Estimat bloc:
Ahir em van fer la infiltració al canell que feia dies que esperava... De moment sembla que realment em fa menys mal, tot i que hi ha moments que encara me'n fa una mica. Aniré observant el mal, a veure si sóc capaç de definir-lo.
Ahir vaig arribar a la clínica sense tenir massa idea de què m'havien de fer... Portava tot el que m'havien demanat: la targeta de la mútua, l'autorització i l'analítica... com que havia d'entrar a quiròfan necessitava una analítica...
Quan fa 2 o 3 setmanes el metge em va dir que em farien la infiltració, em va preguntar si volia sedació per la infiltració, li vaig dir que jo no sabia si això feia molt mal o no... això ho saben ells, no? I de seguida va apuntar "Sedación" a la meva fitxa. Jo vaig interpretar que em posarien una mica d'anestèsia local perquè no em fes mal la punxada... i bé, es feia a quiròfan, cirugia ambulatòria... no sabia per què, però si ho fan així... Ells són els que en saben, i te'n has de refiar. Li vaig dir si podria tornar conduint, i em va dir que cap problema. Així que ahir vaig anar sola a la clínica, tothom té feina i tampoc és qüestió de molestar al personal inutilment. Si total, és una punxadeta... i si puc tornar conduint... (Al final hi vaig anar amb tren pel tema aparcament, però tenia tota la intenció d'anar-hi amb cotxe!).
Total, que ahir quan vaig arribar a la planta de quiròfans, em van fer posar un vestit de paper d'aquests tan macos, sabatilles de paper i gorrito de paper i em van estirar en una camilla... Jo ho vaig trobar exagerat... Total, per una punxadeta al canell... I, primer parlant amb una enfermera, després amb l'altra i després amb l'anestesista, poc a poc em vaig adonar que la sedació no seria una miqueta d'anestèsia, sino que m'adormien tota! No amb anestèsia total, suposo que és un sistema diferent, però sí... No em vaig enterar de res!
Em van entrar a quiròfan, va entrar el metge, em van posar l'oxigen, em van treure les ulleres i ja em vaig despertar a reanimació! I jo pensant, coi, sí que triguen a fer-me la punxadeta... Vaig tardar una mica a adonar-me que allò no era el quiròfan, que no recordava com m'havien portat fins allà i que ja m'ho havien fet! Hehehehe Jo tenia ben bé la sensació que havia tancat els ulls 2 segons...
Total, que de seguida em van donar un suc de pinya. Jo portava una gana que em moria, estava en dejú des del dia abans i eren les 2 de la tarda, així que el suc de pinya va durar 10 segons aproximadament... L'infermera no s'ho acabava de creure. I al cap d'un ratet, al carrer... Però s'ho van pensar, eh! Com que sabien que hi havia anat sola, estava tothom preocupat... "Aquesta nena ha vingut sola", "Ha vingut sola, s'ha de quedar una mica més", "Seu a la camilla abans d'aixecar-te", "Segur que no et mareges, et trobes bé?", "Si et mareges mentre et vesteixes, avisa'ns que som aquí, eh!". Tot el personal molt amable... llàstima de la desorganització de l'administració de la clínica!
Resumint, que ja està fet, i d'aquí 15 dies aniré un altre cop al metge a veure com va la cosa... Creuem els dits!!!
dimecres, 28 de gener del 2009
dimarts, 20 de gener del 2009
Qüestió de seguretat
Estimat bloc:
Ja fa anys, que no recordo ben bé amb qui era que comentàvem que si estàs parlant amb algú i no saps ben bé una cosa, doncs te l'inventes així per la patilla, només es tracta de dir-ho amb seguretat, i segur que cola, per gran que sigui la bestiesa que dius, tu digues-la amb seguretat.
Aquesta tècnica l'he feta servir moltíssim, sobretot quan havia de parlar amb el meu ex-jefe... Total, ell en tenia menys idea que jo, o sigui que si deia les coses amb seguretat, ell s'ho empassava i tan feliços tots dos...
Doncs, ahir, me'n van dir una d'aquelles que com que l'altra persona parla amb tanta seguretat no t'atreveixes a rebatre perquè necessites més informació per a fer-ho. Una persona que fa pocs mesos que es dedica a fer massatges, quan li vaig dir que em farien una infiltració al canell, em va intentar convèncer perquè provés l'acupuntura, i com que va veure que jo no hi estava massa disposada, em va donar un argument que em va deixar sense paraules (excusa perfecta per marxar, perquè jo a més tenia pressa). Em diu: "Amb les infiltracions es moren molts músculs."
La frase em va quedar gravada, perquè en primer lloc no sabia ni que la mort muscular fos possible. Així que quan vaig tenir temps, vaig investigar... i sí, la mort muscular és possible, però acostuma a anar seguida de necrosi del teixit i amputació. Uix... La cosa no pintava massa bé, tot s'ha de dir. Però jo encara no he sentit de cap futbolista que acabés amb la cama amputada per jugar un partit infiltrat.
Així que ara tocava investigar sobre la infiltració, i sobretot, els seus efectes secundaris. Bé, resulta que és el tractament recomenat per a la majoria de casos d'inflamació d'articulacions perquè es considera el mètode més segur i menys tòxic. Com que el fàrmac antiinflamatori s'injecta directament on fa mal, no circula per tot l'organisme. L'efecte secundari més freqüent és la infecció, que es produeix en 1 de cada 10.000 casos. Per això molts metges donen antibiòtics com a prevenció després de fer una infiltració.
Total, que m'he quedat la mar de tranquil·la amb això de la infiltració. I la persona que em va dir això ha perdut tota mena de credibilitat per a mi, potser sap fer massatges, però no sap pas de què parla quan obre la boca.
És un dels desavantatge de llançar-te a la piscina i dir el primer que et passa pel cap encara que ho diguis amb seguretat: pot ser que la persona amb qui parlis contrasti el que has dit, descobreixi la gran mentida i quedis com un panoli. Així que m'imagino que la lliçó és que no es pot fer servir aquest sistema amb tothom.
Jo intentaré depurar la tècnica aprenent dels errors aliens.
Salut!
Ja fa anys, que no recordo ben bé amb qui era que comentàvem que si estàs parlant amb algú i no saps ben bé una cosa, doncs te l'inventes així per la patilla, només es tracta de dir-ho amb seguretat, i segur que cola, per gran que sigui la bestiesa que dius, tu digues-la amb seguretat.
Aquesta tècnica l'he feta servir moltíssim, sobretot quan havia de parlar amb el meu ex-jefe... Total, ell en tenia menys idea que jo, o sigui que si deia les coses amb seguretat, ell s'ho empassava i tan feliços tots dos...
Doncs, ahir, me'n van dir una d'aquelles que com que l'altra persona parla amb tanta seguretat no t'atreveixes a rebatre perquè necessites més informació per a fer-ho. Una persona que fa pocs mesos que es dedica a fer massatges, quan li vaig dir que em farien una infiltració al canell, em va intentar convèncer perquè provés l'acupuntura, i com que va veure que jo no hi estava massa disposada, em va donar un argument que em va deixar sense paraules (excusa perfecta per marxar, perquè jo a més tenia pressa). Em diu: "Amb les infiltracions es moren molts músculs."
La frase em va quedar gravada, perquè en primer lloc no sabia ni que la mort muscular fos possible. Així que quan vaig tenir temps, vaig investigar... i sí, la mort muscular és possible, però acostuma a anar seguida de necrosi del teixit i amputació. Uix... La cosa no pintava massa bé, tot s'ha de dir. Però jo encara no he sentit de cap futbolista que acabés amb la cama amputada per jugar un partit infiltrat.
Així que ara tocava investigar sobre la infiltració, i sobretot, els seus efectes secundaris. Bé, resulta que és el tractament recomenat per a la majoria de casos d'inflamació d'articulacions perquè es considera el mètode més segur i menys tòxic. Com que el fàrmac antiinflamatori s'injecta directament on fa mal, no circula per tot l'organisme. L'efecte secundari més freqüent és la infecció, que es produeix en 1 de cada 10.000 casos. Per això molts metges donen antibiòtics com a prevenció després de fer una infiltració.
Total, que m'he quedat la mar de tranquil·la amb això de la infiltració. I la persona que em va dir això ha perdut tota mena de credibilitat per a mi, potser sap fer massatges, però no sap pas de què parla quan obre la boca.
És un dels desavantatge de llançar-te a la piscina i dir el primer que et passa pel cap encara que ho diguis amb seguretat: pot ser que la persona amb qui parlis contrasti el que has dit, descobreixi la gran mentida i quedis com un panoli. Així que m'imagino que la lliçó és que no es pot fer servir aquest sistema amb tothom.
Jo intentaré depurar la tècnica aprenent dels errors aliens.
Salut!
dijous, 15 de gener del 2009
Qui no té un all, té una ceba...
Estimat bloc:
Quin començament d'any, mare meva! Esperem que vagi millorant a poc a poc...
Entre els uns i els altres, sembla que últimament fem vida entre metges i hospitals... Ma mare ingressada (per segona vegada), ma tia ingressada (per tercera vegada)*, la iaia que no es treu de sobre el refredat i que li continua fent mal la cama, una altra tia amb una infecció de vies respiratòries altes que fa por que es veu que podria ser més que un simple refredat (creuem els dits), el xurri amb l'esquena feta pols, jo amb els lligaments del canell que al final me'ls hauran d'infiltrar... I tots els que em descuido! Total, que sembla que a la família ens haguem posat d'acord per estar fotuts tots alhora. Ja ho diuen que qui no té un all té una ceba, però potser que en deixem una mica per als altres també, no?
*Per cert, totes dues ingressades alhora, al mateix hospital i a la mateixa planta... tot el dia l'una a l'habitació de l'altra gairebé com si fossin adolescents que van de colònies! hehehe
Quin començament d'any, mare meva! Esperem que vagi millorant a poc a poc...
Entre els uns i els altres, sembla que últimament fem vida entre metges i hospitals... Ma mare ingressada (per segona vegada), ma tia ingressada (per tercera vegada)*, la iaia que no es treu de sobre el refredat i que li continua fent mal la cama, una altra tia amb una infecció de vies respiratòries altes que fa por que es veu que podria ser més que un simple refredat (creuem els dits), el xurri amb l'esquena feta pols, jo amb els lligaments del canell que al final me'ls hauran d'infiltrar... I tots els que em descuido! Total, que sembla que a la família ens haguem posat d'acord per estar fotuts tots alhora. Ja ho diuen que qui no té un all té una ceba, però potser que en deixem una mica per als altres també, no?
*Per cert, totes dues ingressades alhora, al mateix hospital i a la mateixa planta... tot el dia l'una a l'habitació de l'altra gairebé com si fossin adolescents que van de colònies! hehehe
divendres, 2 de gener del 2009
El Nadal i la mare que el va...
Estimat bloc:
Ja fa anys que no m'agrada pas massa l'època de Nadal... I no només és el fred que em fa venir ganes de quedar-me a casa hivernant com un ós. La hipocresia d'aquests dies de l'any em treu bastant de polleguera, això de desitjar pau, amor i felicitat a tot quisqui un parell de setmanes l'any, i les altres 50 setmanes passar de la gent o fer-li la vida impossible no em lliga, no em sembla coherent... Aquesta obligació d'estar alegre, quan potser no estàs d'humor... Les odioses cançonetes de Nadal per tot arreu... Aquesta compulsió d'haver de fer regals a tothom, i si convé regalar coses que no saps si la gent necessita, ni si li agradaran... Regalar les coses amb el tiquet regal enganxat perquè si no t'agrada t'ho vas a canviar... Gastar més del que et pots permetre perquè, si no, ves a saber què diran... Ah, i no t'hi gastis massa poc, no siguis garrepa!! Sincerament, a mi tot això em fa molta mandra, i cada any me'n fa més.
Jo prefereixo els regals aquells que no vénen a compte de res... Aquells de "És que vaig veure-ho, i vaig pensar en tu, té!", i no cal que sigui ni l'aniversari, ni el sant, ni Nadal, ni Reis, ni cap data en especial.
I per no parlar dels regals de l'amic invisible... Quina cutrada!! A més, com que el pressupost acostuma a ser ridícul, o et toca la persona del grup a qui coneixes menys, o el company de feina que et cau més malament, què li regales? La tonteria més gran que trobes, que al cap de poc acaba a les escombraries: diners llençats inútilment...
I què me'n dieu de la bogeria de la loteria de Nadal?? Això sí que són diners llençats inutilment!! Menys per a quatre gats que, com a molt, els toquen 300.000 euros... que abans et solucionaven la vida, però que ara, a alguns no els paga ni la hipoteca sencera!
Però com que l'entorn ens pot, la familia, els amics i els que ens envolten en general tenen més força que la pròpia voluntat, acabem acceptant la situació i posant-hi la millor cara possible.
Avui és el meu dia per anar a comprar els regals de Reis per a la family. Em fa molta mandra perquè no sé ni per on començar! Així que, va, doneu-me ànims que em farà falta :)
Ah, i molt bon 2009 a tots!!
Ja fa anys que no m'agrada pas massa l'època de Nadal... I no només és el fred que em fa venir ganes de quedar-me a casa hivernant com un ós. La hipocresia d'aquests dies de l'any em treu bastant de polleguera, això de desitjar pau, amor i felicitat a tot quisqui un parell de setmanes l'any, i les altres 50 setmanes passar de la gent o fer-li la vida impossible no em lliga, no em sembla coherent... Aquesta obligació d'estar alegre, quan potser no estàs d'humor... Les odioses cançonetes de Nadal per tot arreu... Aquesta compulsió d'haver de fer regals a tothom, i si convé regalar coses que no saps si la gent necessita, ni si li agradaran... Regalar les coses amb el tiquet regal enganxat perquè si no t'agrada t'ho vas a canviar... Gastar més del que et pots permetre perquè, si no, ves a saber què diran... Ah, i no t'hi gastis massa poc, no siguis garrepa!! Sincerament, a mi tot això em fa molta mandra, i cada any me'n fa més.
Jo prefereixo els regals aquells que no vénen a compte de res... Aquells de "És que vaig veure-ho, i vaig pensar en tu, té!", i no cal que sigui ni l'aniversari, ni el sant, ni Nadal, ni Reis, ni cap data en especial.
I per no parlar dels regals de l'amic invisible... Quina cutrada!! A més, com que el pressupost acostuma a ser ridícul, o et toca la persona del grup a qui coneixes menys, o el company de feina que et cau més malament, què li regales? La tonteria més gran que trobes, que al cap de poc acaba a les escombraries: diners llençats inútilment...
I què me'n dieu de la bogeria de la loteria de Nadal?? Això sí que són diners llençats inutilment!! Menys per a quatre gats que, com a molt, els toquen 300.000 euros... que abans et solucionaven la vida, però que ara, a alguns no els paga ni la hipoteca sencera!
Però com que l'entorn ens pot, la familia, els amics i els que ens envolten en general tenen més força que la pròpia voluntat, acabem acceptant la situació i posant-hi la millor cara possible.
Avui és el meu dia per anar a comprar els regals de Reis per a la family. Em fa molta mandra perquè no sé ni per on començar! Així que, va, doneu-me ànims que em farà falta :)
Ah, i molt bon 2009 a tots!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)