Insults (i expressions malsonants) que t'omplen la boca...

Estimat bloc:

L'altre dia, la Gri-gri tenia un dia dolent, i al seu bloc va deixar anar una expressió d'aquelles que t'omplen la boca quan la dius: "A cagar a la via". És d'aquelles coses que dius quan estàs tip d'algú o d'alguna situació... i si la dius arrossegant una miga la g (a cagggar a la via!) et quedes ben descansat.

Després, parlàvem amb el meu home d'aquest tipus d'expressions... Ell pensa que no hi ha res com un bon insult en castellà, un "gi-li-po-llas", dit ben a poc a poc, pronunciant bé cada síl·laba... que t'ompli la boca... però un bon "fill de puta" (amb totes les seves variants) o un "desgraciat" són una opció excel·lent en català.

De fet, en català, no ens cal recórrer al castellà per insultar o per engegar a algú a fregir espàrrecs. Una altra expressió d'aquelles que també et quedes descansat és "i una merda que et mengis", arrossegant la e... "i una meeeeeeeeeeerda que et mengis" (fa poc va sortir en un gag del Polònia i vaig trobar que era d'una expressivitat magnífica) o un "fooooooooooote't!" (en lloc de "tomaaaaaaa"). I quan una cosa ens surt malament o ens sorprèn, no hi ha res com un "coooollonssss"!!

Estem massa acostumats a insultar i renegar en castellà, i estaria bé que anéssim fent campanya per utilitzar el català en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. O sigui, encomanar el català, també amb expressions malsonants, que vulguem o no, formen part de la nostra llengua, i per tant, l'enriqueixen. Així, potser aniríem recuperant, a poc a poc, expressions que ara molta gent troba ridícules, o que potser fins i tot no han sentit mai, com "carallot" o "cap de suro".

Jo, almenys, ho intentaré...

Vosaltres què dieu quan us enfadeu? Renegueu en català o en castellà?

El noi del pijama de ratlles

Estimat bloc:

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir El noi del pijama de ratlles de John Boyne i puc dir que m'ha agradat molt. És senzill, és ràpid de llegir, i com que tot està explicat des de la perspectiva d'un nen de 9 anys, com menys saps de la història, més et sorprèn tot plegat. El nen és fill d'un alt càrrec militar a les ordres de Hitler, però el nen no sap res de res del que passa al seu país... perquè és un nen, i perquè és blanc i fill de militar i per tant, viu aliè a tots els problemes que pateixen la resta de nens que no són com ell. El que més sorprèn (almenys a mi em va sorprendre) és que és un nen molt ben educat, sap que no ha d'interrompre als grans quan parlen, sap que no pot molestar al pare quan està treballant... Llegiu-vos-el. No dóna la típica visió fosca i morbosa de l'època nazi i dels camps de concentració, perquè el nano senzillament no sap res de tot això. De fet, el terme "camp de concentració" i "nazi", crec que no surten en tot el llibre. El nen té 9 anys, i té tota la innocència que pot tenir un nen d'aquesta edat.

Ara, el final em va deixar amb la boca oberta i la pell de gallina. Y hasta aquí puedo leer, que si no l'heu llegit no us vull espatllar el final, que no tindria gràcia.

Res més, si el llegiu, espero que us agradi.