los pagat. Clar, així anava el país. L'exèrcit feia llàstima de veure... tots amb uniformes vells i apedaçats, militars que et demanaven diners pel carrer per comprar cervesa (de seguida us parlo de l'alcoholisme...), palaus que feia anys devien haver estat preciosos ara queien a trossos per falta de manteniment.

La corrupció era a tot arreu: si la policia parava un cotxe, veies el conductor que li donava diners al poli i marxava sense multa. Jo havia vist un cotxe d'aquells fets pols que tenien la policia d'allà perseguint un BMW nou pel centre de la ciutat, plantar-s'hi davant, i el tio del BMW donar-li uns quants bitllets al poli i au, cadascú a casa seva...

Però això arribava també a nivells més baixos... Per entrar a un museu, sempre hi havia 2 cues, la cua de la taquilla per comprar l'entrada, i la cua de l'entrada perquè et deixessin passar. Si et posaves directament a la segona cua i li donaves un bitllet al que trencava l'entrada, et donava una entrada trencada que casualment tenia per allà i tot solucionat, ja havies entrat i a més havies pagat l'entrada més barata. Per anar a visitar un palau dels afores de Sant Petersburg s'havia d'agafar un ferri... si entraves al ferri sense bitllet, et feien entrar a la sala VIP, i allà pagaves directament al personal del vaixell. Normalment, pagaves un 50%-60% del preu oficial d'entrada i aquells diners anaven directament a la butxaca dels treballadors.

També hi havia corrupció a l'hora de canviar moneda... Jo anava amb dòlars (encara no existia l'euro) i, segons a on, quan veien que anaves amb passaport estranger, et feien passar en una sala a part (que feia molt cangueli), on et cobraven un preu més alt per canviar diners.

Sobre l'alcoholisme... Rússia és coneguda per la vodka, però beuen molt i de tot. L'esmorzar nacional és la cervesa. Veure algú al metro a les 8 del matí amb l'empolla de 3/4 de litre de cervesa era el més normal del món. Als bars, normalment et servien el got de mig litre, però només havies de demanar una 0,3, una 0,5 o una 0,7 i ja se sobreentenia que era de cervesa... Tios dormint la mona per tot arreu i a tota hora era el paisatge habitual. I la vodka... bé, no hi ha festa sense vodka. Un sopar amb convidats comença amb un xupito de vodka, i el remei casolà per al refredat és al matí, en dejú, prendre's un te ben calent amb rajolinet de vodka (funciona, us ho dic per experiència!).

Una altra cosa que em va cridar l'atenció d'allà és que les noies són molt, molt presumides. Potser no tenen diners per comprar roba nova i van amb roba de quan sa mare era jove, però elles sempre van perfectes: ben pentinades, ben maquillades i amb la roba molt ben cuidada. Llàstima que els nois no eren igual...

I potser que ho deixi aquí, perquè no acabaria mai d'explicar coses i anècdotes de Rússia. És un lloc d'aquells que algun dia tornaré a visitar...

Gent que truca a la porta

2010-04-22T11:41:00.002+02:00

Estimat bloc:

Des que treballo a casa m'he adonat de la quantitat de vegades que arriben a trucar al timbre al llarg d'un dia normal. Com a mínim un parell de cops cada matí vénen a portar correu comercial, és a dir, paper per reciclar. El carter passa un cop a la setmana si se'n recorda, i després hi hem d'afegir els repartidors que porten el que has comprat per Internet, els del llum i el gas, els que venen coses (assegurances, llum, gas...), els que demanen diners, els que volen parlar-te de déu i els que s'equivoquen de pis.

Hi ha hagut dies que han trucat 5 o 6 vegades en un matí. Així que vist el trànsit de gent que hi ha per aquí, he optat per no obrir la porta si no estic esperant algun paquet, perquè si no, no faria res més en tot el matí que viatges del despatx a la porta. Normalment només obro si es dóna la casualitat que sóc allà al costat, però de vegades ni això...

Dels que vénen a vendre't el que sigui se'n podria fer un llibre. Recordo una vegada, que pensant que era la veïna, no vaig ni mirar qui era i vaig obrir directament... Era un tio que no sé què venia (del gas em sembla que era) i quan li vaig dir que no m'interessava i vaig anar per tancar-li la porta, em va posar el peu perquè no la pogués tancar. Suposo que amb la mirada que li vaig clavar en va tenir prou per adonar-se del que estava fent, perquè jo no hagués dubtat ni 2 segons a trucar als mossos... La resta de gent que ven coses, són tots iguals... Els d'Iberdrola han vingut 2 milions de vegades i cada vegada volen que els ensenyi la factura del gas, la meva resposta acostuma a variar entre fer-me la tonta ("això ho porta el meu marit i ara no hi és, i jo no sabria pas on buscar les factures"), fer veure que no tinc cap ganes de buscar-la ("tinc el despatx massa desordenat per trobar una factura") o engegar-los a pastar fang ("tu no n'has de fer res de les meves factures!"), depèn de l'humor del dia i de la simpatia del venedor.

Les frases que et deixen anar els del correu comercial perquè els obris la porta també tela... Hi ha el de "Correo comercial", curt, escuet, clar i directe. Després hi ha l'educat: "Hola, buenos días, sería tan amable de abrirme la puerta, por favor. Correo comercial" que et sap greu no obrir-li la porta, pobre. I després hi ha el que m'ha trucat avui "Sí, abre la puerta, por favor", que clar, dius, almenys ha dit "por favor" però digues perquè vols que t'obri la porta... I fins que no li he preguntat qui era, no m'ha dit "Correo comercial".

Els que vénen a parlar-te de déu, afortunadament, no he arribat a obrir-los mai la porta, ja se'ls veu a venir... De tant en tant trobes que et deixen un paperet per sota la porta perquè algú els deu haver obert a baix... però ahir, just quan estàvem a punt de sortir de casa, truquen a baix. "Hola, buenas tardes, llamábamos por si le interesa que le hablemos de dios" (o una cosa així). Resposta del meu home: "No, gràcies." Agafem els trastets, baixem, i ens trobem les dues noies, que en lloc de trucar i entrar al bloc quan algú obri la porta, es dedicaven a trucar pis per pis des de l'intèrfon, preguntant si t'interessava que et parlessin de déu. Em sembla que no devien tenir gaire èxit... Clar que potser ho fan per estalviar-se pujar escales en va, que al nostre bloc no hi ha ascensor...

També hi ha un tio que demana calés que ni tan sols parla, va amb un paper fotocopiat on hi ha una parrafada immensa explicant la seva situació i demanant que li donis calés. Aquest ja ha vingut un parell de cops. I va pel món amb una cara de mandra, d'apàtic, de pffff, que li tanques la porta als morros sense dir-li ni adéu.

Ara que llegeixo tot això, veig que obro la porta a massa gent... De fet, moltes vegades no miro per l'espiell i simplement obro... Clar que també em pot passar com el dia que van trucar a la porta, i com que quan vaig mirar no vaig reconèixer la persona que trucava i a més, jo estava parlant per telèfon, doncs, no vaig obrir... Era el meu home que anava carregat i va trucar per no haver de deixar les coses per obrir la porta. Pobre...

Vaig a netejar l'espiell... per veure bé a la gent que truca i decidir amb encert si obro o no.

Mmmmmm!!!!

2010-04-06T08:00:00.002+02:00

Estimat bloc:

Feia dies que volíem provar de fer sushi nosaltres mateixos... un dia vam comprar un paquet d'aquests que ve tot mig preparat i va quedar bé, però volíem provar de fer sushi de debò... així que divendres passat, ens ho vam currar... dues hores i mitja a la cuina.

La gràcia està que amb les mides dels ingredients que teníem, no sabíem que podríem fer tants makis i nigiris... va sortir prou sushi per dinar i per sopar!! I era boníssim!!!!!!!!

Mireu que bé que va quedar:

Si algú té curiositat, vam fer servir com a guia un vídeo del youtube, que és una adaptació casolana per fer sushi, i aquest llibre, que està molt bé.

Pels que no us agradi el peix cru, sapigueu que l'únic peix cru que hi ha és la tonyina, la resta és salmó fumat, els llagostins són cuits, els palets de cranc i la truita, òbviament també, i les verdures, bé, es mengen crues, així que no teniu excusa! ;)

Apa, bon profit!

Va de cotxes...

2010-03-29T09:38:00.004+02:00

Estimat bloc:

Continuem amb les anècdotes, però ara passem del transport públic al privat. Coses que m'han passat amb els cotxes...

Una de les coses que fa gràcia és que quan vam anar a Escòcia fa un parell d'anys, vam anar a no recordo quin cap on hi havia una vista espectacular i ens vam trobar el cotxe de 3 rodes que surt sempre al Mr. Bean, però de color taronja!! hehehehe Ens va fer tanta gràcia, que li vam fer una foto... que ara no trobo i no la puc penjar aquí :( No sé si això comptaria com a anècdota de cotxe... és un cotxe??

Escòcia, es veu que té alguna cosa amb els cotxes... i és que quan hi vaig anar ja fa 6 anys amb unes amigues, ens vam quedar no sé quantes hores a dins el cotxe perquè hi va haver unes esllavissades que van tallar l'autopista, vam estar-nos una pila d'hores totes 5 dins el cotxe, que no anàvem precisament amples... al principi plovia i ni podíem sortir, després vam poder sortir per trobar un lloc on fer pipí... se'ns va fer l'hora de dinar i només teníem unes llesques de pa bimbo, una mica de nutella i un cul d'aigua... I la volta que vam haver de fer per poder arribar a lloc, no us ho podeu ni imaginar... si ens quedaven 2 hores per arribar a Edimburg, en vam trigar 8 tranquil·lament!!

Oh! I quan vam anar a Holanda, que de poc no ens quedem sense claus del cotxe allà al mig del no-res quan començava a fosquejar... estàvem buscant ves a saber què al malater, i per buscar amb comoditat, vam deixar les claus del cotxe allà sobre... i quan vam tancar la porta del malater, resulta que les claus, no van quedar dins el malater... van quedar atrapades entre la carrosseria i la porta!!! Afortunadament, teníem les portes del cotxe obertes, vam poder accedir al malater, i apartant maletes i fent-nos malbé més d'una ungla, vam poder obrir el maleter des de dins i recuperar les claus... quin moment d'estrès!!!

Una altra vegada, de petita, recordo que els peus pares ens van deixar al cotxe al meu germà i a mi, dins del 4L, a la plaça del poble, i van anar a fer un parell d'encàrrecs, allò de són 5 minuts... i probablement ho van ser... però el meu germà, no s'ho va pensar 2 vegades, va saltar al seient de davant i va treure el fre de mà. Tenint en compte que el carrer fa una pujada important, vam estar de molta sort que el meu pare hgués deixat el cotxe amb les rodes girades, perquè el cotxe va anar caient marxa enrere i girant, i vam anar a picar contra una paret. Si les rodes haguessin estat rectes haguéssim anat directes cap al pont del riu!!! Quin ensurt!!!

També recordo una vegada, fa relativament pocs anys, que un dia, conduint per aquí Terrassa, paro en un semàfor i jo, que anava amb la finestra oberta, començo a sentir un beeeeee, beeeeeee, beeeeee... i estava flipant... em giro, i a l'altra banda del carrer hi havia un cotxe aturat, mal aparcat, amb una cabra sobre el capó, lligada, que anava cridant... es va posar verd el semàfor i vaig continuar endavant, però crec que no podré oblidar mai la cabra sobre el capó del cotxe al mig de Terrassa. Què hi feia aquella cabra allà? Doncs, ni idea, però no l'he tornada a veure més!

I també hi ha la meva mala sort amb els tapacubus (en català, embellidors de roda). Quan em vaig comprar la tartana que condueixo, li ballaven els tapacubus de les rodes de davant, i de tant en tant, quan veia que estaven a punt de caure, els donava un copet perquè es tornessin a posar a lloc... Un dia, però, quan arribo a casa, em truca la Montse... "Que estrany, si fa mitja hora que ens hem vist...": em trucava per dir-me que ella anava al cotxe de darrera meu i que havia vist com em sortia un tapacubus rodant a l'entrada de Sabadell... El meu pare, amb tota la seva bona fe, va anar-lo a buscar, el va trobar i me'l va tornar a posar... Al cap de pocs dies, pels revolts de la carretera de Rubí a Sant Quirze, vaig veure pel retrovisor com se n'anava el tapacubus rodant... fins que un dels cotxes de darrera no el va poder esquivar i el va fer miques... :( No em vaig ni aturar, no valia la pena... és igual, anirem amb la roda així... Al cap d'unes setmanes, entrant a Barcelona, Ronda de Dalt, portava de copilot a la Montse i, evidentment, l'altre tapacubus de davant que quedava també va sortir rodant i va morir atropellat per algun dels milions de cotxes que hi havia allà en aquell moment... Des de llavors entenc perquè la gent es compra els cotxes amb llantes en lloc de tapacubus.

Més sobre traducció automàtica

2010-03-19T13:38:00.001+01:00

Estimat bloc:

Just l'endemà d'escriure el post sobre com en pot ser de desastrosa la traducció automàtica, un client em va enviar un text per revisar. Era una traducció automàtica del català al castellà feta directament amb el Google Translate. Bé, doncs, cal dir que m'he de treure el barret. La traducció, per ser feta per una màquina, tenia una qualitat prou acceptable!! Evidentment, hi havia errors que feien que no s'entengués alguna frase (pocs, molt pocs) i hi havia frases i expressions que eren millorables, però que en cap cas eren incorrectes. O sigui, que si una persona de carn i ossos fa una revisió posterior al text, la traducció automàtica, almenys en aquesta combinació lingüística, pot ser una eina molt vàlida.

M'hauré de plantejar incorporar els traductors automàtics a la meva llista de recursos per treballar. Renovar-se o morir!!

La traducció automàtica...

2010-03-16T13:49:00.002+01:00

Estimat bloc:

Avui estava buscant informació sobre què és una "septoplàstia", com es fa, si fa mal o no, com és la recuperació, etc. per anar-me mentalitzant, perquè segurament em tocarà passar aviat pel quiròfan, i m'he trobat amb aquestes perles, fruit -sens dubte- de la traducció automàtica:

"Usted debe permitir que una o dos semanas en su horario cuando se puede estar libre de trabajo y compromisos sociales. La mayoría de los pacientes se sientan cómodos siendo en público por dos semanas después de la cirugía."

"En el día de la cirugía, usted debe usar un botón suelto hacia abajo blusa o camisa, es decir, uno que no tiene que ser quitada sobre la cabeza o la cara."

"Asegúrese de entender exactamente cómo y por qué su cirujano paquetes de la nariz, y la atención de seguimiento que se requiere para garantizar un tratamiento adecuado."

Si voleu gaudir de la perla en tota la seva magnitud, podeu fer-ho aquí.

Mentre les màquines tradueixin així de malament, em sembla que no em cal patir per la feina, que no em faltarà... clar que, mentre hi hagi gent que s'atreveixi a penjar un text així en un lloc públic, potser sí que puc anar fent les maletes, no?

Va de trens...

2010-03-15T17:18:00.001+01:00

Estimat bloc:

Continuant amb les anècdotes, continuaré també parlant del transport públic, i cap exemple millor que el tren... Ara m'he tornat una snob i vaig amb el cotxe a tot arreu, i evito el transport públic sempre que puc perquè, excepte en casos comptats, acostuma a ser més lent, i com que el temps és or, t'acaba sortint car. Però jo el tren, l'he agafat mooooooooolt. Primer per anar a la uni, després per anar a currar, a Barcelona, a Sant Cugat... per evitar el trànsit de Barcelona i per evitar conduir de nit... Total, que he quedat de tren fins al monyo. I no penso parlar dels retards de la Renfe ni res d'això...

Com que som animals de costums, quan agafes el tren cada dia gairebé sempre agafes el tren a la mateixa hora, puges al mateix vagó i hi trobes la mateixa gent. Recordo que quan treballava a Barcelona, em trobava cada dia una família: pare, mare i dos fills. Ells pujaven al tren amb la canalla amb pijama i mig adormits (o totalment adormits). Durant el trajecte fins a Sants, despertaven els nens, els vestien, els rentaven i els donaven l'esmorzar!! D'això se'n diu aprofitar el temps!! Per aquella canalla, allò era el més normal del món, i com fan els nens quan vols vestir-los i ells resulta que en aquell moment no volen, doncs, de vegades els pares havien de perseguir el nen que saltava en pilotes pels seients del tren. Era tot un espectacle.

Al migdia, de tornada, jo aprofitava per fer una migdiadeta... això sí que no tenia preu!! Quan vaig deixar de treballar a Barcelona, trobava a faltar taaaaaaaan aquelles migdiades!! Clar que el dia que em vaig despertar de cop, no sabia on era i no veia el cartell de l'estació... també vaig flipar una estoneta, hehehe. I el dia que em vaig despertar donant-li una cossa al noi que seia davant meu, que també dormia, vaig passar una vergonya... Això de dormir al tren, ha estat al llarg dels anys una pràctica habitual. Ja sabeu que sóc molt dormilega!

La fauna del tren és tot un espectacle, però he vist coses tan rares, que no sé per on començar... jo crec que el que s'endú el premi és el noi que va entrar a mig arreglar-se. Era un noi que anava amb un vestit de tirants, que se li intuïen els pèls del pit... en el trajecte des de Bellaterra fins a Pl. Catalunya es va maquillar bé la cara (que no se li notés gaire la barba), es va pintar les ungles (mans i peus) es va posar unes sandàlies, va desar tota la roba d'home en una motxilla vella i bruta i va sortir súper "divina" amb un bolset.

El que també és per escriure un llibre és el que trobes al tren a la nit...Jo ja no agafo el tren a la nit... està ple de canalla beguda, sorollosa i mal educada (i moltes vegades violenta). Tornant de Barcelona un dia a la nit, al vagó hi havia un guàrdia de seguretat, amb el seu gos de seguretat... i unes parades més endavant, quan va veure que pujaven al vagó una colla de 12-15 adolescents pijos amb ampolles de calimotxo, va agafar i se'n va anar... No sé si va canviar de vagó o es va quedar a l'estació, però... Sí, sí, dóna una sensació de seguretat que et deixin amb el "marrón"!!

I l'última anècdota, no va ser pujant al tren, sinó al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (molt recomanable, per cert!). Mentre fèiem cua a la taquilla per comprar l'entrada, va arribar un grup de gent, tots bruts i negres de sutge que venien de l'exposició de locomotores que hi ha a l'aire lliure... Resulta que hi havia una màquina de vapor que feia una demostració... sortia, recorria 10-20 metres i tornava enrere... Evidentment, a part de treure vapor d'aigua, treia un fum negre que no cal que t'avisin per saber que allò no pot ser bo i que és probable que t'embruti... Doncs, aquella gent, amb les seves càmeres bones, van buscar el millor angle per fer la foto, sense tenir en compte d'on bufava el vent i es van quedar negres com el carbó! hehehehe Òbviament, acceptar que ets idiota és molt dur, i sempre és més fàcil donar la culpa als altres i presentar una reclamació perquè no els havien avisat que no es podien posar allà... No comments.

I continua nevant...

2010-03-08T14:29:00.004+01:00

Estimat bloc:

Aquesta és la vista que tinc avui des del despatx... i continua nevant...

Va d'aeroports...

2010-02-19T18:31:00.001+01:00

Estimat bloc:

Com que l'altre dia parlava d'anècdotes relacionades amb avions, avui, seguint en la línia, parlaré d'aeroports.

Quan has d'estar-te gaires hores en un aeroport, la veritat és que és pesat... sobretot si dus equipatge de mà i l'has d'anar carretejant d'una banda a l'altra. Per això, recordo una vegada, que tornant de no sé on, havia de fer canvi a l'aeroport de Frankfurt i tenia 3 o 4 hores d'espera... així que res, vaig anar a comprar alguna cosa per menjar, una mica d'aigua, i la meva maleta i jo ens en vam anar cap a la porta que anunciaven per a l'avió destinació Barcelona. Em vaig apalancar allà amb un llibre, i au, a esperar... I no recordo pas quin llibre devia estar llegint, però em va passar molt ràpid el temps... i quan me'n vaig adonar, ja era hora d'embarcar i per allà encara no hi havia ningú... i a aquelles alçades allò havia d'estar ple de gent. Vaig mirar la pantalla i anunciava el vol de Barcelona, per tant, estava a la porta que tocava... res, continuo llegint... Al cap d'una estona, treuen el cartell de Barcelona i van posar un altre lloc... allò em va sobtar... Però si encara no hem embarcat! I just en aquell moment sento allò de "last call to Ms. Marta..." i una mena de so que volia recordar el meu cognom... Resulta que havien canviat la porta d'embarcament, però només ho havien posat a les pantalles generals (que quedaven lluny de la porta on jo m'esperava) i ja havia embarcat tothom. Quina vergonya sentir que criden el teu nom per megafonia per fer tard! A més, amb aquell accent alemany, encara no sé com vaig identificar que m'estaven cridant a mi!! Em va anar de 2 minuts que no em quedo a Frankfurt!! Això passa per anar amb temps!

Una altra vegada, en canvi, em va passar tot el contrari... Venia d'Estats Units, tenia 1 hora per fer canvi d'avions a l'aeroport d'Amsterdam... massa poc! Resulta que l'avió es va retrassar mitja hora, després ens van deixar ben bé un quart tancats a dins l'avió... tenia 15 minuts per trobar l'avió cap a Barcelona. Només sortir de l'avió, vaig preguntar a la primera hostessa que vaig trobar on era la porta on havia d'anar... evidentment, era ben bé a l'altra punta de l'aeroport. Havia de travessar tot l'aeroport (immens!!), amb la motxilla, el bolso, i no sé quantes coses més (abans no eren tan perapunyetes amb el que podies pujar a l'avió), passar el control de passaports i un control de seguretat i arribar abans no tanquessin les portes. Anava per l'aeroport, corrent, fent rallies i slaloms (podria ser un esport olímpic). També em va anar pels pèls...

El que també té tela dels aeroports són els controls de seguretat... Sempre ha sigut un pal, però ara encara més. Recordo un dels primers viatges que vaig fer. Tornava de passar unes quantes setmanes per aquests mons de déu, i al control de seguretat van decidir obrir-me la motxilla, les anaven triant a l'atzar, i em va tocar... molt amablement em van dir si la podien obrir (qualsevol els diu que no!) així que van començar a treure tot el que hi havia... i jo hi havia ficat tot el que no m'havia cabut a la maleta... així que entre llibres, jerseis, un pijama, i diverses calces, vaig repartir mig paquet de compreses... El noi que em va remanar la motxilla, quan va començar a treure calces i compreses es va començar a posar vermell... hehehe Va ser molt bo... va passar més vergonya ell que no pas jo.

I amb els controls que fan ara... buf, entre que t'has de treure el cinturó i les sabates, que no pots entrar res líquid... Un dia tornant de Frankfurt, ens repassaven un per un amb el detector de metalls aquell manual, no l'arc... no us podeu ni imaginar què sonava... la tanca dels sostenidors!!! Però a mi i a totes les dones de la cua... Sonava l'aparell i la senyora et passava la mà per l'esquena per comprovar que fossin els sostenidors... Vergonyós, sincerament. I clar, la cua per passar el control de seguretat era inacabable!!!

Ara, que l'anècdota bona, bona, bona és la que li va passar a la meva iaia. Ja sabeu com són les iaies amb els diners... i quan surten de casa, que no els els robin!!! Així que la dona, que se n'anava de viatge, va decidir amagar-se els diners en una bosseta de roba, i enganxar-se la bosseta a la faixa amb un imperdible... però no un imperdible petitó... nooo... l'imperdible més gros que va trobar per casa, que quedés ben enganxada la bosseta! El que la dona no s'imaginava és que aquell imperdible tan gros pitaria al detector... li van fer buidar les butxaques, li van fer treure les sabates, les arrecades, les ulleres, el collaret... res, continuava pitant! Al final ho van donar per impossible... (era una altra època, ara l'haurien despullada). Quan la dona va arribar a l'hotel i va anar per canviar-se, se'n va donar... L'IMPERDIBLE!

I de coses als aeroports me n'han passades més, però com que superar l'anècdota de l'imperdible gegant de la iaia és impossible, val més que ho deixem aquí.

Quin diumenge!

2010-02-15T11:39:00.007+01:00

Estimat bloc:

Ahir va ser un dia d'allò més complet: al matí, una excursioneta al Montseny a veure una mica de neu (no pensàvem que hi trobaríem tanta gent!), i després d'un bon tiberi, a la tarda, Avatar en 3D.

El Montseny:
Estava preciós, i tot i que a estones va sortir el sol, feia una fresqueta considerable (-5ºC!). A Santa Fe hi havia moltíssima gent, la feina que vam tenir per trobar lloc per aparcar, la gent es parava al mig de la carretera...

El tiberi:
Canalons, llom amb formatge i mel i mató... Una mica més i rebento!! De tornada a casa vaig aprofitar per fer una becaina mentre el meu home conduïa, la digestió acaparava tota la meva energia i no ho vaig poder evitar.

Avatar:
Em va encantar!! El 3D és impressionant, els personatges em pensava que es veurien més "ninos", però tenien un realisme increïble. Molt xula, molt recomenable! Ara, la pinta que porta el personal amb aquelles súper ulleres al més pur estil "Risky Business", no té preu! hehehehe

Va d'avions...

2010-02-11T16:30:00.004+01:00

Estimat bloc:

Com que la Grigri em va dir que expliqués anècdotes, i ara mateix no tinc massa ganes de treballar, doncs, explicaré alguna anècdota. Avui: va d'avions. Al llarg de la meva vida, he viatjat bastant, tant com he pogut, de fet, així que he agafat una bona pila d'avions, i quan vas pel món, ja se sap que et passa de tot...

Recordo la primera vegada que anava a Estats Units: vol directe Barcelona-Nova York. M'esperaven 7 o 8 hores de viatge, no ho recordo... Anava jo sola, així que esperava que em toqués algú simpàtic al costat per no haver d'estar-me tot el viatge llegint o mirant per la finestra sense dir ni piu. Quan jo ja estava al meu lloc, va arribar un noi tot guapot, i es va asseure al meu costat, quina sort!! El primer que em va dir va ser que pensava dormir tot el viatge, que com que no li agradava volar, quan portaven el dinar es fotia 2 ampolletes de vi, i a clapar. I així ho va fer! Us podeu imaginar l'espectacle quan jo, que estava a la finestra, intentava anar al lavabo sense despertar al pobre home...

En un altre viatge, no sé quin, la noia que em va tocar al costat, després del típic "hola" de cortesia, el primer que em va dir és "A tu et fa por volar? A mi sí...". Bona presentació... ho tindré en compte per si li agafa un atac d'histèria en ple vol.

Una altra vegada, tornant de Londres, anàvem amb British Airways, i quasi tot el personal de l'avió era anglès, i tot el passatge català... Així que les indicacions aquelles de què has de fer si hi ha una emergència, la va llegir per megafonia l'únic de la tripulació que no era anglès, era francès i devien pensar que el francès s'assembla més al català o al castellà i que ho faria millor... Pobre noi, quina feinada que va tenir!! Però el millor de tot va ser que quan vam arribar a Barcelona ens va donar la benvinguda, allò que fan... i el pobre noi, va tenir tants problemes per llegir aquell text en castellà, que no col·locava ni un accent allà on tocava, que vam acabar tots els passatgers aplaudint, cridant i animant al pobre noi... Boníssim!

Fa pocs anys, en un viatge de feina, havia d'anar a Àustria, a Graz. Vol fins a Zurich i d'allà vol a Graz... se'm van posar els pèls de punta quan vaig veure l'avió que ens havia de dur fins a Graz: un avió d'hèlix súper petit, allà dins hi cabíem una vintena de persones i prou... No havia volat mai en un avió tan petit en línia regular.

Després, també hi ha la vegada que en un viatge de 12 hores sense baixar de l'avió, amb un avió d'aquests immensos, ben bé la meitat del viatge vam tenir turbulències... res massa espectacular, només una mena de vibració constant força emprenyadora... Fins aquí tot bé, si no fos que a l'avió hi havia un nadó que es va passar toooooooooota l'estona plorant... De les 12 hores, en va plorar ben bé 7, no exagero! Pobra criatura... Podríem dir que és un dels viatges més desagradables que he fet mai... Moltes hores, turbulències, el nen plorant, i tot ple de xinesos, que són sorollosos i bruts. Aquesta anècdota me la podria haver estalviat, no?

Res, quedeu-vos amb la imatge del francès parlant en castellà sense saber-ne i l'avió sencer aplaudint-lo... és que ara no recordo cap altra anècdota divertida relacionada amb avions.

Un altre dia us explicaré anècdotes d'aeroports, que també en tinc alguna...

La gent del carrer

2010-02-02T09:44:00.000+01:00

Estimat bloc:

Per què sempre em trobo jo la gent que fa coses estranyes pel carrer? Ahir al matí vaig sortir per anar a la caixa a pagar els impostos del trimestre (un pastón, per cert!). De camí, em vaig trobar una cosa que encara no havia vist mai... hi havia una iaia marujona passejant el seu gosset de mida butxaca per uns parterres que hi ha al costat de la biblioteca, i que ja estan força fets pols de tots els gossos que s'hi passegen... El gosset va fer la seva caqueta, i veig a la senyora que es treu un clínex de la butxaca, i jo pensava "mira, la senyora, encara que el gos faci caca al parterre també cull la merda, això està bé..." però, res, la senyora es va posar a eixugar-li el cul a la bèstia i va deixar la merda allà terra... Senyors, inventors, al loro, que aquí hi ha un mercat potencial... Kandoo per a gossos!! Si ho patento ràpid potser encara faré la primera pela! Hehehehe

Després, quan encara no m'havia recuperat de la visió de la senyora eixugant-li el cul al gos, em giro i venia una altra iaieta marujona amb un gos encara més petit. I clar, amb el fred que feia, li havia posat un jersei de color lila a la bèstia... un jersei estrany... com de coll alt... i perquè la bestiola estigués ben calentona, li havia posat les orelles cap enrere per tapar-les-hi amb el coll del jersei. Com us podeu imaginar, la pobra bèstia s'anava movent per intentar treure les orelles de dins el jersei, i la dona s'anava ajupint per tapar-li les orelletes... Poca feina...

No sé per què, però sempre em trobo coses d'aquestes rares quan vaig pel món... Des del senyor que passejava per Tarragona amb un ós rentador (un mapache, perquè ens entenguem) a coll fins la senyora vella velleta que et trobes a la porta de casa seva i quan passes et demana si li pots obrir l'esmalt d'ungles de color vermell, vermellíssim... vam acabar sent 4 o 5 persones que passàvem per allà intentant obrir-li el pot a la senyora, era impossible! Al final algú ho va aconseguir...

Algun dia em dedicaré a escriure totes aquestes anècdotes, perquè les acabaré oblidant... o potser no, el senyor del mapache costarà d'oblidar, el tio que portava una nevera amb la bicicleta a la Xina, també costarà...

Ordinador... nou?

2010-01-25T09:45:00.001+01:00

Estimat bloc:

La setmana passada, dijous, l'ordinador es va tornar boig... va fer el tonto durant tot el matí, el vaig haver de reiniciar 3 o 4 vegades, i al migdia em vaig quedar directament sense poder navegar per internet ni rebre ni enviar e-mails. Estava convençuda que tenia un virus immens, com feia temps que m'imaginava, perquè l'ordinador anava tot el dia estressat, encara que no tingués cap programa engegat.

El Dani va venir amb un CD per passar un antivirus només d'engegar l'ordinador, però res... Després de 2 hores d'escanneig va trobar un virus, que un cop esborrat l'arxiu, i quan representa que ja estava tot net, el problema continuava igual, l'ordinador rascava i no es podia connectar. Vaig acabar la feina que havia d'enviar el divendres a les 8 del matí, i vam decidir que intentaríem solucionar-ho el divendres. Mentrestant, treballava amb el portàtil vell del Dani al costat, que sí que es connectava, però que de tant en tant es reiniciava sense més ni més, de vegades 3 o 4 vegades seguides sense deixar-te fer res... Ja us podeu imaginar que la situació era una mica precària...

Divendres a la tarda, després d'intentar sense èxit instal·lar un adaptador WiFi, vam prendre una decisió difícil: ho esborrem tot i ho tornem a instal·lar. Buf!!

Així que dissabte al matí, la primera feina era copiar tot el que volia conservar de la unitat C: (afortunadament els documents i tota la feina estan a la D: i això no s'havia de tocar). Òbviament, hi ha coses que em vaig oblidar de copiar i que he perdut, però si no recordo malament, no hi havia res d'important...

Un cop copiat tot el necessari tocava allò de formatar el disc dur... allò que fa tanta por... I després instal·lar-ho tooooooooooot de nou... El Windows amb tots els controladors (per la pantalla, pel teclat, pel no sé què més), l'Office, tots els programes de traducció assistida, el Translation Office, l'Acrobat... sembla mentida la de coses que arriben a ser "imprescindibles" per a treballar!

Total, entre el Dani i jo, hem estat tot el cap de setmana davant de l'ordinador, però ara és com si tingués un ordinador nou. No triga 10 minuts en engegar, no rasca tot el dia com si estigués calculant un altre decimal del número pi. Torna a funcionar com quan el vaig comprar!!

Ara encara queden programes per instal·lar, però això ja ho aniré fent a poc a poc...

Dots culinàries

2010-01-11T09:15:00.001+01:00

Estimat bloc:

Ahir, diumenge, va venir tota la family a dinar, per celebrar el meu aniversari (34!!). Evidentment, això volia dir que dissabte tocava fer dissabte, i a més, anar a comprar tot el que feia falta per al menú de l'endemà. Havíem de comprar de tot, perquè la nevera era ben buida.

El menú era aquest:

Entrants:

Montadito de formatge de cabra amb sobrassada

Montadito de brie amb melmelada de tomàquet

Montadito de surimi

Montadito de xistorra amb ou ferrat de guatlla

Truita de carbassó

Truita de patates i ceba

Segon:

Pollastre sencer al forn amb poma i prunes

Postres:

Mousse de llimona (de pastisseria, això no ho vaig fer jo)

Normalment, no acostumo a fer experiments quan tinc convidats, però ahir, em vaig arriscar. No havia fet mai pollastre sencer, però no podia ser massa diferent dels picantons -que de fet són pollastres "mini"-, que ja n'he fet més d'una vegada. Només canvia la mida, però per por que em quedés poc cuit el vaig posar al forn a les 11 del matí... Tenint en compte que la gent va arribar a quarts de 3, va estar-se 4 hores al forn... no va quedar cru, no!! La meva tia, que menja com un pollet, es va cruspir tot un quart de pollastre!! Em sembla que no l'havia vista mai menjar tant... O feia una setmana que no menjava, o realment el pollastre era bo.

Estic contenta que em sortís bé, perquè quan vaig veure aquells pollastre tan immensos, que el més petit que tenien pesava 2kg, em pensava que no me'n sortiria. I mira que va ser fàcil, eh!

I els montaditos... que quedava la mar de bé, la safata amb tots els pintxos allà ben posadets... és feina, però no és complicat :)

Ja puc començar a pensar el menú per al meu proper experiment culinari... S'admeten idees i suggeriments!!

Energies renovades

2010-01-07T15:21:00.001+01:00

Estimat bloc:

Després de 6 dies de merescudes vacances, en què no he fet absolutament res de profit, això de tornar a començar ja al màxim de feina un altre cop no pot ser bo de cap manera...

Aquests dies, a part d'algunes compres de reis, han estat bàsicament de dormir fins que el cos et diu prou i de moltes hores vegetant al sofà i migdiada sempre que es podia... Necessitava tant unes vacances per descansar de debò, de no fer res!! Començo l'any amb les piles carregades, amb la intenció de canviar alguna cosa que no m'acaba d'agradar i amb mandra de tornar a l'estrès de la rutina diària.

Ah, i la bona notícia és que tinc un nebodet o nebodeta en camí que arribarà a l'estiu :) Aix, quina emoció!

Sense comentaris...

2009-12-28T16:39:00.001+01:00

Estimat bloc:

Mentre treballo sempre tinc música de fons... i com que la carpeta d'MP3 és immensa, s'hi pot trobar música d'allò més variada... avui, ara fa una estona, ha sonat aquesta cançó, que no vull ni saber per què la tinc, ni d'on va sortir... Coses del random del reproductor, que de tant en tant t'emportes un ensurt com aquest...

No m'he pogut estar de compartir-ho amb vosaltres...

Apa, que acabeu de passar unes bones festes!!

Prova superada!

2009-12-23T08:01:00.000+01:00

Estimat bloc:

Avui hem pagat l'última lletra de la hipoteca al 5,99% d'interès! A partir del mes que ve, pagarem el 3%, i això voldrà dir que pagarem 266,20€ menys cada mes!!

Oh, quin descans!!

Aquest any ha costat, alguns mesos ha costat mooooolt arribar a final de mes, però prova superada!

A veure si aquest 2010 podem respirar més tranquils...

Una cosa compensa l'altra...

2009-12-18T14:09:00.000+01:00

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana em tocarà treballar... és el que tenim els autònoms, de tant en tant, ens toca. Però bé, això ja fa dies que ho veig a venir, i fins aquí cap problema, es tracta de mentalitzar-se, pensar en els calés de més que facturaràs, en la rasca que farà aquest cap de setmana i la cosa no sembla pas tan greu... Tinc prou feina per omplir-me el dissabte i el diumenge... amb uns horaris de cap de setmana, o sigui treballar entre 4 i 6 hores al dia, no ens enganyem...

A mida que avançava el matí, he vist que la traducció que estic fent, és de les que es va ràpid... És una esmena d'un protocol d'estudi clínic. O sigui, un document que diu on diu "xxx" ara hi ha de dir "yyy". I normalment, t'envien el document que has de traduir, i a més, la traducció del protocol anterior, o sigui que totes les "xxx" només les has de copiar i enganxar de la traducció que t'envien. Està molt bé, perquè a més t'ho paguen com si ho traduïssis tu! hehehe O sigui que ja començava a pensar que al cap de setmana no em caldria treballar tant... Total, ho he d'enviar el dimarts al matí, i encara tindré tot el dilluns per treballar-hi... Després em truca el J., el cap de projecte d'aquesta traducció: "Necessito que em tradueixis el document número 3 per ja!" Bé, cap problema, el document 3 és curt... L'hauria traduït dilluns, però mira, ja estarà fet...

Em torna a trucar el J.: "Ah, i necessitem els punts 2.1, 5.2 i 8.6 per dilluns a les 9." I penso, mira, així ja ho deixes tot fet pel dilluns i te n'oblides. Total, estàs anant tant ràpid amb la traducció, que no et serà gaire més feina... segurament treballant només el dissabte ho tens acabat.

Just després em truca la C., la cap de projectes d'una altra empresa:
C. "Recordes la correcció que vas enviar dijous?"
Jo: "Sí, clar"
C.: "Hi ha algunes frases esborrades..."
Jo: "Com? Deu ser un error..."
C.: "T'ho envio, mira-t'ho."
Jo: "OK."

M'ho envia... No és que hi hagi algunes frases esborrades... és que de les 300 frases que hi havia, només n'hi ha 3, la resta està tot esborrat!!! Com pot ser? Això deu ser que quan ho han obert ells ha passat alguna cosa... Jo ho tinc desat al disc dur, que aquest arxiu concretament el vaig corregir dimecres... i... també està en blanc!! Tranquil·la, "que no cunda el pánico", tens una còpia de seguretat... EN BLANC!!!!!!! Ara sí que l'hem cagat... He perdut la feina de mig dia... Ho he de tornar a fer tot...

Bé, sembla que al capdevall, em tocarà treballar dissabte i diumenge, tal com estava previst des del principi. Una cosa compensa l'altra...

Ai, no, que avui no és dilluns...

2009-12-09T16:16:00.000+01:00

Estimat bloc:

Això de començar la setmana laboral en dimecres està molt bé, però porto una confusió a sobre que no hi ha qui s'aclareixi!! Tot el dia que tinc la impressió que és dilluns... i cada vegada que veig que és dimecres m'enduc una agradable sorpresa... hehehe

El pont ha estat d'allò més bé... Desconnexió total fent turisme prop de casa: a Tarragona. Vam marxar divendres, per poder aprofitar bé tot el dissabte, però dissabte estàvem tan rebentats que quan ens en vam adonar eren les 10 i encara dormíem. Després vam sortir a voltar per la ciutat, que és molt bonica. Vam veure l'amfiteatre de lluny i el circ (que els vam visitar fa un parell d'anys) així que vam anar directes al Museu Arqueològic. Després, un pica-pica en una terrasseta, i després ja tocava dinar. Després de dinar, vam continuar amb les restes romanes de Tarragona i vam decidir anar a veure la Torre dels Escipions, i després l'Aqüeducte de Ferreres (el Pont del Diable), que resulta que estava en obres i estava tot cobert per una bastida, així que la foto l'he baixada d'Internet, que nosaltres no en vam fer cap :(

Diumenge vam sortir de Tarragona, primer vam anar al Museu del Vidre de Vimbodí. El museu en sí, és petit, però ens va encantar la demostració que fan de la fabricació artesana d'objectes de vidre. En Paco Ramos és tot un artista! En un no-res et fa un gerro o una ampolla... De Vimbodí, cap a Verdú, tocant a Tàrrega, que hi ha el Museu de Joguets i Autòmats. On hi ha un munt de joguines antigues, cartells de tot tipus i on es poden veure funcionar alguns autòmats prement un botó. És divertit :)

Dilluns, tocava fer les compres d'última hora abans de tornar cap a casa: un llibre i algunes artesanies de ceràmica de decoració. Quin quadre més xulo que ens hem comprat!!

Us recomano Tarragona, és un lloc molt interessant per passar-hi un parell o tres de dies :)

Secret professional

2009-11-27T15:38:00.007+01:00

Estimat bloc:

Per la meva feina, m'arriba cada dia un munt d'informació que o bé forma part de la intimitat de les persones o bé forma part de la confidencialitat dels negocis de les empreses.

Amb molts dels clients que tinc hi he signat un contracte de confidencialitat, però aquesta confidencialitat la mantinc també amb els clients amb qui no he signat aquest contracte. Forma part de l'ètica professional, o així és com ho veig jo.

Però, clar, hi ha vegades que tradueixo coses molt interessants, altres vegades que coses molt sorprenents i jo no ho puc explicar a ningú!! A sobre d'estar-me tot el dia sola, després resulta que no puc explicar ni la feina que he fet!

Moltes vegades em trobo amb protocols d'assajos clínics que trobo molt interessants. Sembla mentida la quantitat de coses que s'estan investigant: des de medicaments per a la prevenció de malalties cardíaques destinades especialment a persones diabètiques, tractaments per a l'artrosi, tractaments increïbles contra tot tipus de càncers, fins a tractaments d'immunoteràpia per suprimir diferents al·lèrgies. Aquests són dels que més em flipen... suprimir una al·lèrgia!! Es veu que agafen el que sigui que et provoca l'al·lèrgia, i te'n van injectant... comencen amb quantitats mooooooolt petites perquè el teu cos s'hi vagi acostumant, i van augmentant la quantitat fins que poden arribar a "curar-te" l'al·lèrgia! Jo ho trobo realment fascinant. Però a l'hora de la veritat, no en puc parlar gaire alt, perquè és confidencial.

Un dia va arribar a les meves mans un contracte d'una persona que signava un acord amb un hotel dels cars de Barcelona, per viure-hi durant 13 mesos, i li feien un preu "especial" de 4.000€ al mes. I penses, "UALAAAAAA.... T'imagines poder-te gastar 4.000€ cada mes perquè t'ho facin tot, i esmorzar cada dia de bufet??" Però, no és només això, és que jo tinc totes les dades d'aquesta persona! I òbviament, no puc explicar-ne res a ningú.

Llavors, un dia tens el pressupost d'una cosa que consideres absolutament desorbitada... que la gent parla de milions d'euros o de dòlars o de lliures esterlines, com si parlessin de pèsols!! I ho explicaries a tothom, "Saps quan es gastaran per fer XXX? Doncs, XXX milions d'euros!!" Però no ho pots explicar, perquè és confidencial.

Una vegada em va arribar un document d'una associació europea que informava als seus membres que havien de reduir despeses perquè havien arribat a la conclusió que gastaven massa, i que la Comissió Europea els havia tocat una mica la cresta... i explicava com havien d'estalviar, i amb què s'havien estat gastant els diners miserablement... Quan parlaven de tants milions d'euros, finançats (en part) per les nostres butxaques, se'm posaven els pèls de punta... Però òbviament, és confidencial. Com també és confidencial, l'estratègia que havien montat per convèncer a no sé quin càrrec europeu perquè els fes una mica de cas...

Però, polítics i polítiques a part, el que m'encanta és traduir catàlegs d'ofertes!!! Saps abans que ningú que a tal lloc hi haurà allò que tant t'agrada d'oferta a partir de tal dia ;) hehehe Pots aprofitar-te'n sense trencar en cap moment el secret professional, hehehehe.

Però com sempre deia una amiga meva quan jo estava estudiant traducció: "és que aprens un munt de coses traduint!". Doncs, sí, aprenc moltes coses. :)

Au, que sapigueu que no us penso donar detalls de cap d'aquestes coses, com a molt un resum general que no pugui comprometre a ningú i prou.

Descansar és canviar de feina!

2009-11-12T08:06:00.004+01:00

Estimat bloc:

Això és el que m'ha dit seeeeeempre la meva mare. A l'estiu, i als caps de setmana, quan tu volies jeure i no fer res, venia la mama i et donava una pila de roba per plegar... o et començava a dir que netegessis no sé què, o que escombressis l'escala, o que... i tu: "mama, que estic de vacances, que vull descansar!", i ella: "descansar és canviar de feina!", i es quedava tan ampla... i tu, amb la pila de roba per plegar...

Mai no m'ho havia cregut, però ahir, ho vaig comprovar. Descansar, no sempre és jeure sense fer res.

Ahir, després d'un dia d'infart, d'anar fent contra-rellotges des de 2/4 de 8 del matí fins a gairebé les 7 de la tarda, el meu cap ja no podia més... era incapaç de concentrar-me i encara em quedava molta feina per fer. I m'ofuscava pensant que havia de fer la feina i que no me'n sortia... Com que només havia parat 20 minuts per fer el dinar i menjar-me'l, vaig decidir anar a seure una estona al sofà, per desconnectar... Res, cada vegada estava més cansada... Total, que vaig intentar veure la programació del TDT i el botó en qüestió, l'EPG, no estava programat en el comandament universal super-xaxi que tenim. Així que vaig buscar un botó que estigués lliure i vaig posar-me a programar-lo... i coi, no funcionava... i no funcionava... i cada vegada "fail", i ho tornava a intentar i "fail"... fins que vaig aconseguir que sortís un "success!" vaig estar-m'hi una bona estona!!

I no us ho creureu, però aquests 5-10 minuts d'estar concentrada amb el punyetero comandament, em van anar més bé que l'estona que feia que era al sofà vegetant...

Un cop vaig tenir el comandament programat, vaig trobar-me que havia recuperat forces i vaig poder treballar una estona més :)

Ara, aquest cap de setmana, toca cura de son per carregar bé les piles, que la setmana que ve es preveu igual d'estressada que aquesta! Bufffffff!!!

Va de jefes...

2009-11-03T08:17:00.007+01:00

Estimat bloc:

Fa uns dies vaig parlar d'entrevistes de feina, i avui parlaré dels jefes... aquesta espècie d'individus que pel fet de cobrar més i estar per damunt teu en la jerarquia de l'empresa, es pensen que són més llestos que tu, i no sempre és així.

Al llarg dels anys, he tingut uns quants caps, i n'he tingut de bons i de dolents. He tingut caps que saben fer-te anar per on ells volen, que t'ensenyen la feina que has de fer quan tu no en saps, però alhora saben donar-te marge perquè tinguis certa llibertat. D'aquests n'he tingut un parell (un home i una dona): fantàstics!

Després, també he tingut el jefe estressat que treballa més hores que ningú, que és un crack i que confia en tu, tu pots confiar en ell. Un jefe d'aquells que és capaç de posar ordre dins del caos.

I després hi ha aquell cap que no sap manar, que això de tenir un càrrec li puja al cap, i li fa creure que té la veritat absoluta. D'aquests n'he tingut 3: 2 dones i 1 home.

La namber guan és una jefa que sense saber ni una paraula d'anglès, va decidir posar en dubte una traducció que havia fet jo. No vull dir que jo sigui infal·lible, però sé més anglès que ella, per tant no tenia per què dubtar de la meva feina. Vaig traduir una carta perquè ella pogués llegir-la en una reunió amb els altres socis, i a mitja reunió, em va cridar i em va demanar que li reafirmés que "advertising language" volia dir "llenguatge publicitari", perquè ella no se'n fiava i creia que advertising volia dir "advertència". Davant de tothom, em va demanar que anés a buscar el diccionari, i va buscar què volia dir advertising. Evidentment, era jo qui tenia raó, però això em va fer decidir a buscar una altra feina. Al cap d'un parell de mesos marxava d'allà.

La següent és una jefa que encara no tinc massa clar perquè em va fer fora. Segons ella, em va dir que m'havia fet fora, primer perquè hi havia pocs alumnes... com que això era evident que era una mentida, vaig anar a parlar amb ella cara a cara (perquè va tenir el detall de fer-me fora per mail!!) i em va dir que era perquè jo no mostrava seguretat davant dels alumnes. I jo ja li vaig contestar, "mira, després de 6 anys d'experiència fent classes, si una cosa tinc és seguretat". Després d'una bona discussió (ja sabeu que jo no sóc de discutir, però reconec que em va agradar fer-li perdre els nervis), i que ella s'anés contradient tota l'estona, i després de donar-hi moltes voltes, continuo sense tenir massa clar perquè em va fer fora. És igual, és una dona poc transparent, així que hi vaig sortir guanyant, us ho ben asseguro.

I l'últim és un cap que van posar quan el jefe crack-capaç-d'organitzar-el-caos va deixar la feina. Primer semblava un tio capaç, i amb bon rotllo. A l'hora de la veritat, va resultar ser un cap nefast, que l'únic incentiu que sabia donar al seu equip és dir-los "sou el millor equip del món". La primera vegada fa gràcia, i fins i tot t'ho creus. La cinquena vegada, dius "molt bé, sí, però no podries canviar el discurs?". És un jefe d'aquells que es pensa que perquè és jefe és més llest que tu. Un dia, quan jo estava fins al monyo de sentir que érem els millors, sense que el tio fes res, només penjar-se les medalles de la feina que havia fet el crack anterior, vaig decidir parlar amb ell, dir-li que ja que no em feien contracte indefinit, ni contractaven ningú més per ajudar-me amb tota la feinada que tenia, almenys que m'apugessin el sou. La seva resposta va ser que "no, però si vols et puc donar més feina". I, com que jo no sóc de discutir, quan vaig veure que el tio s'havia pensat que jo era idiota (és l'única explicació que pot tenir una resposta així), vaig optar per donar-li la raó (com als bojos) i fotre el camp d'allà el més aviat possible per no haver-lo d'aguantar ni a ell ni a la seva calba, mig amagada entre els quatre pèls que es lligava per fer-se una cua. (Que no ho veu que se li obren els cabells i la calba se li veu igual??) És que l'hauríeu de veure: ratllant els 40, amb una calba que aviat semblarà el Duran i Lleida, i melenes a l'estil heavy anys 80... Quanta modernitat!! hehehe

Gràcies a ell i a les altres dues perles, ara sóc autònoma. I que bé que visc sense cap cap!!

Això de l'autonomia laboral, ho recomano a tothom.

Fiuuuuuuuuuuuu............

2009-10-28T15:39:00.002+01:00

Estimat bloc:

Així és com m'ha passat el mes d'octubre... Volant!! Fiuuuuuuuuuuu!!!!!!!

No hi ha res com tenir feina per no avorrir-se i que el temps passi volant... aquest mes d'octubre està sent de bojos!

Així que abans de tornar-me a posar a treballar, que encara em queda un munt de feina, només explico quatre cosetes que m'han passat aquests dies:

1) Ahir vam anar a l'ajuntament a firmar i ja som oficialment "parella de fet". Després de 2 anys i mig de viure junts, ja tocava, no? Després ho vam celebrar anant a dinar a un restaurant japonès... Mmmmmm......

2) Dilluns vaig anar a córrer després de 2 setmanes en blanc. Vam córrer 1 hora sencera... trote cochinero, però 1 hora!! Després em feien mal els genolls... a veure avui com va...

3) Dissabte vam pujar a la Mola després de molts mesos. Ens ho vam passar genial!! I quin tiberi!!

4) ...

L'estrès em fa oblidar les coses, perdre la noció del temps... no sabria dir-vos què més ha passat a la meva vida aquest mes d'octubre...

Espero que el vostre octubre hagi estat més tranquil que el meu... Salut!

El primer llibre

2009-10-06T10:35:00.004+02:00

Estimat bloc:

Ja ha sortit el llibre que vaig traduir l'any passat, el primer i, de moment, l'únic llibre que he traduït: Experiences of Mental Health In-patient Care, traduït com Experiencias en la atención psiquiátrica hospitalaria, de l'editorial Herder.

Encara que potser no us ho sembli, el vaig trobar realment interessant. Explica les experiències en hospitals psiquiàtrics de totes les parts implicades: els pacients, els familiars dels pacients i els treballadors del centre -metges, enfermeres, senyora de la neteja, directius, etc-. Òbviament, no és una novel·la per passar l'estona, és un llibre destinat a un públic molt concret, però si us interessa el món de la psiquiatria, us el recomano.

Tot i trobar que és un llibre interessant, de moment continuarà sent l'únic llibre del meu currículum, perquè no compensa el que paguen per l'esforç que suposa (o que em va suposar a mi) una traducció així. La veritat és que vaig sentir-me tan alliberada quan vaig acabar la traducció, que ni tan sols he tingut ganes de mirar-me si havien canviat moltes coses amb la correcció. Sort que el corrector deu haver polit la meva traducció perquè l'edició final sigui de la qualitat que es mereix un llibre com aquest.

El fantàstic món de les entrevistes de feina

2009-09-23T16:33:00.007+02:00

Estimat bloc:

Tal com vaig dir fa uns dies, avui explicaré les meves experiències en les entrevistes de feina, que et trobes amb cada panorama que fa por. Ara fa ben bé 2 anys que no en faig cap, però no crec que la cosa hagi canviat massa.

Jo crec que una de les més històriques és una entrevista que vaig fer en una empresa de selecció de personal. La noia que em va entrevistar, deia "vale" cada 3 paraules: "Això, vale, és una entrevista, vale, per un lloc de redactor tècnic, vale. L'empresa, vale, busca algú amb experiència, vale..." Impressionant... Era taaaaaaaan exagerat que no era capaç d'escoltar el que m'explicava la noia sobre l'empresa i el lloc de treball, només em podia fixar en els seus "vales" i al final m'havia d'aguantar el riure... I com que no em podia enfotre d'ella a la cara, vaig acabar imitant-la i dient jo també "vale" cada dos per tres... En aquell moment hauria necessitat algú al meu costat per fer conya sobre el tema. Aquesta entrevista va ser divertida... ah, i no em van donar la feina. El millor de tot és que un temps després el meu home va anar a fer una entrevista en aquesta mateixa empresa i la va entrevistar la mateixa noia!! Vale?

En una altra entrevista, en una altra empresa de selecció de personal, després de fer-me un psicotècnic, em va entrevistar un senyor encorbatat, alt com un sant pau i molt amable. Em va clavar un rotllo inhumà sobre la política de selecció de l'empresa, etc, etc. I després em va estar preguntant sobre la feina que tenia aleshores... quan em va preguntar el que cobrava i jo li vaig dir, em va contestar "ah, està molt bé, no?". Jo li vaig contestar que de fet un dels objectius de canviar de feina era millorar el sou... Es va quedar sorprès... ells feien m'oferien el mateix sou.

Jo (fent-me la innocent): Però a l'anunci posava que el sou era negociable...
Senyor: Sí, però això és el que oferim.
Jo (ja no tan innocent): Doncs, si no és negociable no m'interessa, gràcies. Per cobrar el mateix ja estic bé on estic ara.

Una altra entrevista, que va estar molt bé... A mi no em corria pressa trobar feina tot i que estava a l'atur. Contesto a un anunci d'una ETT que buscaven un traductor de l'anglès a castellà. Em fan l'entrevista els de la ETT, cutre, sense gaire xixa l'entrevista... M'envien a fer una altra entrevista a l'empresa. Arribo i m'entrevisten la que seria la meva jefa i una dona del departament de personal. Em comencen a explicar de què va la feina i no té res a veure... En realitat busquen un redactor tècnic per redactar manuals d'informàtica en anglès, no s'ha de traduir absolutament res, però van dir a la ETT que creien que llicenciats en traducció podrien ser també un bon perfil. I a més, el candidat ha de tenir coneixements d'un programa d'edició que jo no havia sentit anomenar mai.

La de personal: ¿Qué hace una chica como tu en un lugar como este? (m'ho va preguntar 2 vegades per si canviava d'opinió a mitja entrevista...)
Jo: La veritat és que jo vaig interessar-me per la feina perquè demanàveu un traductor, si arribo a saber que és un lloc de redactor tècnic no hauria vingut, perquè no en tinc ni idea, no tinc cap mena d'experiència en el tema, però la veritat és que té bona pinta.

Em van fer una prova improvisada de redacció tècnica. L'endemà em van trucar per començar el dilluns següent.

Una altra entrevista històrica va ser de les últimes que vaig fer abans de fer-me autònoma: una empresa busca redactor tècnic. Tenia l'entrevista a les 5, per tant vaig haver de plegar aviat de la feina on treballava per arribar-hi a l'hora. El molt impresentable em va fer esperar gairebé una hora i després no es va ni disculpar. Començava bé la cosa, ja em queia malament el tio... Si no fos que tenia moltes ganes de marxar de l'empresa on estava, hauria fotut el camp... Durant l'entrevista, llarguíssima, menys el color de les calces el tio m'ho va preguntar tot!!! No hauria d'haver contestat segons quines preguntes o hauria d'haver contraatacat preguntant sobre la facturació anual de l'empresa, i la previsió de creixement per als propers 5 anys... Però en aquell moment em va enganxar desprevinguda i vaig anar contestant com una tonta. Vam fixar una segona entrevista per uns dies després. Per desgràcia, el dia de l'entrevista havia d'anar a un enterrament, vaig trucar al tio i li vaig dir que no hi podia anar. Quan em va proposar de canviar la data de l'entrevista, li vaig dir clarament que no m'interessava el lloc de treball. Quan per fi vaig aconseguir deixar l'empresa on estava en aquell moment, la noia que em va substituir va ser la pobra desgraciada que finalment va ocupar aquesta vacant.

I deixem-ho aquí perquè ara sí que veig que se'n podria escriure un llibre sencer!!!

És clar que també he tingut entrevistes que han estat converses interessants amb professionals que et tracten també com a un professional, amb qui hi ha hagut bon rotllo i que no et prenen el pèl i et tracten com a un igual. Són aquelles persones que et truquen tant per dir-te que sí com per dir-te "no gràcies, però ens guardem les teves referències si tu ho vols". Però aquestes entrevistes les puc comptar amb els dits d'una sola mà i encara me'n sobraria algun...

Un altre dia parlarem dels jefes... que també se'n pot escriure un llibre... dels gruixuts, gruixuts!!

S'ha acabat la bona vida

2009-09-21T11:31:00.011+02:00

Estimat bloc:

S'han acabat les vacances. Han estat curtes però ben aprofitades: 1 setmana al País Basc i 1 setmana de relax a casa amb moltes hores de sofà :)

Com que de fotos de la segona setmana no en tinc (i si en tingués tampoc no crec que fossin de gran interès), us poso algunes fotos de la primera:

Ermita de Sant Telm de Zumaia

El peine de los vientos de Donostia

Gaztelugatxe vist des del cap de Matxitxako (amb calitja)

La posta de sol des del Matxitxako

Arrazola (el poble on s'acaba la carretera)

El Bosc Pintat d'Oma

L'Arbre de Gernika

San Juan de Gaztelugatxe

Just abans de pujar a Gaztelugatxe

El tren de vapor d'Azpeitia

La Kontxa, Donostia

Getaria

Chillida Leku

Aia

Aquest també és un viatge per repetir.

Un perfil interessant

2009-09-01T12:05:00.002+02:00

Estimat bloc:

Últimament, quan em poso en contacte amb alguna empresa de traducció que busca traductors mèdics, la seva resposta acostuma a ser que tinc "un perfil molt interessant". Com que la foto del currículum estic de cara i no de costat, m'imagino que no es refereixen a aquest perfil grec de nassarró xato que tinc... sinó més aviat al meu historial laboral.

El que em fa gràcia és que tothom faci servir la mateixa expressió. Resulta que ara no tinc currículum, sinó perfil... Queda més professional, no trobeu?

Doncs, si veiessin el currículum -perdó, el perfil- tot sencer, no sé pas què dirien, perquè ara ja fa anys que volto per aquests mons de déu intentant guanyar-me la vida i ja només poso les feines de traducció, que si ho poso tot necessiten mig matí per llegir-se'l!

Això em fa recordar una vegada, que en una empresa on havia treballat buscaven un mosso de magatzem. L'empresa venia implants dentals, per tant, el material que s'havia d'enviar pesava poc, i els paquets es podien agafar amb dos dits. Però clar, qui contesta als anuncis de mosso de magatzem? Els catxes que estan acostumats a carregar pesos pesants amunt i avall, el típic mosso de magatzem, vaja... La gent posava al currículum l'escola d'EGB on havien estudiat, i alguns fins i tot la nota mitja que havien tret! (Si la mitja és un suficient, val més no posar-ho... no?). Un altre posava al currículum que havia estat 2 anys al Vietnam treballant en els camps d'arròs (jo hauria contractat a aquest, com a mínim hauria tingut històries interessants per explicar). Després hi havia els que posaven les aficions: un li agradava tocar la guitarra, a l'altre anar al cinema... curiosament a ningú no li agradava llegir... És de les poques vegades que m'he dedicat a remenar CVs, i vaig passar-m'ho teta! La gent té vides d'allò més diverses...

L'altra vegada que vaig remenar CVs va ser abans de deixar la meva darrera feina... el meu ex-cap em va passar 2 CVs de 2 noies que havia d'entrevistar per a cobrir el lloc que jo deixava vacant... Una era una noia acabada de sortir de la carrera, amb experiència en altres coses però no en el que es demanava per aquell lloc de treball, i amb molt bona voluntat. L'altra era una noia que ja feia anys que treballava i tenia experiència en un lloc de treball calcat al que jo deixava. No vaig entendre perquè el meu cap volia que em mirés els CVs, no calia ser un expert en el tema per prendre la decisió, no? Tampoc no entenc perquè va fer les 2 entrevistes si amb 1 n'hi hauria hagut prou... Suposo que vosaltres tindríeu molt clar a qui s'havia de triar, no?

I fins aquí la meva experiència en la selecció de personal des del punt de vista del seleccionador... Un altre dia explicaré anècdotes des del punt de vista de l'entrevistat... amb tots aquests anys he fet unes quantes entrevistes i he vist de tot... potser un llibre no el podria escriure... però un capítol potser sí ;)

-5 quilets!!

2009-08-27T10:03:00.003+02:00

Estimat bloc:

Recordes el repte que em vaig posar de perdre 16 kg? Bé, doncs, ja n'he perdut més de 5! La cosa va a poc a poc, però va. No passo gana, gens, probablement mai no havia menjat tant sa i equilibrat... i de tant en tant, em salto la dieta, no ho negaré (que bons que eren els croissanets i el gelat de diumenge!).

El repte continua...

Joé, ¡qué caló!

2009-08-19T16:50:00.005+02:00

Estimat bloc:

Aquesta és la temperatura que marca avui el termòmetre que tinc al despatx...

... em sembla que no li havia vist mai una temperatura tan alta en aquest termòmetre...

Treballar amb comoditat... no té preu!

2009-08-19T11:07:00.007+02:00

Estimat bloc:

Mentre la majoria de mortals estan de vacances, jo aquest any estic pencant... i no poc! En condicions "normals" tindria les cervicals destrossades, i em faria mal el canell que em van infiltrar a principi d'any... Però no!

El motiu? Jo no tinc cap altra explicació que la inversió que he fet aquests darrers mesos en comoditat... és a dir, en ergonomia.

M'he comprat un teclat nou, un teclat ergonòmic que és molt còmode. És d'aquells que a la gent no els agrada, perquè està partit per la meitat, i la gent no troba les tecles. A més, el teclat no és un teclat espanyol, sinó que és un teclat "internacional", o sigui que els dibuixets de les tecles són a llocs diferents. Jo, que no miro el teclat quan escric, mai no havia escrit tant i amb tanta comoditat. Primera inversió que ha valgut la pena:

A més, també m'he comprat el que probablement es podria qualificar com la cadira més còmoda del món. M'hauria esperat uns mesos més, però feien una oferta del 25% de descompte que no podia deixar escapar... m'he estalviat gairebé 200€! Quina idea més bona que vaig tenir!! La cadira és com una nau espacial, es pot adaptar tot! El reposamans, l'alçada, la profunditat, el reforç lumbar, la duresa del respatller i el reposacaps! En qüestió d'una setmana m'ha desaparegut el carregament de cervicals que semblava crònic i el mal d'esquena. La millor inversió que he fet mai:

TECLAT ERGONÒMIC: 100€
CADIRA ERGONÒMICA: 590€

Treballar sense que et faci mal res NO TÉ PREU. Per a tota la resta MASTERCARD (o VISA, o euriquis en metàl·lic, això va a gust del consumidor). ;)

Falta molt per les vacances?

2009-07-29T08:10:00.002+02:00

Estimat bloc:

Estic cansada, esgotada, no puc més... necessito dormir, descansar, relaxar-me, desconnectar... necessito unes vacances... Falta molt pel setembre?

Obres... disculpeu les molèsties?

2009-07-24T08:37:00.002+02:00

Estimat bloc:

Fa poc parlava amb algú que quan aquest ordinador que tinc ara mori, em compraré un portàtil, i em van preguntar si realment el necessitava. La veritat és que la majoria de vegades treballo a casa, i ja em va bé tenir un sobretaula, però hi ha dies que canviaries de lloc, i clar, no et toca més remei que quedar-te on ets.

El dia que em vaig quedar sense internet, m'hauria anat molt bé un portàtil, per anar-me'n a la biblioteca d'aquí al costat a treballar amb el Wi-Fi.

I aquesta setmana també m'hauria anat bé el portàtil, per fugir del soroll. Dilluns van començar les obres al bloc d'aquí darrera per instal·lar-hi un ascensor exterior d'aquests... Quin xivarri!!! Quan no era el percutor per treure rajoles, era la serra per tallar ferros o la serra i el percutor alhora... Avui, els de l'ascensor continuen fent soroll... però no és res comparat amb el soroll que fan un altre grup d'obres que estan aixecant la vorera del costat de casa, amb una mini-excavadora, que a més de xivarri fa que tremoli tot el terra! I sentir els dos grups d'obres alhora (percutor, serra i mini-excavadora) és letal de necessitat. És per embogir! Acabo cada dia amb un mal de cap immens del soroll constant...

Mira que vivim en un barri tranquil, eh! Doncs, res, aquesta setmana de tranquil·litat res de res. Cada dia de 8 del matí a 6 de la tarda, soroll de fons. I clar, d'1 a 2, que és quan ells dinen, el dilema és: aprofito per treballar amb tranquil·litat o bé aprofito per dinar i descansar una mica sense soroll de fons?

Esperem que el cap de setmana tant els uns com els altres facin festa...

Però està decidit, el proper ordinador serà un portàtil!!

Feedback

2009-07-08T10:02:00.006+02:00

Estimat bloc:

Ahir, parlant amb una clienta relativament nova, em va dir que quan van veure la primera feina que vaig fer per a ells en van quedar molt contents, que era perfecta, i que fins i tot el seu client els va trucar per dir que la traducció estava molt bé. :) Això, per a mi, "es un motivo de honda satisfacción"... hehehe

Ja sabem que la feina s'ha de fer bé, però s'agraeix que un client et feliciti, i que et digui que n'està content, i que compta amb tu. De vegades, sembla que només t'enviïn comentaris sobre la feina feta quan fas alguna cosa malament.

La veritat és que m'agrada rebre comentaris sobre la feina que faig. Els comentaris positius em donen ànims per continuar esforçant-me a fer la feina ben feta, i els negatius, acostumen a ser constructius i m'ajuden a aprendre dels errors i a no cagar-la una altra vegada. Hi ha gent que té més mà esquerra a l'hora de fer-te comentaris negatius, i n'hi ha que tenen molt mala llet, però sempre, sempre, intento aprendre'n alguna cosa, i intento que els comentaris negatius no em desanimin, sinó que em motivin, i no sempre és fàcil.

Després, també hi ha el client que quan t'equivoques, en lloc de dir-te "ep, que això no és", no et diu res. I tu, tan contenta amb la feina feta, convençuda que està bé, quan potser has ficat la pota fins a les celles... I estàs fent un ridícul espantós.

Gràcies a aquest feedback, des que vaig decidir montar el meu propi negoci, he après molt, moltíssim! Però sé que encara em queda molt per aprendre... De fet, sempre es poden aprendre coses noves, no?

El rei del pop

2009-06-26T09:27:00.003+02:00

Estimat bloc:

Michael Jackson era excèntric, estava com un llum, era Peter Pan... però això no vol dir que no fos un crack.

Nou repte: >>58 kg<<

2009-06-19T09:54:00.004+02:00

Estimat bloc:

Jo sempre dic que m'agraden els reptes, per petits que siguin, tenir reptes per assolir em fa sentir viva, i assolir-los em fa sentir genial i em fa venir ganes de marcar-me nous reptes.

Ara en tinc un de nou, un repte que sé que em costarà molt d'assolir: baixar de pes. No és que hagi de perdre un parell de quilets... no... N'he de perdre 16!! Sé que no és un repte fàcil, però ho vull fer. Més ben dit: Ho faré! Com deia el senyor de Casal Rock: "Em fa molta il·lusió! Amb inturrugant d'exclamació!" (Mireu a partir del segon 31)

I com que el repte serà difícil, perquè són molts quilos. Anirem a pams. Primer baixar dels 74kg als 65kg, que es diu de pressa, però no és "moc de paf". I després ja em marcaré el següent objectiu que serà baixar dels 60kg. El meu pes ideal està entre els 58 i els 60.

I llavors, el repte més gran de tots serà mantenir-me en el pes. Aconseguir canviar totalment el xip.

L'altre dia miràvem fotos de fa 3 anys, quan vam anar a Lisboa... estàvem tots dos taaaaaaan primets... taaaaaaaaaan guapos!!

Així que res, ens queden uns mesos per endavant per canviar el xip, canviar d'hàbits... començar a menjar bé, fer més exercici i quedar-nos com uns "sífilis", que va dir un dia la meva sogra (volia dir "sílfides"). Ja ho veureu, ja...

Homenatge al Rubianes

2009-06-11T11:11:00.004+02:00

Estimat bloc:

Dilluns vam anar al Palau Sant Jordi a veure l'homenatge que feien a Pepe Rubianes: Rubianes somos todos. Vam riure taaaaant!!!!

Feia setmanes que teníem les entrades. A tots dos ens hauria agradat anar a veure l'espectacle del Rubianes, però es va morir abans que ho poguéssim fer i ens vam voler treure l'espineta anant a l'homenatge.

Començava a dos quarts de 10. Una hora abans ja hi érem, vam sopar un bon entrepà de pernil i poc després que obrissin les portes vam entrar, que a fora començava a fer fresqueta. Quedaven tres quarts d'hora per començar i gairebé no hi havia ningú... Es va anar omplint a poc a poc... Finalment, amb uns 5-10 minuts de retard, va començar. Quan va aparèixer la fotografia del Pepe Rubianes a la pantalla gegant, abans que sortís ningú a l'escenari, tot el Palau es va posar a aplaudir. Pell de gallina, imagineu-vos a 14 o 15 mil persones aplaudint...

Els primers a sortir van ser els de La Sonrisa Etíope. Comença bé. Després, el Flavià amb el Llàtzer Escarceller, l'avi de Filiprim, que sembla que ens enterrarà a tots!! El Flavià a mi no m'agrada, ni m'ha agradat mai. El trobo molt poca-solta i, com diria el Buenafuente, un "faltón". No m'ha fet mai cap mena de gràcia. Però com diuen en castellà, "mal camino andarlo pronto", així que ara començava la part bona. El Pavlovsky va fer que les 14.000 persones que érem allà enviéssim petons al Rubianes, boníssim! El Fuentes va explicar anècdotes i va imitar el Rubianes... El Sardà també va explicar anècdotes d'un viatge a Àfrica en què havia de fer uns reportatges amb el Rubianes. Va cantar la Martirio i va explicar alguna anècdota més... El Buenafuente també. Entre actuació i actuació, posaven imatges i actuacions del Rubianes. El Pep Cruz en va presentar una... Després va cantar la Lucrecia. El Xavier Graset també va explicar coses de quan el Rubianes col·laborava en un programa de ràdio amb ell. El Faemino y Cansado ens van fer plorar de riure. El Tricicle van reproduir un dels gags que feia el Rubianes en un dels seus espectacles. El Serrat va cantar unes quantes cançons. La Cristina Dilla va llegir text dedicat al Rubianes. El Carlos Nuñez va tocar unes cançonetes més, en homenatge a "o mais catalán dos galegos". Després, l'Iniesta, l'Eto'o i el Cruyff del Crackovia ens van fer riure una estona... i el Rei del Polònia va rebre una xiulada perquè li portava bons records de València, i ens va fer riure una bona estona. Després, el que per mi va ser la millor actuació: el Latre imitava el Gila. Des del cel, Gila truca a Déu per demanar-li que faci pujar al Rubianes que estan tots molt avorrits allà dalt. FANTÀSTIC!! El Pare Manel va sortir a donar les gràcies i a explicar una mica què fa la seva fundació i com els havia ajudat el Rubianes, aprofitant que "a missa no hi té mai tanta gent". Ara, actuació final dels Tequila i final de festa amb els Comediants.

Ja eren més de la 1 i tocava anar a dormir. A les 2 ens ficàvem al llit, amb aquesta sensació d'haver-t'ho passat molt bé i de saber que en "Paco Rubiales" no deixa indiferent a ningú, que era un mal parlat, que era un impresentable, però que va fer passar bones estones a molta gent i que es feia estimar.

Ahir vaig saber que per TV3 van fer un "fals directe", amb una quantitat de publicitat inhumana, i que el programa es va acabar cap a les 3 de la matinada, quan nosaltres ja dormíem! Bé, m'alegro d'haver anat a veure-ho en directe, doncs.

Un llibre molt recomenable

2009-05-19T11:15:00.006+02:00

Estimat bloc:

Avui escriuria sobre altres coses que m'ocupen la ment, però com que serien coses molt llargues d'explicar, i no són precisament gaire alegres, he decidit passar-ne i escriure sobre l'últim llibre que m'he llegit: Converses amb Xavier Sala i Martín de Jordi Graupera.

És un llibre que resumeix una sèrie d'entrevistes que el periodista Jordi Graupera va fer-li a en Sala i Martín l'any 2006. Aquest home té respostes per a tot. A més, totes les respostes que dóna, són tan raonades, són tan lògiques, que no et toca més remei que donar-li la raó la majoria de vegades. Sempre aporta dades que donen suport a les seves opinions. És implacable!

A mi m'ha agradat molt. Està molt bé veure la visió que té del món, opina de tot, del Barça, dels Estats Units, d'Espanya i Catalunya, de la situació de l'Àfrica, de l'evolució de la Xina, de la pena de mort, del capitalisme, del comunisme, de la moda... Si us el llegiu, fixeu-vos en el capítol que parla de la situació econòmica d'Espanya (any 2006), dels punts febles que hi troba, i analitzeu una mica la situació econòmica actual... Entendreu moltes coses. És un crack!

Si us agrada en Xavier Sala i Martín, us recomano molt el llibre. I si no us agrada, doncs, també us el recomano.

És una llàstima que l'edició estigui taaaaaaaan plena de faltes. Els que ens guanyem la vida amb això, se'ns posen els pèls de punta quan veiem la quantitat que n'hi ha.

El futbol

2009-05-08T09:06:00.005+02:00

Estimat bloc:

A mi no m'ha agradat mai massa el futbol, i encara menys aquesta obsessió que tenen alguns de veure tooooooooooots els partits que fan per la tele, encara que juguin els alevins de qualsevol equip de barri, i això que a la tele facin partits gairebé cada dia de la setmana, que sembla que no sàpiguen fer res més.

Vaig començar a sortir amb el meu home, just el dia que començaven els mundials del 2006, i evidentment es va perdre tots els partits, perquè "lo primer és lo primer". :)

Aquest estiu passat hi havia els europeus de futbol... Poca cosa va veure... Algun partit, però poca cosa... i m'anava dient "Ei, que em vaig perdre tot un mundial, eh!" Bueeeeeeeeenu...

I després, quan va començar la lliga i TV3 va dir que tindria tots els partits del Barça, el meu home es fregava les mans, mentre jo pensava "Quin pal!". Total, que aquesta temporada he vist més futbol que en els darrers 33 anys de la meva vida. Cal dir que la majoria de partits els he passat llegint, o fent altres coses, però hi ha hagut partits que els he vistos sencers!! Un rècord per a mi... I ara, a més, resulta, que aquest any el Barça ha fet la millor temporada de la seva història (o això diuen) i que jo he vist tants partits (o estaven de fons mentre llegia) que aquest any fins i tot sé qui són els jugadors, i fins i tot sé en quina posició juguen alguns!!! Bé, amb matissos... Jo amb davanters, mitjos i defenses en tinc prou... El tema dreta i esquerra em costa més.

Resumint, que el dissabte vaig celebrar els 6 gols al Madrid, i dimecres, que aprofitava per treballar mentre el meu home escoltava el futbol per la ràdio i jugava a la Wii, vaig deixar a mitges el que estava fent per celebrar el gol!!

Què m'està passant?? M'han convertit?? Ha estat el meu home amb la insistència que el caracteritza? O ha estat el Guardiola amb el "peaso" d'equipàs que té? Bé, els de Crackovia suposo que també hi han ajudat... no?

Bé, ara esperem que aquest equipàs, guanyi tot el que té pendent de guanyar, que no és poc!

Insults (i expressions malsonants) que t'omplen la boca...

2009-04-22T11:25:00.005+02:00

Estimat bloc:

L'altre dia, la Gri-gri tenia un dia dolent, i al seu bloc va deixar anar una expressió d'aquelles que t'omplen la boca quan la dius: "A cagar a la via". És d'aquelles coses que dius quan estàs tip d'algú o d'alguna situació... i si la dius arrossegant una miga la g (a cagggar a la via!) et quedes ben descansat.

Després, parlàvem amb el meu home d'aquest tipus d'expressions... Ell pensa que no hi ha res com un bon insult en castellà, un "gi-li-po-llas", dit ben a poc a poc, pronunciant bé cada síl·laba... que t'ompli la boca... però un bon "fill de puta" (amb totes les seves variants) o un "desgraciat" són una opció excel·lent en català.

De fet, en català, no ens cal recórrer al castellà per insultar o per engegar a algú a fregir espàrrecs. Una altra expressió d'aquelles que també et quedes descansat és "i una merda que et mengis", arrossegant la e... "i una meeeeeeeeeeerda que et mengis" (fa poc va sortir en un gag del Polònia i vaig trobar que era d'una expressivitat magnífica) o un "fooooooooooote't!" (en lloc de "tomaaaaaaa"). I quan una cosa ens surt malament o ens sorprèn, no hi ha res com un "coooollonssss"!!

Estem massa acostumats a insultar i renegar en castellà, i estaria bé que anéssim fent campanya per utilitzar el català en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. O sigui, encomanar el català, també amb expressions malsonants, que vulguem o no, formen part de la nostra llengua, i per tant, l'enriqueixen. Així, potser aniríem recuperant, a poc a poc, expressions que ara molta gent troba ridícules, o que potser fins i tot no han sentit mai, com "carallot" o "cap de suro".

Jo, almenys, ho intentaré...

Vosaltres què dieu quan us enfadeu? Renegueu en català o en castellà?

El noi del pijama de ratlles

2009-04-03T10:37:00.004+02:00

Estimat bloc:

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir El noi del pijama de ratlles de John Boyne i puc dir que m'ha agradat molt. És senzill, és ràpid de llegir, i com que tot està explicat des de la perspectiva d'un nen de 9 anys, com menys saps de la història, més et sorprèn tot plegat. El nen és fill d'un alt càrrec militar a les ordres de Hitler, però el nen no sap res de res del que passa al seu país... perquè és un nen, i perquè és blanc i fill de militar i per tant, viu aliè a tots els problemes que pateixen la resta de nens que no són com ell. El que més sorprèn (almenys a mi em va sorprendre) és que és un nen molt ben educat, sap que no ha d'interrompre als grans quan parlen, sap que no pot molestar al pare quan està treballant... Llegiu-vos-el. No dóna la típica visió fosca i morbosa de l'època nazi i dels camps de concentració, perquè el nano senzillament no sap res de tot això. De fet, el terme "camp de concentració" i "nazi", crec que no surten en tot el llibre. El nen té 9 anys, i té tota la innocència que pot tenir un nen d'aquesta edat.

Ara, el final em va deixar amb la boca oberta i la pell de gallina. Y hasta aquí puedo leer, que si no l'heu llegit no us vull espatllar el final, que no tindria gràcia.

Res més, si el llegiu, espero que us agradi.

Vaguetats...

2009-03-31T09:47:00.002+02:00

Estimat bloc:

T'has fixat mai que solem utilitzar expressions molt vagues a l'hora d'expressar l'hora? "Quedem a quarts de sis." Quarts? Dos quarts? Tres quarts? Tot són quarts... Se sobrentén que ens referim a dos quarts, però si ens presentem 15 minuts tard, no ens poden dir res... oi?

També hi ha l'expressió "a primera hora"... Per mi, "a primera hora" entre setmana vol dir a "quarts de vuit" (el cap de setmana vol dir "les deu"). Ara mateix, per exemple, estic esperant un text que he de corregir per un client per a qui normalment només faig traduccions. Ahir em van trucar i em van dir, "demà a primera hora t'enviem el text". Com que sé com treballen, és molt probable que la persona que ha fet la traducció, tingués com a hora límit les 9 del matí d'avui per enviar la feina... Sí, és primera hora per a ells, però jo a les 9 ja espero amb ànsia l'hora de parar per al segon esmorzar. Són les 10 (per a mi això és "mig matí") i encara no he rebut res.

No m'estic de braços plegats esperant que arribi la feina, de feina en tinc per fer... Tranquil que no m'avorreixo!

De vegades, molt poques, et trobes que et posen d'hora límit per enviar una feina "abans de dinar"... Bé, hi ha gent que dina a les 4, hi ha gent que dina a la 1... Quan l'he d'enviar? D'altres, que et diuen "a última hora de la tarda", per mi serien les 5 o les 6... per a altres potser són les 8.

Afortunadament, aquestes vaguetats es donen poc quan parlem de feina, i cada vegada es donen menys. Fora de la feina ja és una altra història. M'és igual quedar a quarts de sis, després de dinar o una estona abans de sopar, les probabilitats de fer tard són tan altes com si concretem una hora més exacta i quedem a dos quarts de sis, a les quatre o a les vuit. ;)