Pell de gallina...

Estimat bloc:

A l'octubre, la meva tieta em va trucar per dir-me que el dia 15 de desembre la seva coral celebrava els 10 anys, i ho celebraven amb un concert al Palau de la Música. La meva reacció: "Jo vull venir!". Després em va dir que tenien un programa molt ambiciós i que no sabia com quedaria... "Jo vull venir!". A més, havien contractat una orquestra i uns solistes. "Jo vull venir!" El programa: unes cançons populars, fragments de Carmina Burana ("Jo vull venir!"), fragments del Glòria de Vivaldi ("Jo vull venir!") i fragments del Rèquiem de Mozart ("No m'ho puc perdre!!").

Ahir era el gran dia... Fa dies que tenim les entrades, sense numerar, hi hem de ser aviat per poder agafar un bon lloc, sobretot perquè s'han exhaurit les entrades. Obren les portes a les 8 del vespre. Arribem a les 8 i 5, ja han obert, hi ha una cua increïble. Hem de seure al segon pis, darrera d'una parella gran que no para de moure's.

Comença. Surt la coral, tots vestits de blanc. És clar, és la Coral de l'Hospital Sant Joan de Déu. Fan un goig tots allà ben posats... La tieta és a l'última fila, la tercera començant per l'esquerra. Primer presenten al presentador (Jordi Hurtado), i el presentador xerra una estona... Després xerra el director. Ara sí, comença el concert. Primer les cançons populars, a capella. Des del primer moment sona fantàstic.

De les cançons populars una de les que canten és "L'Empordà" i em fa recordar quan jo la cantava a la coral. M'encanta!! Gairebé recordo tota la lletra... jo la vaig cantant per dins...

La primera cançó que em fa posar la pell de gallina: "Imagine" de John Lennon. Un noi i una noia solistes amb una veu preciosa, i el cor acompanyant-los. Al públic li encanta!

Després, surten els músics: dos pianos, gong, percusió de tot tipus... Ara toca Carmina Burana. Evidentment, comencen pel fragment que tothom coneix, i el públic embogeix directament. Aquí un altre cop pell de gallina. Oh, com sona!!

Els altres fragments, sense ser tan coneguts, també agraden molt. I per tancar, un altre cop l'"O fortuna", i més pell de gallina.

Mitja part, que toca preparar l'orquestra: violins, violes, violoncels, trompetes... no hi falta ningú. Tots preparats per cantar el Glòria de Vivaldi. Ara el director ja ens ha explicat que no hem d'aplaudir al final de cada fragment, sinó quan acabin tots els fragments d'una mateixa obra. Tornen a cantar... Jo torno a tenir la pell de gallina. Quina passada!

Després el Rèquiem de Mozart: una de les meves debilitats. Més pell de gallina. Sona perfecte!! Tieta, t'asseguro que les hores d'assaig, les hores de consulta anul·lades, l'esforç... han valgut la pena. Això és preciós!!

Ja s'ha acabat?? Jo en vull més! Parla el director i explica que cada any fan un concert de Nadal, i que aquest any ho han celebrat d'una manera especial per fer aquests 10 anys i que dediquen la següent cançó a la gent de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Més cançons? Però si al programa ja no hi surt res més! Sorpresa: l'Al·leluia de Haendel. Una altra de les meves debilitats. Ara s'ajunta la pell de gallina amb el record de quan jo la cantava a la coral. M'emociono i m'he d'aguantar les llàgrimes.

Ha estat impressionant. I si penses que és una coral d'"aficionats", que com ha dit el director la majoria no tenen coneixements de música, només passió per la música, encara fa més impressionant el concert d'ahir.

S'acaba amb bravos, amb la gent dreta aplaudint, i un bis: un altre cop l'Al·leluia de Haendel.

Jo en vull més!!!

Relax...

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana llarg, per fi hem pogut anar al circuit Spa + massatge que ens van regalar els meus cunyats per Reis el gener d'aquest any... Oh, ha sigut un cap de setmana de relax total.

Diumenge, a les 11 ja érem a l'hotel Barceló Premium Montserrat. Com que anàvem d'hora, vam fer un te, i a 2/4 de 12 vam baixar a la zona termal... Primer una dutxeta ben calenta, i cap a la piscineta. Una mica de bombolletes per aquí, uns ragets d'aigua per allà, ara una mica de sauna (no funcionava, només estava a 40ºC), ara una mica de banys de vapor... ara activem la circulació i passem per aigua glaçada i aigua calenta (ens vam quedar amb l'aigua calenta), ara una mica més de piscina, bombolletes i raigs d'aigua, ara una dutxa d'aromaterapia, i una dutxa escocesa... i com qui no vol la cosa ja havia passat més d'una hora... Després va tocar massatget... Jo vaig demanar-lo d'esquena, tot i que després vaig pensar que potser de cames hauria estat encara més relaxant... Tant és, el massatge d'esquena va incloure un massatge al cap que em va deixar K.O. igualment...

De tornada, amb tant de relax, no es podia fer el dinar, així que vam passar a buscar un pollastre a l'ast, i unes patates braves. Després, migdiada al sofà, i mitja dotzena de capítols d'Anatomia de Grey fins que va ser hora de sopar :) I a dormir aviat, que amb tant relax t'agafa son...

Ahir va venir la meva tia a dinar, que encara no havia vist el pis. Em va regalar la cosa més curiosa que he vist mai: un pelador de pomes... Sí, sí, pela la poma i te la talla tota amb una mena d'espiral i hi treu el cor. Ideal per fer pastís de poma ;)

Després de dinar, tota la tarda al sofà. Avui encara em dura el relax... Hehehe